De la cultura a l’Holocaust

Els encarregats de fer-ho són el cap de llista per Barcelona, Nacho Martín Blanco, que fins abans-d’ahir exercia de portaveu de Ciutadans al Parlament, i Daniel Sirera, líder del grup popular a l’ajuntament de la capital catalana. Martín Blanco i Sirera formen una parella singular; si la campanya electoral és una muntanya russa d’emocions, ells han decidit compartir vagoneta. Diumenge van rematar l’agenda vespertina fent-se un refrescant bany a la platja de la Barceloneta per «visibilitzar» l’esclerosi múltiple (així ho van expressar ells) i ara són aquí, davant del Macba, suportant els rigors de l’implacable sol que colpeja sobre l’enclusa de la plaça dels Àngels.

La «gran tragèdia europea»

És tanta la calor que la comitiva de periodistes gairebé agraeix que els representants del PP català tinguin més aviat poc a dir sobre la cultura. Com si no haguessin treballat gaire el tema, vaja. En realitat, les mesures que han vingut a anunciar es redueixen a tres: tornar a Barcelona la condició de capital editorial espanyola, incrementar la inversió «en infraestructures tan importants com el Liceu i el Palau de la Música» i consolidar la muntanya de Montjuïc com un espai de cultura i turisme amb la creació d’un museu de l’Holocaust «en record de la gran tragèdia europea del segle XX».

Notícies relacionades

Moody’s aplaudeix Catalunya

Votar a mitjan matí

Martín Blanco no explica com encaixa aquesta última proposta, que ja va ser suggerida per Sirera en la campanya de les municipals, amb l’actitud hostil que ha estat mostrant el seu partit cada vegada que s’ha volgut legislar en matèria de memòria històrica. Posats a imaginar panorames sòrdids, a un se li acut conjecturar com podria ser un museu de l’Holocaust impulsat per un Executiu del PP i Vox en un lloc de passat tan ominós com Montjuïc, al castell del qual, escenari de tortures i execucions, se celebraven misses pels caiguts del bàndol franquista fins a data tan recent com el 2015. Però és una especulació ociosa, perquè, en realitat, aquí no es tracta tant de plantejar una iniciativa practicable com d’aprofitar l’ocurrència per acusar d’«antisemitisme» l’anterior govern municipal d’Ada Colau, que va suspendre l’acord d’agermanament de Barcelona amb Tel Aviv.

Acabat l’acte, un grup de ‘skaters’ que han estat observant l’escena amb gest entre estranyat i divertit pregunten al cronista «qui és aquest que parlava». Pel que sembla, a aquestes altures de la campanya, Nacho Martín Blanco és encara un ciutadà poc popular.