"Abans de viatjar bec a Canaletes"

«Aquesta font forma part de mi».Per Sílvia Espí (42 anys, auxiliar de jardí d'infància i monitora de menjador escolar,«cent per cent barcelonina»), hi ha dues fonts de Canaletes: la vinculada a la història de la ciutat i la relacionada amb la seva família i amb la seva infància. Dues històries que s'entrellacen entre si, que és el que passa quan la gent es fa seva una part de la seva ciutat.

Primer, els avis.«Els meus avis es van conèixer a Canaletes, mirant els resultats dels partits del Barça». Eren els temps del diariRambla,en què la font era el lloc on es penjaven els resultats de l'equip blaugrana. D'aquesta tradició ve el ritual actual que els aficionats culers se citin a la font per celebrar les victòries de l'equip. Per aquest motiu sobretot és coneguda la font fora de Barcelona, on la història de Canaletes és més desconeguda.

«La font era aquí molt abans que es fundés el Barça, quan Barcelona encara estava emmurallada», puntualitza la Sílvia, que recorda que abans que s'hi col·loqués la font de ferro colat per la Rambla corria un riu que proveïa amb la seva aigua el poble barceloní. La font, assenyala la Sílvia, ha quedat com un vestigi de la història de la ciutat:«Canaletes ha substituït el riu que abans passava per aquest carrer». «La font -afegeix-és aquí des de sempre: els ciutadans hi anaven a buscar aigua i aprofitaven per assabentar-se de les xafarderies del dia».

La guerra civil

Tornem a l'avi de la Sílvia. La història familiar explica que el seu cunyat, oncle avi de la Sílvia, i ell es van citar a Canaletes abans d'anar al front. Era la dècada dels 30, la guerra civil. L'avi de la Sílvia va beure un trago de l'aigua de Canaletes. El germà de la seva àvia, no.«El meu avi va tornar, el meu oncle avi va morir a Pamplona, en un camp d'internament», narra la Sílvia a prop de la placa que recorda el que diu la tradició: qui beu de Canaletes torna a Barcelona.«Abans d'anar-me'n de viatge sempre vaig a Canaletes. Mai he marxat sense beure aquesta aigua, per si de cas»,explica la Sílvia entre rialles.

Notícies relacionades

Un signe d'identitat per a Barcelona

"La Font Màgica és dels ciutadans"

Això, beure aigua de la font, és un altre record de la infància de la Sílvia. Ella i el seu avi, sempre ell, camí de la Boqueria.«Quan anàvem al mercat, el primer que fèiem era anar a beure a la font».

A ningú l'ha d'estranyar doncs, que a la Sílvia li brillin els ulls quan parla de Canaletes, dela seva font de Canaletes.«Sense ella faltaria alguna cosa perquè forma part de Barcelona. És una icona de la nostra història que dóna carisma a la ciutat».I encara que aquest símbol no sigui tan monumental com la Sagrada Família, aquesta veïna de les Corts no en canviaria ni un sol detall:«La trobo meravellosa. No hi ha cap altra font igual; és única».