«No podem esperar al 28-S»

A dues setmanes per a la gran cita del 27-S hi ha gent que no pot esperar a veure quan i com serà la independència. No pot esperar a una política social, la de l'hipotètic nou Estat, que segons els partits que el postulen serà trencadora gràcies que la secessió d'Espanya permetria dedicar-hi més recursos econòmics. Una cosa que posen en dubte els tres primers participants d'aquesta sèrie de converses polítiques amb ciutadans a compte del 27-S. Tenen motius per a l'escepticisme: tots tres coneixen molt bé, a desgrat seu, alguns dels detalls de la política social tal com ha sigut fins ara.

Són Anna Maria Guillén, de 55 anys, Òscar Villegas, de 39 anys, i Lluís Blanch, de 62 anys. Són, respectivament, una gran dependent, el pare d'un gran dependent i el fill  d'una dependent. O sigui que se saben de memòria la llei de la dependència i, sobretot, els efectes de les retallades. De tots tres, dos diuen que recolzen la independència de Catalunya. Però creuen que barrejar-ho amb la política social pot ser oportunista, que no és creïble que tot canviï d'un dia per l'altre.

«¿QUAN?»  Guillén, que pateix atàxia (una malaltia degenerativa) va néixer a Barcelona i viu a Girona. «He sentit la consellera dir que quan siguem independents això millorarà», relata amb sorna. Es refereix a la titular de Benestar Social, Neus Munté, que, certament, ha centrat el seu discurs a denunciar l'asfíxia econòmica del Govern de Mariano Rajoy a Catalunya. Però no és cosa de Munté, és una tesi que l'Executiu d'Artur Mas ha assumit fa anys. Guillén, que és vicepresidenta del Grup MIFAS, associació de persones amb discapacitat, subratlla el factor temporal: «Potser és cert que hi ha una millora, però no ens podem permetre el luxe d'esperar. Temem el que pugui passar. Si guanya el sí, rebrem més ajuda, diuen. ¿Quan? El seu fill no tornarà a néixer».

Es refereix al fill de Villegas, que té quatre anys i pateix un trastorn de l'espectre autista que requereix una atenció cara i complexa. Guillén cobra 230 euros al mes per la llei de la dependència; al fill de Villegas li toquen 385 euros. No els ha cobrat mai. El que sí que ha viscut la família, resident a Gavà, són les carències de l'atenció pública a menors en aquesta situació. Al pare, per exemple, el fan escollir entre determinada atenció fora del col·legi i la que requereix a l'aula perquè sigui realment inclusiva. De tots tres, potser l'Òscar és el més indignat: «S'utilitza la bandera per focalitzar l'atenció de la gent. Et diuen: 'Tranquil, que això s'arreglarà quan no estiguem a Espanya'. És la gran mentida de la independència. Els nostres problemes no tenen a veure amb el fet d'estar o no a Espanya. És un insult a la intel·ligència», proclama.

1.700 EUROS DE DEUTE  «Jo vull que Catalunya sigui un Estat independent. Però s'ha de dir què passarà l'endemà», afirma Blanch, que com a fill d'una dona gran dependent no deixa de repetir que la seva és una situació menys greu que la dels seus companys de conversa. A la seva mare, de 91 anys, li deuen 1.700 euros des del 2011. Blanch, exprofessor de Matemàtiques, en culpa els polítics, els d'un color i els dels altres. «Madrid és una fàbrica d'independentistes, i Catalunya ha perdut els papers: ¿Oriol Junqueras és el cap de l'oposició, com diuen?». No és un sentiment llunyà al de Villegas: «Em sento insultat pels polítics. Jo que he sigut votant d'ERC, i d'altres partits, sento Junqueras dir que Mas serà president de la República...».

«Potser és veritat que tot anirà bé, però no podem esperar», insisteix Guillén, que a diferència de Bosch i Villegas es disposa a votar no: «Crec en el dret a decidir, però no en la independència». És a dir, buscarà una candidatura que exemplifiqui el no. Ella preferiria un referèndum. La naturalesa dels comicis també és motiu de denúncia per Villegas, i li fa albergar un doble sentiment: «No puc ser objectiu. És un sentiment. Catalunya hauria de ser un dia un Estat independent. No sé quan. Però hauria sigut millor un referèndum». En aquest punt podrien coincidir molts dels que veuen en el 27-S l'equivalent d'una consulta. Però això ja és cosa del Govern central.

RETALLADES  La llei de la dependència ha sigut retallada per totes les administracions possibles. Va començar el Govern de José Luis Rodríguez Zapatero. El de Rajoy s'hi va aplicar amb acarnissament. La Generalitat ha desposseït els beneficiaris d'alguns drets per aconseguir la sostenibilitat econòmica. Perquè és cert que la Generalitat fa temps que culpa de tot el Govern central, però no és menys cert que en dependència l'Executiu de Rajoy ha abandonat, pressupostàriament parlant, les autonomies. Per Blanch, el debat no és si hi haurà o no independència, sinó quines conseqüències tindrà per als més vulnerables: «Hem de creure que un Estat millor és possible, però mentre una carretera nova pot esperar, la política social, no».

Notícies relacionades

¿Quant viuen els gats?

L’encaix constitucional de la llei d’amnistia

Vaticinar el futur no és senzill, però sí que es pot recordar què va passar. Segons un càlcul d'Unicef del 2014, els estats de la Unió Europea invertien en infància i família un 2,2% del PIB de  mitjana, enfront de l'1,4% de l'Estat espanyol. A Catalunya, el percentatge va ser de l'1,1%.

I demà 2. Conversa amb desocupats