ROMA. LA CÚPULA DE SANT PERE
«Miquel Àngel va firmar el cel de Roma»
«Miquel Àngel va firmar el cel de Roma». La frase de l'escriptor català Xavier Febrés plasma l'únic autèntic horitzó paisatgístic de la capital italiana. Hi ha altres indrets que, en fotografia o estilitzats, poden resumir en una sola imatge la ciutat de Roma, però no n'hi ha cap que protagonitzi en solitari l'horitzó urbà. Quan Roma va caure en mans de la corona piemontesa dels Savoia, els nous i anticlericals amos d'Itàlia van voler construir un edifici més alt que la cúpula de Sant Pere del Vaticà, però van haver de desistir-hi perquè els fonaments del que avui és la seu del Tribunal Suprem no van aguantar tant de pes.
A Roma s'hi aixeca una de les mesquites més belles d'arreu d'Europa, construïda barrejant modernitat i renaixement. Tot i això, quan l'ajuntament de la ciutat, el Govern nacional i el Vaticà van donar el vistiplau per a la construcció, la van ubicar -ja fos per casualitat o amb tota la intenció- en el fons d'una bonica vall que no podrà mai ser situada a Roma. Simplement, no té un horitzó paisatgístic.
Les estilitzacions de la capital italiana acostumen a agrupar en una sola composició el Coloseu, l'Altar a la Pàtria de Piazza Venezia, la fortalesa, presó i palau de Castel Sant'Angelo i fins i tot la imponent estàtua de Giuseppe Garibaldi situada al turó del Janícul. Però cap d'ells iguala el simple traç estilitzat d'una línia recta que en la seva part central delinea el perfil de la cúpula de Buonarroti.
- Tecnologia «Guanyava 150 K a l’any, ara sobrevisc venent a eBay»: l’enginyer que va perdre la feina per la IA
- Mossos identifica el santvicenti desaparegut com el jove mort atropellat a Viladecavalls fa deu dies
- Baralla a cops de destral i pales a Lloret de Mar
- La factura de l’energia nuclear
- Canvis en l’ordenança de civisme Barcelona deixarà de multar les prostitutes i castigarà més els clients i publicitar sexe de pagament