"La Font Màgica és dels ciutadans"

Com tants altres, Rafael Cámara (44 anys, maquinista nascut a Còrdova) té un vincle sentimental, arrelat en la seva infància, amb l'espai de Barcelona que proposa com a icona de la ciutat.«Amb les fonts de Montjuïc estableixo un fort vincle emocional; solia anar molt amb els meus pares a admirar l'espectacle que ofereixen», explica mentre rememora amb il·lusió les passejades per la zona de Montjuïc amb els seus progenitors, que van emigrar des d'Andalusia quan Rafael era petit.Amb el temps, Rafael va estudiar Filologia Hispànica i va fer carrera com a maquinista (treballa als Ferrocarrils de la Generalitat), però encara perdura en ell la fascinació gairebé infantil que li genera la icònica imatge nocturna de la Font Màgica:«El joc de llum, música i color, acompanyat dels focus que il·luminen el cel de Barcelona...»

La Font Màgica es va construir en menys de 12 mesos amb motiu de l'Exposició Internacional de Barcelona, ja fa 84 anys, i va ser en els anys 80 quan es va incorporar l'element musical:«Va ser un gran encert. Jo no concebo la Font Màgica sense música, de la mateixa forma que no m'imagino una Barcelona sense ella». De tot el que la ciutat ofereix, Rafael es queda amb la màgia de la font:«La seva denominació és molt encertada: la combinació de tots els seus elements fa que anar a veure-la es converteixi en un espectacle màgic».

Per Rafael, la zona té un afegit que la fa, als seus ulls, la icona ideal de la ciutat: no està pensada solament per a turistes, i té un caràcter eminentment públic:«És un espai de lleure per als barcelonins», amb esdeveniments com el Piromusical de les festes de la Mercè, les fires, concerts, cites esportives...«El caràcter públic de la zona fa que la Font Màgica sigui dels ciutadans».La creació de l'arquitecte Carles Buïgas és l'element central del paisatge de tota la zona de Montjuïc, que s'escampa des del Palau Nacional fins a la plaça d'Espanya. L'únic que Rafael lamenta de la reconstrucció d'aquest lloc és la disposició, el 2010, de les quatre columnes de Josep Puig i Cadafalch davant de les cascades que emanen del Palau Nacional.«Tallen la imatge en perspectiva d'aquest bonic lloc. I és una pena», sosté amb resignació.

Notícies relacionades

Un signe d'identitat per a Barcelona

"Abans de viatjar bec a Canaletes"

Ciutat amable

No obstant, per Rafael, aquesta font llueix de tal manera que no s'imagina una Barcelona sense ella:«Sentiria que a la ciutat li falta alguna cosa; i suposaria una cicatriu a la pell de Barcelona». Rafael tria sense dubtar-ho la Font Màgica com un símbol que pertany als barcelonins, que, segons ell,«són en realitat la icona més gran de Barcelona, pel seu caràcter obert i amable».