"Visc dignament, però no amb tranquil·litat"

Des del setembre, Lola Serra ja no forma part de la interminable llista de desocupats a Espanya. S'ha passat a la de les persones que van trobar una feina l'últim trimestre del 2013, que segons l'última Enquesta de Població Activa (EPA) es va tancar amb 8.400 aturats menys. A temps parcial, amb un salari baix, però una feina. No li ha resultat fàcil. Moltes entrevistes, poques respostes, una edat complicada en aquests temps: «Als 60 anys et consideren un fòssil; als meus currículums no hi posava l'edat, perquè si no no em cridaven», explica aquesta veïna d'Horta.

Gràcies al fet que una amiga la va avisar d'una vacant, la Lola treballa en una empresa de telemàrqueting. ¿Situació? Contracte de sis mesos (acabat de renovar), quatre hores de dilluns a divendres, salari de 400 euros i comissions per vendes. Si aquestes van bé, arriba a treure «un bon sou», explica. «No tinc una gran feina, però em tracten com una persona. En l'anterior em deien que em regalaven el lloc».

En aquella feina anterior les coses no van acabar bé. Més ben dit, no van acabar. La Lola encara reclama les seves últimes nòmines. La van acomiadar al març, amb diversos dels seus companys, i al moment van contractar altres persones.

Notícies relacionades

"Sóc empresària, sí, i també mileurista"

"Em veia treballant en precari tota la vida"

El que va venir després va ser caure en el fosc pou de l'atur, i viure amb 280 euros. Per això, desitja que aquesta llum d'esperança que l'ha il·luminat no s'apagui. Complementa a més aquestes hores fent de cangur d'un nen «molt simpàtic» que li alegra la tarda dels dijous.

Després de 30 anys de trajectòria laboral (en una botiga i una agència de duanes; «abans hi havia feina i durava»), la Lola no esperava que els seus fills, Verónica i Víctor, haguessin de patir per ella. «Visc dignament, però no tranquil·la. No sé ni quan ni com m'arribarà la jubilació. Només penso en el dia a dia, si no; m'amargo». Abans de la crisi vivia bé, cobria les despeses, anava al cine amb les amigues... Ara, la Lola només espera continuar amb aquesta feina i, algun dia, respirar tranquil·la. Creu que la situació acabarà millorant, però que trigarà. «No em crec el Govern. El temps dirà com s'arreglen les coses».