Barcelona rectifica i descarta tancar l’escola Can Clos

La direcció política del Consorci d’Educació de Barcelona ha decidit finalment descartar «de forma definitiva» l’anunciat tancament de l’escola Can Clos, després de mesos de mobilitzacions per part de les compromeses famílies d’aquest centre d’alta complexitat a la falda de Montjuïc, a la barriada que li dona nom. El president del consorci i director general de Centres Públics de Catalunya, Josep Gonzàlez-Cambray, així ho va comunicar aquest dimecres a les famílies i a la direcció del centre en una trobada conjunta amb la comissionada d’Educació de l’Ajuntament de Barcelona, Maria Truñó i el regidor del districte de Sants-Montjuïc, Marc Serra.

«Aquesta decisió implica l’aposta per la continuïtat de l’escola i s’acompanya d’un compromís formal per a la millora de l’equipament per part de l’ajuntament, que ha anunciat una inversió d’un milió i mig per reformar el centre [un dels arguments que donava l’administració per justificar el tancament era el mal estat de l’edifici], assenyala el consorci en la nota de premsa en la qual ha fet pública la decisió.

Un barri amb les idees clares

Laura Martínez, portaveu de l’AMPA de la Can Clos, explicava al novembre a aquest diari com li dolia que el consorci justifiqués el tancament del centre com a mesura contra la segregació i tenia clar el diagnòstic. «El problema no és la segregació escolar; el problema és que la segregació escolar és fruit de la segregació social, de la segregació econòmica i de la segregació laboral que pateix històricament Can Clos. És allà on haurien d’actuar, amb polítiques, amb inversió; no tancant una escola que té baixa matrícula, és cert, però també un projecte educatiu que funciona i en què totes les famílies dels alumnes creiem», assenyalava aquesta combativa mare, que remarca que la diversitat de l’alumne és viscuda com una riquesa. «En un barri amb realitats complexes com aquest, l’escola és un lloc en el qual tots els nens aprenen de tots, un exemple viu que és una escola inclusiva, una escola que lluita», reivindicava emocionada. 

Notícies relacionades

¿Atendre el teu fill o deixar-lo plorar? Rafa Guerrero, psicoterapeuta, aclareix els dubtes: «És una aberració...»

Quatre de cada deu nous migrants tenen estudis superiors

Les seves paraules i la de la resta de mares i pares d’aquest centre –amb un edifici vell, sí, però un entorn envejable i una comunitat educativa encara més– han sorgit efecte.

La intenció inicial del consorci era traslladar l’escola Can Clos al transitat passeig de la Zona Franca, fusionant-la allà amb l’escola Enric Granados –també d’alta complexitat i baixa matrícula, però amb un edifici nou– en la seva estratègia contra la segregació. Les famílies de Can Clos no tenien res contra l’Enric Granados, però ni volien deixar el barri sense escola –l’escola és l’únic equipament d’aquesta barriada aixecada en 25 dies per al Congrés Eucarístic, el 1952– ni volien canviar el seu entorn –la muntanya de Montjuïc–, pel passeig de la Zona Franca.