El Periódico de l'Eixample

Eixample

Barcelona

Viladomat, víctima col·lateral de la superilla de Sant Antoni

Veïns, comerciants i una escola es queixen del soroll del trànsit als carrers pròxims a Borrell, que va ser pacificat el 2019

Viladomat, víctima col·lateral de la superilla de Sant Antoni

Jordi Cotrina

4
Es llegeix en minuts

Poc més de cent metres els separen, però entre ells hi ha un món. El carrer del Comte Borrell es va incorporar el 2019 a la superilla de Sant Antoni. És veí de Viladomat, menys afortunat. Mentre un s’ha convertit en un carrer gairebé per als vianants, amb zones de joc, més bancs i molts parterres, l’altre es manté aliena als nous temps de la mobilitat de Barcelona. Des de la reurbanització del primer, els veïns del segon asseguren que pateixen efectes col·laterals no desitjats. Una escola, a més, s’ha sublevat contra el trànsit i sortirà al carrer aquest divendres.

«El soroll ha augmentat moltíssim», assegura Daniel Vidal, que passa a Viladomat almenys set hores al dia de dilluns a divendres. Lídia Núñez, presidenta dels comerciants de Sant Antoni, apunta una causa clara: «Hi ha molt més trànsit perquè es descongestiona aquí tota la zona de la superilla».

Dades i projeccions

Dades i projeccionsLes dades de l’ajuntament ho evidencien, perquè el 2019 per Viladomat hi van passar uns 10.300 vehicles cada dia, un 20% més que abans de la pacificació del carrer paral·lel el 2017. Comte Borrell, ara part de la superilla, ha vist com disminueix el flux de cotxes diari: el 2019 només circulaven dos de cada deu dels vehicles que ho feien dos anys abans.

La situació ha millorat en els últims temps, tot i que la comparació és enganyosa, perquè la pandèmia ha incentivat el teletreball i ha frenat els desplaçaments. Fonts de l’ajuntament exposen que el 2021 el trànsit va descendir a Comte Borrell, però també a Viladomat i a Villarroel, i que el conjunt de vehicles a Sant Antoni és un 9% més baix.

De fet, les previsions indiquen que el trànsit podria anar a pitjor amb la implementació de nous eixos de superilla previstos per a l’Eixample: un estudi encarregat per l’ajuntament sobre la mobilitat diària indica que el 2023 el trànsit podria augmentar fins a 16.000 vehicles diaris en el pitjor dels casos en alguns trams de Viladomat, en concret a les sis illes que hi ha entre Mallorca i Gran Via.

Trànsit desviat i dissipat

Precisament Mallorca prendrà el testimoni de Viladomat i serà el carrer que més es veurà afectat amb les noves superilles a l’Eixample. Per quan estiguin reurbanitzats els carrers del districte de Cerdà s’hauran eliminat 17 carrils més. Cada dia passen per l’Eixample 350.000 vehicles, que generen emissions i soroll. I, tot i que amb la remodelació d’alguns carrers se sobrecarreguin altres de paral·lels, les dades confirmen que en el conjunt de les zones pacificades hi ha un percentatge de cotxes que desapareixen: és el conegut com a trànsit dissipat.

Precisament a això s’acull l’Ajuntament. Malgrat que les previsions auguren congestions en alguns carrers, el consistori assegura que el pla per desplegar els 21 nous eixos verds a l’Eixample és progressiu i gradual. Insisteix que té la vista posada en el 2030 i que la transformació anirà acompanyada d’una millora necessària del transport públic, amb la nova L9 del metro i els ferrocarrils que uniran Plaça Espanya i Gràcia. Aquest mateix any, la directora de l’oficina de Canvi Climàtic de Barcelona, Irma Ventayol, va argumentar a la cadena SER que «els guanys i beneficis a nivell de ciutat són superiors».

Queixes veïnals

Queixes veïnalsNo obstant, la situació no complau alguns habitants de Sant Antoni, un dels primers que va tenir superilla. Lídia Núñez, ha sentit moltes queixes de veïns des de la seva posició com a representant dels comerciants. El problema principal és el soroll, segons relata: «Diuen que la superilla ha reduït la contaminació acústica... Doncs la nostra percepció és que no. Ha baixat al centre del Mercat de Sant Antoni, però cent metres cap enllà s’ha incrementat». Núñez recorda que Viladomat no és l’únic carrer afectat: també Sepúlveda, «on passen, a més, molts autobusos».

Qui també posa el focus als autobusos és l’escola Ferran Sunyer, precisament a Viladomat. Tenen una parada de bus just davant del centre i la situació, afirmen «és insostenible». La direcció del centre explica que reclama des de fa mesos sense èxit, a través del Consell Escolar, la implementació de la superilla a Viladomat. «La meitat de les aules donen al carrer i de vegades els mestres han de parar la classe», lamenta. Són una dotzena les aules afectades.

Notícies relacionades

Aquest divendres la comunitat educativa d’aquest centre sortirà al carrer per reivindicar menys trànsit. Tallarà la circulació cap a les 16.30 h i fins a les 17 h aproximadament, per visibilitzar la seva reivindicació. L’acció forma part d’una jornada reivindicativa en què participen fins a 22 escoles de la ciutat.

El nou model de ciutat que defensa el govern d’Ada Colau s’implementa pas a pas i la transició genera desigualtats entre carrers veïns. De moment, Viladomat és una víctima col·lateral que mira envejosa Comte Borrell, la gran beneficiada de la superilla de Sant Antoni. En pocs mesos, també es podrà comparar amb Consell de Cent, el gran eix verd de la nova superilla del Eixample.