Barcelona Oberta demana «diàleg» i no que «els paletes» desmantellin Consell de Cent

Barcelona Oberta, l’agrupació turisticocomercial que va portar davant la justícia la conversió de Consell de Cent en un eix verd, considera ara que la sentència que obliga l’Ajuntament de Barcelona a desmantellar la transformació urbanística estrella del govern d’Ada Colau i tornar el carrer a la seva urbanització original de calçades i voreres no s’hauria d’aplicar de manera literal. A la seu de Foment del Treball, organització empresarial que secunda íntegrament els plantejaments de Barcelona Oberta i que ha presentat denúncies similars per altres obres, com les de la Via Laietana, els demandants, després de l’impacte de la sentència, que han admès que és «sorprenent per la seva duresa», han apel·lat que el conflicte obert ara no «el resolguin els paletes sinó el diàleg». «Volem revertir la situació, no l’obra», ha conclòs el president de Barcelona Oberta, Gabriel Jené.

«Ningú s’esperava aquesta sentència», ha reconegut Jené, és a dir, ni tan sols els mateixos demandants. De fet, a la pràctica tampoc van demanar al seu dia exactament la reversió dels treballs, sinó la paralització de les obres. El procés contenciós el van plantejar just quan les màquines van entrar a Consell de Cent. Van demanar la suspensió cautelar dels treballs, però els va ser denegada. El pas del temps és el que ha provocat aquesta situació paradoxal, que els demandants s’han hagut de desmarcar de la sentència que els dona la raó. «No volem entrar en un procés tan traumàtic, no som negacionistes del canvi climàtic», ha afegit el president de Barcelona Oberta.

La reacció conjunta de Barcelona Oberta i Foment del Treball davant la sentència ha sigut, en certa manera, un exercici de funambulisme, una especialitat circense que sempre és més fàcil amb el punt d’equilibri que proporciona una perxa. En aquest sentit, tant Jené com David Tornos, secretari general de Foment, s’han agafat amb força a les declaracions que just després de conèixer-se a sentència va fer la tinenta d’alcalde Laia Bonet, en les quals, malgrat anunciar que serà recorreguda, va prometre més diàleg a partir d’ara. «És el que sempre demanem i ens va negar Ada Colau», han dit. Posteriorment, aquest mateix matí l’alcalde Jaume Collboni ha mantingut un contacte telefònic per insistir en el fet que les relacions seran diferents a partir d’ara.

Quina solució urbanística s’hauria de donar a Consell de Cent després de la sentència és una resposta que els demandants han defugit una vegada i una altra, amb l’argument que ells no són experts en mobilitat, sinó simplement els representants de 21 eixos comercials de la ciutat que opinen que la restricció del trànsit al centre de la ciutat afecta les seves vendes. A falta d’un transport públic suficient i eficaç, el vehicle particular no pot ser penalitzat, argumenten. Més enllà de retratar Consell de Cent com «un paradís» comercial i carrers adjacents com València com un «infern», els representants no han volgut ni tan sols entrar en si el trànsit privat en aquesta primera via ha de guanyar terreny.

Notícies relacionades

Enric Granados, els búnquers de l’Eixample

El ‘Patinsky’ de Barcelona, la gentrificació com una de les belles arts

En un determinat moment han arribat fins i tot a posar com a exemple del tipus de diàleg al qual apel·len el que va permetre convertir Enric Granados en un carrer pacificat. No és, vists els resultats al cap dels anys, el millor dels exemples. I en un altre moment de la roda de premsa han convidat a submergir-se en les hemeroteques per a descrubrir, segons la seva versió dels fets, que conversions en zona de vianants com les de Portal de l’Àngel i Portaferrissa van ser al seu dia iniciatives comercials. No és aquest el record del càrrecs municipals que van patir aquell procés, ja que els amos de les botigues van preveure la ruïna més absoluta en cas que en aquests dos carrers es barrés el pas als vehicles.