Capra a l'Armentera

Digueu-nos quin és el vostre lloc favorit de Catalunya i què hi heu viscut o us ha passat. entretots.elperiodico.cat

No és habitual, però té la seva història. Joaquín Moya (jubilat, 78 anys) recomana com el seu racó preferit de Catalunya un club de petanca, el que ell va fundar a l'Armentera, petit poble de l'Alt Empordà, a tocardels aiguamolls, amb la platja molt a prop, església d'estil neoclàssic (la de Sant martí, del segle XIX) i masia fortificada (Cortal Gran, del XVII). Poble amb encant fora del circuit turístic, el seu miler d'habitants es dediquen principalment al cultiu de la poma i el blat de moro, una vida que transcorre entre el camp i la casa.

A vegades, la frontera entre la soledat i la tranquil·litat és molt fina, depèn de l'estat d'ànim. La història de com el Joaquín va fundar un club de petanca comença el 18 de gener del 2013 amb la mort de la seva dona. La seva filla li va demanar que se n'anés amb ella a l'Armentera perquè no estigués sol. El Joaquín va acceptar. D'entrada, el poble li va semblar un lloc massa tranquil. Se sentia «com Gary Cooper a Solo ante el peligro». Entrava en un bar (llavors el poble en tenia dos, fa poc n'ha obert un altre), el cambrer li servia un tallat i es ficava a la cuina. «Surt, que em vénen ganes de plorar», li va deixar anar una vegada.

La seva afició a la petanca el va salvar: va decidir muntar unes pistes al poble. La iniciativa va ser rebuda amb escepticisme per part dels veïns. Tot eren pegues. Però el Joaquín va perseverar, va buscar un terreny accessible i ampli, va preparar un projecte i el va presentar a l'ajuntament. Finalment, el 31 de maig del 2014, després d'un any clavant la pallissa i movent papers amunt i avall, el Club Petanca l'Armentera va obrir les portes. I el poble es va bolcar en el projecte. El Joaquín va anar a la inauguració sense saber que allà l'esperaven amics i veïns, incloent-hi les autoritats. La sorpresa, fenomenal, va venir quan l'alcalde va destapar una placa gravada amb la següent inscripció: Joaquín Moya Pérez, soci núm. 1, fundador del Club Petanca l'Armentera. Van esclatar els aplaudiments, se li van humitejar els ulls, havia passat d'Al punt de migdia a Que bonic que és viure, autènticFrank Capra a l'Empordà. Per desdramatitzar-ho, el Joaquín li va dir a l'alcalde que, com que ha donat el seu cos a la ciència, quan mori no tindrà làpida, així que es prenia aquella placa com a epitafi en vida.

Quatre pistes, una caravana

Aquell 31 de maig, mentre se celebrava la inauguració, un empresari de l'Armentera va tenir un infart. Joan Oliveras (67 anys) va sobreviure, però va haver de deixar els negocis. O parava o el cor el pararia a ell. Es va assabentar que el club de petanca buscava un gestor i s'hi va oferir voluntari. Així va ser com va rebre del Joaquín un club nou de trinca, amb mig centenar de socis, 92 euros de capital, quatre pistes i una caravana atrotinada, cedida pel consistori, que servia d'oficina i de bar. El Joan ha aconseguit patrocinis i un centenar de socis més, ha construït quatre pistes extra, una d'elles infantil, i ara es proposa cobrir-les.

El club és un lloc de trobada de veïns de l'Armentera i també d'altres pobles de l'Alt Empordà. Té visitants francesos; abunden els jubilats, però no hi falten joves, dones i nens. Hi ha dies que organitzen campionats i els divendres a la nit munten un gran tiberi. Barbacoa, barra lliure de cervesa i cava, postres, cafè i copa per cinc euros (la meitat del que costa la quota anual de soci). Així és com el Club Petanca l'Armentera ha fet sortir els veïns al carrer i ha ajudat el Joaquín a reprendre la seva vida. Ara l'Armentera, per al Joaquín, ja és tranquil·litat. I el seu club és un bon racó de Catalunya.

ACCESSOS: Cotxe: AP-7 (sortida 5) o la N-II. Tren: fins a Figueres, després autobús a l'Armentera o tren fins a Sant Miquel de Fluvià i, des d'allà, taxi (11 minuts).

ALLOTJAMENT: L'allotjament a l'Armentera és en cases particulars. Si es prefereix un hotel, s'ha d'anar a l'Escala o a Empuriabrava, que queden a 15 o 20 minuts.

INTERÈS TURÍSTIC:  El Molí de l'Armentera (s. XVIII), on es pot pernoctar, o el Parc Natural dels Aiguamolls de l'Empordà i les platges llargues de sorra fina del golf de Roses.

Notícies relacionades

¿Quant viuen els gats?

L’encaix constitucional de la llei d’amnistia

INDISPENSABLE: S'ha de tastar la típica i exquisida botifarra dolça cuita. Ricard, el carnisser del poble, l'elabora de forma artesanal.

www.armentera.cat