Curiositats de les eleccions catalanes del 14 F

Dels principals partits que s’han presentat als comicis i que ja es van presentar als del 2017, només el PSC ha incrementat els vots que va obtenir. En total, uns 42.000 més respecte a l’anterior cita amb les urnes, cosa que representa un increment del 23%. Al contrari, ERC ha perdut uns 335.000 vots respecte als anteriors comicis.

La sagnia de vots està localitzada al Partit Popular i sobretot a Ciutadans, que són els que més vots han perdut en aquestes eleccions catalanes: uns 77.000 i més de 950.000 respectivament.

Els partits postconvergents JxCat, PDECat i PNC es presentaven per primera vegada després de la dissolució de JuntsXCat. Aquests partits, d’alguna manera, també han perdut vots. Sumen uns 647.000 vots el 14-F, mentre que JuntsXCat el 2017 es va apuntar 948.233 vots. 

Representant les persones grans, la Unió Europea de Pensionistes i Units per la Democràcia + Jubilats han recollit 631 vots i 400 vots (amb el 98,6% escrutat), respectivament, i també es quedaran fora de l’arc parlamentari. En la seva primera vegada, Units per la Democràcia + Jubilats ha aconseguit uns 400 vots només a Tarragona (no es presentava a la resta de províncies). Per la seva banda, els també debutants UEP només es presentaven a Girona.

L’abstenció, el triomf del PSC en lloc d’un jivaritzat Ciutadans i la victòria de l’independentisme en vots i en escons són les tres principals diferències entre les eleccions al Parlament del 2021 i les del 2017. Una altra diferència és la irrupció de Vox, amb 11 escons, a la Cambra catalana. La cinquena l’ha anunciat el candidat socialista, Salvador Illa: al contrari del que va fer Inés Arrimadas, ell sí que té la intenció de presentar-se a la investidura malgrat el veto que li han imposat els partits independentistes. Precisament, aquest ‘cordó sanitari’ contra el PSC és la sisena diferència respecte a les eleccions de fa quatre anys. ¿I la similitud? Doncs que, com llavors, el partit més votat no és independentista.

Gairebé la meitat dels 5.368.881 catalans amb dret a vot van optar per desentendre’s de les eleccions que decidien la composició del Parlament i, de forma indirecta, el pròxim president de la Generalitat. La xifra de participació, un trist 53,56%, gairebé 26 punts menys que fa tres anys i dos mesos, és la més baixa mai registrada en uns comicis autonòmics des de la restitució de l’autogovern català.

Molts ajuntaments catalans han utilitzat la imaginació per esponjar cues i garantir les mesures de protecció indicades per la pandèmia del coronavirus i han habilitat més d’un centenar de punts de votació nous. En el cas de la ciutat de Barcelona, per exemple, molts votants han canviat la seva escola o institut de tota la vida per equipaments esportius i mercats municipals. En concret, una desena de mercats i 23 poliesportius. En el cas de la capital catalana, a més, s’ha reforçat el dispositiu de seguretat amb 935 agents de la Guàrdia Urbana, a disposició dels Mossos d’Esquadra si hagués sigut necessari.

Amb tot, el que ha cridat més l'atenció ha sigut els epis que han portat els membres de les meses en l’últim torn, entre les 19.00 i les 20.00 hores, el reservat per a les persones positives per Covid-19 o confinades per contactes estrets.