Les escoles de Catalunya reobren aquest dilluns amb restriccions i crítiques

Que allò de l’«escola a casa» no tenia res d’«escola» és una cosa que les famílies que no ho tenien clar abans d’aquesta polièdrica crisi han après durant les últimes setmanes a base de videoconferència(quan n’hi ha hagut i per a qui s’ha pogut connectar). No fa falta seguir a ulls clucs les màximes de Paulo Freire –molt resumides en un «ningú aprèn sol»–, per entendre l’evident: que la base de l’escola és educar en comunitat. Una base que va saltar pels aires aquell dijous 12 de març que nens i professors tenen gravat a foc. Aquell comiat que havia de ser per a dues setmanes i que per a no pocs nens serà mínim de sis mesos (quan no definitiva, en els casos de professors que canviïn d’etapa o de centre).  

El que està passant a les escoles catalanes de les zones en fase 2 des d’aquest dilluns entre fundades crítiques per part de professors, famílies i sindicats tampoc té gaire a veure amb la idea d’«escola». La tímida reobertura de centres a les regions sanitàries del Camp de Tarragona, les Terres de l’Ebre, l’Alt Pirineu-Aran, Girona, la Catalunya Central, l’Alt Penedès i el Garraf, que representen el 40% de les escoles públiques i el 25% de les concertades, ha tingut un impacte molt menor en les vides de les famílies (i de les criatures). No només perquè l’assistència és voluntària –el curs continuarà de manera telemàtica fins al 19 de juny–, sinó perquè només s’ofereix la possibilitat de portar-hi els nens d’un a sis anys i els de final de cicle (a primària, només els de sisè), i sempre que les famílies demostrin que han de treballar presencialment i no disposen de cap «recurs de custòdia». I només en horari de 9 a 13 hores, sense servei de menjador ni de transport. 

Requisits estrictes sumats a la comprensible por de les famílies i la desinformació generalitzada, que han fet que l’assistència als centres oberts hagi sigut poca o fins i tot nul·la en algunes escoles, i que han portat les direccions d’alguns centres a decidir no obrir. 

És el cas de la llar d’infants de Fonollosa (Bages). De les 24 famílies de l’escola infantil, només tres van mostrar interès per portar-hi els seus fills en aquesta segona fase, però cap de les tres complia el requisit que els dos progenitors treballessin fora de casa. La resta de famílies ha considerat que és impossible fer l’acompanyament emocional que els nens necessiten complint les normes de distanciament social, opinió que comparteixen amb la direcció del centre, que ha optat finalment per no obrir.

A Vilanova i la Geltrú (Garraf), també ja en fase 2, els centres han acordat no obrir fins dimecres per preparar els espais. A l’escola Llebetx, consideren necessari que els alumnes i els mestres es retrobin abans d’acabar el curs, però veuen inviable el model d’acollida i de distanciament que s’ha dissenyat; opinió molt generalitzada a tot el territori.

Oposició unànime

El pla de desconfinament educatiu presentat fa uns dies va provocar l’oposició unànime dels sindicats. «Les mesures no s’han pactat i no s’ofereixen les garanties sanitàries», assenyalen sense ocultar el seu enuig.

La FaPac, per la seva banda, alerta que la voluntarietat d’assistir presencialment a l’aula aquest mes de juny per rebre suport no garanteix que l’alumnat amb més necessitats educatives i emocionals el rebi, ja que precisament aquests alumnes són els que estan més desconnectats. «Donar tota la responsabilitat a les direccions dels centres suposa un perjudici per als centres amb més dificultats que, en molts casos, no compta amb els recursos ni la infraestructura suficient per poder desplegar les mesures anunciades», considera la federació d’ampes, amb la mirada posada en el setembre, com tothom.

Un curs 20-21 presencial

El conseller Bargalló insisteix que al setembre les classes es reprendran de manera presencial, conscient que l’educació a distància no fa més que incrementar les desigualtats. El que encara ningú sap exactament és com es farà compatible aquesta reobertura al 100% dels centres amb les mesures de distanciament social. El conseller assegura que estan buscant espais, com es va fer per fer front a l’emergència sanitària. 

Quant a la contractació de professionals –menys alumnes per aula significa més professors per centre–, Bargalló no es pronuncia i només diu que se sabrà el nombre de professors que es requeriran quan es tingui clar el nombre d’espais i la nova repartició, una cosa que passarà, segons els seus càlculs, al juliol.

La prova de foc per als casals

Notícies relacionades

Activista i pensador

Un institut sense incidències per mal ús de l’ordinador

La tímida reobertura de centres durant aquest mes de juny també té per objectiu que les escoles estiguin ja obertes per facilitar la preparació dels campaments urbans d’aquest estiu, que, amb totes les incògnites del món, segueixen en peu. La idea és obrir les escoles al juny i que estiguin obertes durant l’estiu acollint les activitats dels casals, que aquest any necessitaran molts més espais que de costum.

Mentre fins ara aquests només requerien algunes de les dependències de les escoles, aquest any han demanat als centres la integritat dels espais per poder disposar de patis i entrades diferents, que es preveu que sigui també la nova normalitat amb la reobertura definitiva dels centres després de l’estiu.