Sis de cada 10 casos de violència institucional masclista que afecten els nens assenyalen el sector judicial

El cas del Jan forma part de l’informe presentat aquest dilluns per l’Observatori de Violències Institucionals Masclistes (OVIM), cofinançat per la Generalitat, el Ministeri d’Igualtat i la Unió Europa. L’estudi analitza 139 casos registrats al seu canal de denúncia col·lectiva, dels quals 44 situen nenes, nens i adolescents com a víctimes centrals dels relats. En aquest sentit, la investigació assenyala que, en sis de cada 10 d’aquests casos, les víctimes apunten al sector judicial com a principal responsable de la violència institucional masclista.

Visites, custòdies i protecció

No es tracta de fets aïllats. De fet, l’informe identifica «patrons en l’actuació judicial que contribueixen a la desprotecció dels menors», com la imposició de règims de visites o custòdies que mantenen el vincle amb elprogenitor denunciat per violència masclista o la demora o falta d’adopció de mesures de protecció eficaces.

L’estudi també assenyala «l’absència o inadequada valoració del risc al qual estan exposats» –aspecte que en l’abordatge de la violència de gènere també inquieta el Ministeri d’Igualtat–; el fet de no tenir en compte la seva voluntat en les decisions judicials, i la tendència a separar-los –o amenaçar de fer-ho– de les seves mares, privant-los del seu principal vincle de protecció.

«Quan vaig denunciar els abusos sexuals que havia patit la meva filla vam tenir un judici ràpid. No la van voler escoltar, ni van arribar els informes, així que no ens van concedir l’ordre d’allunyament. La meva filla té 15 anys i s’ha intentat suïcidar diverses vegades perquè no vol estar amb el seu pare ni la volen escoltar», explica una de les dones que ha compartit la seva història al canal de l’observatori.

Incompliments reiterats

En contra del que marca la normativa internacional (Convenció sobre els Drets del Nen i Convenció sobre l’Eliminació de Totes les Formes de Discriminació contra la Dona) i l’estatal (la llei de violència de gènere i la de protecció a la infància), les dades mostren incompliments reiterats de les obligacions de l’Estat, com la garantia de no repetició (81,4%) o l’incompliment de la prevenció de les violències masclistes (80,2%). Això comporta una vulneració de drets fonamentals de nenes, nens i adolescents, com el dret a la protecció al si de la família (91,9%).

A més, en el 87% dels casos de nenes, nens i adolescents s’incompleix l’obligació de reparació, mentre que en el 81% tampoc es garanteix la no repetició. «Les violències institucionals masclistes arriben de manera directa a nenes, nens i adolescents, que resulten afectats per omissions i pràctiques institucionals que vulneren els seus drets. No són danys col·laterals: són subjectes de dret davant els quals l’Estat ha d’actuar amb diligència deguda reforçada, cosa que significa, entre altres obligacions, garantir-los una vida lliure de violències masclistes, una tutela judicial efectiva i imparcial, la reparació integral, evitar la revictimització i la igualtat i la no-discriminació», recorden portaveus de l’OVIM.

Més enllà dels menors

La centralitat de l’àmbit judicial no es limita als casos que afecten menors. En el conjunt de les denúncies analitzades, el sistema judicial torna a situar-se com el principal focus de reproducció de la violència institucional masclista, amb un 60,7% dels casos (8,7 punts més que el 2024).

A més, el 58% dels casos que apunten al sector judicial assenyalen el racisme o l’origen com a factors discriminatoris que motiven la violència institucional masclista viscuda. «Em vaig casar amb un espanyol que em maltractava. Els meus veïns van denunciar la policia. Quan vaig acudir al jutjat, la jutge em demanava constantment que callés. Jo tenia un braç trencat i tot i així se’m va responsabilitzar del que havia passat. Em van retirar la custòdia de la meva filla i l’hi van donar a la família paterna. Fa dos anys que no la puc veure», explica una dona camerunesa.

Marcs «pseudocientífics»

Notícies relacionades

Lleó XIV es reuneix amb la primera dona cap de l’Església anglicana: "Seria un escàndol si no treballem per superar les nostres diferències"

Un estudi del Centre de Tecnologia Forestal evidencia una davallada a tot Europa dels ocells agraris

En aquest sentit, retirar custòdies a mares denunciants utilitzant marcs «pseudocientífics» com la síndrome d’alienació parental (quan suposadament la mare manipula els fills), fallar en l’assistència jurídica gratuïta o normalitzar institucionalment la falta d’imparcialitat en jutjats de violència masclista són alguns dels patrons identificats per l’observatori.

En aquest sentit, l’observatori exigeix que es garanteixi l’aplicació efectiva de la normativa, així com el reconeixement institucional i jurídic de les violències institucionals. Així, l’entitat reclama la creació de mecanismes de supervisió i rendició de comptes que permetin prevenir, identificar i sancionar aquestes pràctiques, incorporant la participació de la societat civil. «És urgent impulsar polítiques públiques que integrin de forma transversal la perspectiva de gènere, la perspectiva d’infantesa i adolescències, i la perspectiva interseccional, juntament amb el desenvolupament de formació especialitzada i obligatòria per a tots els operadors implicats», conclouen les portaveus.