Els preparatius electorals

L’abstenció posa en guàrdia els tres principals aspirants de les eleccions catalanes

  • La fatiga pandèmica afectarà les urnes, la incògnita és saber a quins partits perjudicarà més

  • L’‘efecte Illa’ pot tenir com a contrapartida la falta de participació de votant socialista de tercera edat

  • JxCat i ERC confien a mobilitzar els seus apel·lant de nou al greuge i a l’intervencionisme de l’Estat

L’abstenció posa en guàrdia els tres principals aspirants de les eleccions catalanes
3
Es llegeix en minuts
Xabi Barrena
Xabi Barrena

Periodista

Especialista en informació sobre el Govern de Catalunya, de ERC y en el seguiment de l'actualitat del Parlament.

Ubicada/t a Barcelona

ver +
Fidel Masreal
Fidel Masreal

Periodista

Especialista en política i salut mental

ver +

Un fantasma recorre Catalunya. És el fantasma de la fatiga. Fatiga pandèmica, fatiga política i en definitiva fatiga electoral. Traduït en mobilització a les urnes, això significa un augment notable de l’abstenció. Les últimes eleccions, en plena aplicació de l’article 155, van registrar una participació rècord del 79%. Els experts creuen que el descens en el nombre de votants serà tan notable que pot tornar a dècades enrere, quan el registre amb prou feines superava el 56% de vots sobre el cens. Era el 2006.

Al desembre, abans de l’últim gir de la política catalana (el ball de dates electorals), l’institut GESOP ja situava la participació entre el 60 i 65%. «La paraula clau i que ens apareix en tots els estudis és la fatiga. La gent, en general, està fatigada de la situació política, de la pandèmia i de la falta d’acords entre partits», descriu Àngels Pont, directora del GESOP.

¿Podria afectar més aquesta fatiga a les persones grans, votants de partits més tradicionals? «Si hi ha un descens important, afectarà a tots excepte als que tinguin clarament una tendència a l’alça, una cosa que només passa amb el PSC, ara», apunta Pont. En contra d’aquesta tendència hi ha el fet que, com apunta el politòleg i professor de la Universitat Carlos III de Madrid, Lluís Orriols, «l’‘efecte Illa’ és important i l’únic que hem de preguntar-nos és el temps que durarà, perquè aquests tipus de lluna de mel s’acaben deteriorant», apunta. En qualsevol cas, al quarter general dels socialistes catalans s’està treballant intensament a facilitar el vot per correu i a resoldre tots els dubtes i consultes dels seus militants de base. «Hem posat el partit a treballar, detectem ganes d’anar a votar», asseguren. Orriols apunta que la baixada de vots de persones grans del PSC es pot veure compensada per la tendència de votants de comuns i Ciutadans a votar Illa.

El mateix missatge

A JxCat s’han conjurat també per intentar mobilitzar el vot independentista, amb un missatge similar al del 2017. «Però eren els mateixos independentistes els que volien posposar les urnes perquè era perillós. ¿Haurà fet efecte això en els seus votants, estaran més temorosos? ¿O hi haurà una reactivació pel canvi de guió cap a la idea de la indignació i greuge i democràcia intervinguda?», es pregunta Orriols. Àngels Pont apunta que «hi haurà una baixada en els dos blocs, independentista i no independentista; els primers ja veuen que allò del ‘tenim pressa’ s’ha acabat, els segons tampoc temen una independència immediata».

Notícies relacionades

Els analistes d’ERC no senten que els hagi de repercutir especialment la baixa participació. Segons fonts del partit, s’espera que hi hagi, per un informe, una abstenció que s’hauria donat en qualsevol data, derivada de la menor transcendència dels comicis. Aquesta afectaria més els partits constitucionalistes, especialment el PSC, segons la formació republicana. Una segona abstenció vindria de la mà de la pandèmia i els republicans consideren que es veurà accentuada en aquest 14-F respecte a si haguessin sigut al maig. En aquesta ocasió l’absència de votants és més transversal, afecta a tothom, però, especialment, els partits amb un electorat més envellit. I aquí tornen a assenyalar el PSC, tot i que també JxCat.

«La gent més afectada per la Covid és la que vota més i on hi ha més indefinició és entre menors de 45 anys, així que una cosa pot compensar l’altra», apunta, d’altra banda, Pont.

Ribó insisteix en el «perill» de votar el 14-F