Catalunya abaixarà la pressió de l’aixeta per evitar talls d’aigua en les apagades

Catalunya prepara mesures en el cicle de l’aigua per resistir més bé una eventual nova apagada general. L’ACA (Agència Catalana de l’Aigua) ha elaborat un pla de continuïtat del servei que preveu, entre altres mesures, reduir la pressió de l’aigua de l’aixeta, assegurar el subministrament de gasoil a instal·lacions crítiques i reforçar la coordinació amb els operadors per garantir el proveïment i el funcionament de les depuradores en una situació d’emergència elèctrica.

El punt de partida del nou paquet de mesures és l’apagada ocorreguda fa un any, que va deixar al descobert una vulnerabilitat bàsica. L’aigua no depèn només dels embassaments o de les potabilitzadores; també necessita energia per moure’s i ser potabilitzada. "En poques hores, uns 400.000 abonats es van quedar sense subministrament, sobretot a les cotes més elevades de l’àrea metropolitana de Barcelona", detalla el director de l’ACA, Josep Lluís Armenter.

On l’aigua ha de ser bombada fins a dipòsits o barris situats a més altura, la falta d’electricitat va complicar el servei. Si el tall s’hagués allargat, admeten al Govern, l’afectació hauria pogut ser molt més greu.

La consellera de Territori, Habitatge i Transició Ecològica, Sílvia Paneque, explica que l’encàrrec del Govern a l’ACA va ser analitzar què va fallar, però també què podria fallar en el futur. "Partint d’una situació adversa com l’apagada, analitzem què havia passat per convertir l’aprenentatge en mesures que deixin Catalunya preparada davant una situació com aquesta", afirma.

Paneque remarca que, després de quatre anys de sequera en què no es va tallar el subministrament d’aigua als ciutadans, l’apagada va demostrar que una crisi energètica podia provocar incidències molt ràpides en el proveïment.

El nou document s’ha treballat amb els operadors que distribueixen l’aigua als municipis i estudia 47 categories de risc, 15 escenaris de crisi i inclou sis protocols d’actuació. A més, també s’han recollit mesures per reforçar les guàrdies hidrològiques, les analítiques d’aigua potable, la disponibilitat de dades i la coordinació general. En paral·lel, s’ha treballat en solucions de comunicació per mantenir els circuits d’informació entre l’ACA, operadors, embassaments, sistemes de proveïment, sanejament i depuradores.

El gerent de l’ACA, Daniel Meroño, admet que l’apagada va palesar "febleses". "Vam perdre comunicació amb ATL [l’operador encarregat de portar l’aigua fins als municipis] i patim l’absència de protocols", resumeix. Segons Meroño, el nou pla de continuïtat busca precisament evitar que una falta d’electricitat derivi de manera automàtica en una falta d’aigua.

Sobre una de les mesures més sorprenents per als ciutadans, la hipotètica reducció de la pressió que ja es va posar sobre la taula en plena sequera, Armenter concreta que es posaria en marxa per allargar les reserves tant com fos possible: "La reducció de pressió permetria conservar durant més temps l’aigua acumulada en dipòsits i donar marge als equips tècnics".

Armenter recorda que les zones que més van patir van ser les cotes altes de Barcelona i de l’àrea metropolitana, per sobre dels 130, 170 o 200 metres, on el bombatge és imprescindible. En una emergència, s’aplicarien criteris similars als del pla de sequera: prioritzar usos essencials i assegurar el màxim temps possible de servei.

El gasoil serà un altre element clau. Moltes instal·lacions disposen de grups electrògens, però necessiten combustible per funcionar durant hores o dies. "Protecció Civil prepara un pla específic de subministrament de gasoil en situacions de crisi, amb els punts crítics ja dimensionats i amb el càlcul de quant de combustible necessitaria cada operador per resistir fins a 72 hores", precisa Paneque. L’ACA també estudiarà quines inversions calen perquè el sistema pugui garantir, com a mínim, 24 hores de servei en condicions adverses.

Instal·lació fotovoltaica

Notícies relacionades

Investiguen tres professores per accedir al mòbil d’un menor

La Generalitat perdona els deutes a dependents amb ajudes per error

El document també ha detectat un problema en el paper de les energies renovables adjacents a les plantes de tractament d’aigua. Actualment hi ha 221 instal·lacions fotovoltaiques en depuradores, però no cobreixen tota la demanda ni funcionen encara com a sistemes tancats d’autoconsum per garantir la continuïtat del servei. És a dir, l’energia que es genera s’envia a la xarxa. Per tant, en cas d’apagada no poden garantir que les estacions de tractament continuïn funcionant.

Per respondre a aquest problema, l’ACA estudiarà adaptar aquestes instal·lacions i quines actuacions s’han de prioritzar perquè, davant una nova apagada, les plantes fotovoltaiques puguin subministrar energia directament a les infraestructures hídriques sense passar per la xarxa de distribució d’energia.