Sis claus per descobrir i desenvolupar el talent dels nostres fills

Tots som uns genis, però si jutgem un peix per la seva capacitat per enfilar-se un arbre, es passarà tota la seva vida creient que és un estúpid». Aquesta meravellosa frase d’Albert Einstein ens obliga a plantejar-nos algunes coses sobre el nostre paper com a mares i pares. La primera: ¿en què estem convertint els nostres fills? ¿En genis o en peixos?

Sí, perquè potser no és fàcil descobrir el talent dels nostres fills, però si els observem i els escoltem atentament, veurem que hi ha activitats que els interessen especialment o que se’ls donen especialment bé. I aquí és on hi ha aquest talent, o aquest «element», com l’anomenava el mestre Ken Robinson.

Es pot recordar que el talent no és un do innat, una espècie de regal esperant a ser obert en qualsevol moment. El talent es construeix i té a veure amb l’esforç. En aquest sentit, una vegada va dir Woody Allen que «li va costar 10 anys tenir èxit de la nit al dia». I aquí entra en joc la perseverança, que no és una altra cosa que l’esforç mantingut en el temps. Si els nostres fills no s’esforcen, el talent es quedarà en res. 

També hem de tenir molt present l’error. I més que l’error, com valorem l’error. ¿Ho veiem com un fracàs, o com una part més de l’aprenentatge? Aquesta pregunta ens porta a Edison, que va dir alguna vegada quan mirava de crear el seu invent més conegut i no en trobava la forma: «No vaig fracassar, només vaig descobrir 999 maneres de com no fer una bombeta». I al final, aquí la tenim, fent llum a casa nostra...

El valor de l’esforç i de l’error com a part de l’aprenentatge és una cosa que hem de transmetre als nostres fills si volem que desenvolupin el seu talent.

Les claus per aconseguir-ho ens les van donar els diferents experts que van participar en el programa

1. Els nostres prejudicis poden limitar els nostres fills

Gràcies a la Teoria de les intel·ligències múltiples, elaborada el 1983 per Howard Gardner, sabem que hi ha 8 tipus diferents d’intel·ligències: lògica-matemàtica, lingüística, musical, espacial, cinestèsicocorporal, intrapersonal, interpersonal i naturalista. Si ens centrem en les dues primeres, que són les que mesuren els famosos tests de quocient intel·lectual, estem discriminant els talents de moltes persones, entre ells, els dels nostres fills», Marta Romo (pedagoga i màster en Direcció de Recursos Humans).

2. No fer per ells allò que puguin fer per si mateixos

«La sobreprotecció és la gran enemiga del talent. Quan protegim en excés els nostres fills, els estem enviant un missatge sense adonar-nos-en: «Sense mi, tu no pots». Aquest missatge produeix nens menys autònoms, més insegurs, que no s’atreveixen a explorar per por, amb una autoestima més baixa. Amb la millor de les intencions, limitem els nostres fills. I aquesta limitació repercuteix negativament en la recerca i desenvolupament del seu talent. Per evitar sobreprotegir caldria preguntar-se si el que faré pel meu fill ja pot fer-ho ell sol. Si la resposta és que sí, i tot i així ho faig jo per ell, l’estic sobreprotegint. I sobreprotegir avui és deixar el meu fill desprotegit demà», Eva Millet (periodista, autora del llibre ‘Hiperpaternidad’). 3. Valorar més el seu esforç que el resultat

Eva Millet«La forma en què elogiem els nostres fills pot potenciar o limitar el seu desenvolupament. Aquesta tesi la demostra el famós ‘Experiment del puzle’, un experiment de la Universitat americana de Standford, liderat per Carol Dweck, que es va fer amb 400 alumnes que va dividir en dos grups de 200. A tots els nens se’ls va entregar el mateix puzle i se’ls va demanar que el completessin. A l’acabar, a un dels grups se’l va felicitar utilitzant expressions que lloaven la seva intel·ligència, del tipus: «Vaja, sou molt intel·ligents». En canvi, l’altre grup va rebre felicitacions per l’esforç: «Que dur que heu treballat». Després de finalitzar el puzle, als estudiants se’ls va proposar sotmetre’s a una altra prova. Però aquesta vegada se’ls va deixar escollir: entre una prova més difícil i una altra de més senzilla. Dos terços dels nois que havien sigut elogiats per la seva intel·ligència van triar el test senzill. Per contra, el 90% dels nens elogiats pel seu esforç van triar el test més complicat. Els dos grups van emprendre una segona prova que en els dos casos era d’una dificultat similar a la primera, tot i que als del primer grup se’ls hagués anunciat un increment de la dificultat. Aquests van ser els resultats: el grup elogiat per la seva intel·ligència va empitjorar la puntuació en aquesta prova el 20% respecte a l’anterior. I el grup elogiat per l’esforç va augmentar la seva puntuació en el 30%. Carol Dweck i el seu equip van analitzar els resultats i van arribar a una conclusió lògica: el grup a qui es va lloar la seva intel·ligència no va voler arriscar-se a perdre la seva etiqueta d’intel·ligents i per això es va decantar per la prova senzilla, en lloc d’intentar esforçar-se i superar-se. En canvi, el grup lloat pel seu esforç, es va esforçar més encara»,explica Patricia Ramírez (psicòloga)

4. Evitar posar etiquetes als nostres fills

«Les etiquetes que posem als nostres fills o alumnes poden ser molt limitants. Això ho explica l’experiment ‘Pigmalió a les aules’. Un experiment que va demostrar que la creença que una persona té sobre una altra pot influir en el rendiment d’aquesta altra persona. Per exemple, una mateixa conducta pot ser interpretada de manera molt diferent en funció de qui l’exerceixi; posem com a exemple interrompre el professor a classe: si ho fa un alumne «bo» és la seva manera de mostrar interès per la matèria; si ho fa l’«hiperactiu» tan sols està cridant l’atenció perquè «no es pot estar quiet». Si això es fa d’una forma continuada al llarg de diversos mesos, els primers aconseguiran millors resultats escolars i millors qualificacions als exàmens. Al contrari, aquells alumnes etiquetats d’una manera negativa, de forma progressiva aniran disminuint el rendiment i capacitat, fins a arribar al punt de confirmar les sospites inicials del professor», diu Alberto Soler (psicòleg i autor d’‘Educar sin etiquetas’).

5. Entendre que l’error no és sinònim de fracàs, és part de l’aprenentatge

Notícies relacionades

Un institut sense incidències per mal ús de l’ordinador

Els coordinadors digitals denuncien que estan "al límit"

«Quan considerem l’error en un sentit negatiu, evitem la possibilitat de desenvolupar el pensament divergent, de desenvolupar la creativitat. Convertir l’error en una cosa constructiva és fonamental si volem que els nostres fills desenvolupin el seu talent. L’error forma part de l’aprenentatge. Cal fer als nostres fills i alumnes prou confiança perquè no mirin d’amagar l’error, sinó que n’aprenguin», explica Luis Martínez Abarca (director de l’àrea d’escoles de la Fundación San Pablo CEU).

6. Tenir sempre la lupa a mà

«Hi ha moltes coses que podem fer per descobrir el talent dels nostres fills, però la més important és observar-los. Tenir sempre la lupa a mà per poder identificar què se li dona bé, què l’entusiasma, i així, posar l’èmfasi en això», diu Fernando Botella (expert en talent i lideratge, CEO de Think and Action).