Cita amb les urnes

Sondeig eleccions Catalunya 2021: La pandèmia enfonsa les expectatives de participació el 14-F

  • L’embolic judicial per la data dels comicis enfonsa 13 punts les expectatives de participació

Sondeig eleccions Catalunya 2021: La pandèmia enfonsa les expectatives de participació el 14-F
3
Es llegeix en minuts
Jose Rico
Jose Rico

Cap de la secció de Política

Especialista en política catalana

Ubicada/t a Barcelona

ver +

La convocatòria electoral del 14-F discorria amb raonable normalitat, malgrat les ignotes condicions que imposava la pandèmia, fins que va passar el Nadal. Va ser llavors quan el Govern, atiat per la seva meitat postconvergent, va modular l’optimisme entorn de la seguretat dels comicis i es van començar a escampar inquietants missatges i informes amb xifres alarmants sobre el perill de mantenir la cita amb les urnes. La pressió política i el desbocament del coronavirus van derivar en un acord majoritari dels partits per posposar les eleccions al 30 de maig que la justícia ha neutralitzat amb la campanya ja iniciada. Tan insòlit embolic ha tingut dues conseqüències: la mobilització de l’electorat s’ha enfonsat 13 punts en les últimes tres setmanes.

L’enquesta preelectoral del Gabinet d’Estudis Socials i Opinió Pública (GESOP) per a EL PERIÓDICO confirma, a dues setmanes de les eleccions, que el perill d’una elevada abstenció tenalla els comicis. Només sis de cada 10 catalans, el 61,5%, garanteixen que acudiran a votar, un percentatge que arribava al 74,6% just abans del fallit ajornament electoral.

Un altre 15,1% dels electors afirmen que probablement votaran, el mateix percentatge que fa tres setmanes, però la suma dels qui asseguren el seu vot i els qui el veuen probable es queda en el 76%, quan a principis de gener fregava el 90%. Les 1.445 entrevistes del sondeig es van efectuar del 25 al 28 de gener, és a dir, quan la data de les eleccions encara estava pendent de confirmació judicial.

La pujada de l’abstenció es donava per feta fins i tot sense Covid ni embolics judicials, ja que les eleccions del 2017, celebrades sota l’estela de les convulsions de l’1-O, la DUI i el 155, van registrar un rècord de mobilització a les urnes: 79,09%. No obstant, la polèmica per la data dels comicis ha retret bona part de l’electorat. De fet, si fa tres setmanes eren encara no el 4,8% dels entrevistats que asseguraven que no pensaven anar a votar, ara aquest percentatge s’ha triplicat i arriba al 12,3%.

Un altre 7,8% diuen que probablement no votaran, quatre punts més que abans de la controvèrsia sobre l’ajornament. El rècord d’abstenció en unes d’autonòmiques es va anotar el 1992, quan només va participar el 54,87% de l’electorat. El GESOP estima que la participació el 14-F oscil·larà entre el 60% i el 63%.

Notícies relacionades

¿A qui amenaça més aquesta desmobilització? El rècord de participació del 2017 va propiciar la primera victòria en vots i escons d’un partit no nacionalista català, Ciutadans, però no va impedir que l’independentisme pogués continuar governant. Aquest equilibri es manté amb la pandèmia com a rerefons. Hi ha més electors que garanteixen que aniran a votar entre els secessionistes (74,3%) que entre els que no ho són (54,2%), però els votants més mobilitzats ara mateix són els del PSC (78,7%). Amb tot, els dos socis del Govern consignen també cotes de mobilització per sobre del 70%, sent la de JxCat superior a la d’ERC.

Per franges d’edat, la desafecció política sembla fer més mal que el virus, ja que entre la població de més risc, els més grans de 60 anys, la intenció de votar frega el 70%, i supera el 65% entre els més grans de 45. Els joves continuen sent, doncs, els més refractaris, amb un 49% de mobilització a la franja de 18 a 29 anys i un 53,4% a la franja de 30 a 44 anys.

Fitxa tècnica del sondeig