Dotze mesos sense clars culpables i amb una factura de la llum més cara

Avui es compleix un any de la històrica apagada ibèrica que va deixar sense llum 50 milions de persones durant hores. El succés, qualificat com l’incident més greu en el sistema elèctric europeu en els últims 20 anys, ha revelat la fragilitat del que fins aleshores es considerava un dels sistemes elèctrics més segurs i fiables del món. Dotze mesos després, diversos informes han reconstruït pas a pas el que va passar aquell dia, però no s’ha identificat un culpable clar. I, mentrestant, els consumidors continuen pagant cada mes un recàrrec en la seva factura de la llum, com a garantia que un desastre així no tornarà a passar.

Les anàlisis apunten a un origen "multifactorial" per sobretensions i reparteixen la responsabilitat entre Red Eléctrica i les elèctriques, incapaces de controlar la tensió de la xarxa aquell dia. El primer perquè com a operador del sistema hauria fet una programació de seguretat insuficient, i les empreses, per un funcionament anòmal en algunes de les seves instal·lacions. Així ho va concloure el primer dels informes, el del Govern, presentat el 16 de juny, la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència (CNMC) i els experts europeus d’Entso-E (xarxa europea de gestors de xarxes de transport).

Oberts 56 expedients

Malgrat que l’informe del Govern assenyalava tant les elèctriques com Red Eléctrica, empresa semipública de la qual l’Estat té el 20% del capital, la vicepresidenta tercera i ministra per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic, Sara Aagesen, afirma que no era tasca de l’Executiu dirimir responsabilitats i deriva aquesta tasca als tribunals i a la CNMC, com les instàncies encarregades de decidir qui són els responsables.

La CNMC ha anunciat en les últimes dues setmanes l’obertura de 56 expedients sancionadors a diferents instal·lacions i empreses per incompliments en les seves funcions. Però només dos són per presumptes infraccions considerades molt greus segons la llei del sector elèctric, que suposen un risc per a la seguretat de subministrament o per a les persones: un per a Red Eléctrica, un altre per a Iberdrola Generación i un altre a la companyia propietària de la central nuclear d’Almaraz, que pertany en un 52,7% a Iberdrola, en un 36% a Endesa i en un 11,3% a Naturgy. La resta d’expedients són per a instal·lacions de generació d’Iberdrola, Endesa, Naturgy, Repsol, Bahía de Bizkaia, Totalenergies, Engie i la nord-americana ContourGlobal, però només per infraccions considerades greus, però que no implicarien risc per a la seguretat de subministrament ni per als subjectes.

A falta de conèixer en què deriven aquestes investigacions, que s’allargaran per un període màxim d’entre 9 i 18 mesos, el superregulador defensa que en cap cas constituiran per si mateixes la causa de l’incident. És a dir, tot i que es demostri que les empreses expedientades van incomplir les seves obligacions, no se les podrà responsabilitzar del zero elèctric.

Malgrat que la CNMC instrueixi els procediments, la llei del sector elèctric estableix dos responsables d’imposar sancions en funció de la infracció: el Govern i la CNMC. A l’Executiu li competeixen qüestions relacionades amb la seguretat de subministrament, cosa que de moment afectaria només l’expedient de Red Eléctrica i el d’Almaraz, i a l’organisme que dirigeix Cani Fernández, aquelles vinculades als mercats. Després de conèixer les causes obertes, la vicepresidenta Aagesen va assegurar que el seu ministeri esperarà que es finalitzin per establir un possible càstig si es confirma que hi va haver una infracció.

Multes milionàries

En concret, si l’incompliment és considerat molt greu, com és el cas de l’expedient de Red Eléctrica, a més d’una multa d’entre 6 i 60 milions, el Consell de Ministres pot plantejar la inhabilitació o suspensió de les autoritzacions per al desenvolupament d’activitats en l’àmbit elèctric durant un període de fins a tres anys, i la pèrdua de la possibilitat d’obtenir subvencions o ajudes públiques durant aquell temps. Si la infracció és greu, a més d’una sanció d’entre 600.000 i 6 milions, les empreses es podrien enfrontar a la inhabilitació, suspensió o pèrdua de la possibilitat d’obtenir ajudes públiques durant un màxim d’un any.

El principal problema d’assenyalar culpables és que, una vegada es faci, podria desencadenar una allau de reclamacions milionàries davant els tribunals. Per exemple, Repsol ja ha anunciat accions legals per danys de 175 milions a causa de l’apagada, i s’espera que cada vegada més empreses se sumin a aquestes reclamacions. L’Organització de Consumidors i Usuaris (OCU) ha anunciat ja que està analitzant la possibilitat d’emprendre accions judicials i per a això ha remès una reclamació extrajudicial per interrompre la prescripció d’accions davant el Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic, Red Eléctrica i les comercialitzadores.

Notícies relacionades

Investiguen tres professores per accedir al mòbil d’un menor

La Generalitat perdona els deutes a dependents amb ajudes per error

Però, si alguna cosa va posar en relleu l’apagada del 28 d’abril, és que la regulació ha anat per darrere de l’elevat ritme d’instal·lació renovable dels últims anys. Com a exemple, només dos mesos després de la gran apagada, la CNMC va aprovar una nova normativa tècnica, que Red Eléctrica demanava des de feia cinc anys, per permetre a les renovables controlar tensió de manera dinàmica –una cosa que, segons ha suggerit diverses vegades l’operador del sistema, podria haver evitat el zero elèctric– o penalitzar les instal·lacions que no compleixen aquesta funció. La comissió d’investigació sobre l’apagada del Senat va concloure que, a més del Govern i Red Eléctrica, la CNMC té part de culpa per l’apagada per "omissió regulatòria".

Red Eléctrica (Espanya) va limitar l’octubre de l’any passat la velocitat d’injecció d’energia de plantes eòliques i fotovoltaiques a la xarxa, passant d’un marge anterior que permetia canvis ràpids (en només dos minuts) a un rang més lent de 15 minuts per a l’entrada i sortida de potència amb l’objectiu d’evitar sobretensions i millorar l’estabilitat del sistema davant l’alta variabilitat de la generació renovable. I des del 28 d’abril opera el sistema en el que ha denominat "mode reforçat", que implica un ús més ampli de centrals convencionals (gas, nuclear) per donar més seguretat al sistema. Aquest "mode reforçat" garanteix un sistema més segur, però una factura més cara.