"Sóc empresària, sí, i també mileurista"

Fa 13 anys, Maribel Estrada va obrir a Gavà la seva pròpia perruqueria, Dinamics, i es va convertir en una petita empresària. Fins al 2008 el seu negoci anava vent en popa; ara està sota mínims. «Fa cinc anys tenia dues perruqueres a jornada completa, una esteticista a mitja jornada i una ajudanta de cap de setmana», explica. De moment manté les dues perruqueres i l'esteticista, però només a mitja jornada, i treballant mitja hora menys cada dia per reduir despeses. Encara que ni així.

L'EPA ha corroborat que el 2013 s'ha seguit destruint ocupació a Espanya. I a la Maribel no l'estranya. Ella mateixa es planteja, tot i que li sabria molt greu, acomiadar alguna de les seves treballadores. Sap «que tenen família, hipoteques, estalvis perduts», i li dol molt aquesta situació, perquè en una petita empresa com la seva, diu, l'empresari és un més. «Per mi, les meves treballadores no són un número, són companyes, família, amb elles comparteixo la meva vida, conec les seves». Fa quatre anys que no només no ha pogut augmentar-los el sou, sinó que ha hagut de retallar-los les condicions laborals. «Però no és per guanyar diners, és que no arribo a final de mes», lamenta.

El que no estalvia la Maribel són crítiques al Govern: «No genera feina i als que en donem ens ofega a base d'impostos i pujades dels costos. ¿No és més car per al país mantenir desocupats que abaixar una mica els impostos a la petita empresa?».

Ha pujat l'IVA (al 21%), l'aigua i la llum, s'ha de pagar el gas, els sous, la seguretat social, l'IRPF i a més, el lloguer. En canvi, la clientela escasseja cada vegada més. «La gent s'ho està passant malament i retalla despeses en el que pot, com la perruqueria. I això que no apujo preus des de fa tres o quatre anys». No solament això, sinó que intenta frenar l'hemorràgia a base de promocions i descomptes.

En aquestes circumstàncies, a la Maribel aixecar la persiana li suposa una despesa de gairebé 4.000 euros mensuals. ¿I què li queda? Un sou de 1.000 euros per sobreviure ella i les seves filles de 21 i 16 anys. La meitat del que guanyava abans de la crisi, assegura. «Sí, sóc empresària, treballo sense parar -vuit hores mínim a la perruqueria més la feina que s'emporta a casa- i sóc mileurista».

Notícies relacionades

L'atur es manté en nivells rècord

"Em veia treballant en precari tota la vida"

Tenir un negoci no ha estat mai fàcil, assegura, però és que actualment no surt a compte. «La diferència és que abans de la crisi, l'esforç i el sacrifici eren compensats. Econòmicament et donava estabilitat i tranquil·litat. Ara, ni això».

La Maribel no es rendeix. Encara que admet que alguna vegada ha pensat a deixar-ho tot. «¿Però quina estabilitat laboral hi ha al mercat, qui t'assegura dos anys de feina?». Per això, si va aconseguint mantenir-se com ara, tot i ser mileurista, seguirà donant gràcies per la feina que té. ¿I si la cosa empitjora? «Visc el dia a dia i no vull pensar en l'any que ve».