Mar Camacho: «Hem de passar de nadius digitals a nens digitals»

Mar Camacho és l’encarregada que el mòbil entri a les aules catalanes per la porta davantera, sense traumes però sense pausa. 

- ¿Com s’explica que el 86% de la població no vulgui mòbils a les aules?

- És una actitud de rebuig que té a veure amb la falta d’informació davant el que s’està plantejant, que en el cas de Catalunya és el programa mòbils.edu, que potencia l’ús educatiu dels telèfons. Això no implica una presència descontrolada dels mòbils a les aules, i tot i que en alguns contextos pot resultar disruptiu, la nostra aposta passa per la defensa del seu enorme potencial educatiu, tal com també defensen la Unesco i la Unió Europea. Crec que la pregunta, plantejada d’una altra manera, hauria tingut un resultat molt diferent.

- ¿No s’hauria de plantejar prohibir-lo ni que sigui només en les hores de pati?

- Cada centre és lliure de decidir la regulació dels seus espais. Nosaltres no ens fiquem als patis. El que sí que tenim clar és que volem capacitar digitalment els nostres alumnes, que utilitzin el mòbil per aprendre, que treballin amb la tecnologia de manera sana. El nostre objectiu és educar en el marc de la competència digital.

- ¿Però no és una mica estrany que alguns centres el potenciïn i d’altres el tinguin prohibit?

- El decret del 2009 d’autonomia dels centres els atorga aquest poder de decisió. Uns l’integren, d’altres el tenen vetat i alguns han creat un mapa d’ús del mòbil, amb zones permeses i zones restringides. Esperem que amb el programa mòbils.edu, que es posa en marxa aquest curs, siguin moltes més les escoles que s’adonin que, per molt que es prohibeixi, no deixaran d’utilitzar-lo. És un pla pioner a Espanya i porta adherida una dimensió inclusiva de la tecnologia, que ha d’estar al servei de l’èxit educatiu de tots els nens de Catalunya.

Potser el problema és que els pares traslladen a l’escola els seus propis errors amb l’ús del mòbil per part dels seus fills.

És habitual que als restaurants els pares deixin el telèfon als seus fills petits perquè es portin bé. Però després ens posem les mans al cap perquè una escola tria el mòbil per fer una activitat. És normal que l’ètica digital preocupi a les famílies, però fa falta sentit comú. L’únic que reivindiquem és l’ús educatiu dels dispositius. El Govern català ha sigut valent impulsant aquest programa, i si no surt bé, ho explicarem igualment.

- ¿Les escoles que ja l’han incorporat han millorat el rendiment?

- No tenim encara informació sobre l’impacte d’utilitzar mòbils a les aules. Volem tenir més coneixement sobre l’ús de la tecnologia, per això impulsem el móbil.edu, que en tres anys ens proporcionarà informació molt interessant. I sobre els estudis que adverteixen sobre els efectes negatius del telèfon a les escoles, és necessari fixar-se bé en l’espectre de la mostra. Fa molts anys que treballo en això, i s’ha de ser caut precís amb les dades. La idea és passar de nadius digitals a nens digitals que sàpiguen fer un bon ús del mòbil a força de personalitzar l’aprenentatge en funció de les seves necessitats.

- El Govern va flirtejar l’any passat amb la idea d’imitar França i treure el mòbil de les escoles.

- Tenim les competències traspassades, així que no depenem de Madrid en aquest sentit. En qualsevol cas, el mateix Institut Nacional de Tecnologies Educatives i de Formació del Professorat (INTEF), dependent del Govern, té molts projectes vinculats amb l’ús educatiu dels mòbils. Tenint en compte això, la possible prohibició grinyolava una mica.

Notícies relacionades

Activista i pensador

Un institut sense incidències per mal ús de l’ordinador

- Ciutadans portava en el seu programa electoral la prohibició en hores lectives...

- Com a persona que tota la vida que he estat treballant en l’àmbit de la tecnologia, ho veig amb gran preocupació perquè parlem del mòbil en l’àmbit estrictament educatiu. Aquesta és l’aposta del departament i n’estem convençuts.