Anar al contingut

ACORD PER MILLORAR L'ENSENYAMENT CATALÀ

Front global a Catalunya contra la segregació escolar

Els alcaldes aplaudeixen la iniciativa del Síndic però reclamen finançament al Govern per aconseguir l'equitat

Ribó sosté que "la falta d'igualtat és l'únic problema greu real" de l'educació a Catalunya

Carlos Márquez Daniel

Front global a Catalunya contra la segregació escolar

L’arbre de l’Educació es torça en funció de la descompensació de les seves branques. Tampoc aguanta si la base no és ferma, o si el clima és criminal. Tothom coincideix que l’èxit o fracàs d’una societat comença precisament a les aules. Però a aquest tronc li falten mitjans per créixer fort i robust. La segregació escolar, per exemple, és una d’aquestes extremitats que llasta el sistema. Com ho és la falta de finançament, el fracàs i l’abandonament escolar, la falta de reciclatge del professorat i els canvis en el model en funció del color polític. Tot, de fet, està connectat. Catalunya s’ha proposat ara posar l’accent en el millor repartiment de l’alumnat en funció de la seva condició socioeconòmica. A proposta del Síndic de Greuges, el Govern, els ajuntaments i entitats implicades en l’àmbit educatiu han firmat aquest dilluns al Parlament un ambiciós pacte contra la segregació escolar. L’objectiu, “garantir el dret una educació de qualitat i a accedir-hi en condicions d’igualtat”. Els alcaldes, per la seva banda, ho tenen clar: no es pot viure de bones intencions si no hi ha mitjans econòmics que els donin suport.  

A ningú se li escapa que aquesta proposta arriba en vigílies electorals, la qual cosa pot causar certa magnificació o desviació del discurs. En qualsevol cas, aquesta iniciativa és el resultat de dos anys de feina conjunta entre l’equip del Síndic, Rafael Ribó, i el Departament d’Educació, liderat per Josep Bargalló. Amb aquest desig de crear sinergies entre tots els actors implicats en l’ensenyament s’han pactat una trentena d’actuacions que inclouen prop de 190 mesures concretes. La idea, tal com diu el document, és implementar-les “tant com es pugui, al llarg d’aquesta legislatura. Amb tot el que això significa en aquests temps de fragilitat política. En qualsevol cas, la robustesa del pla sembla capaç de transcendir a qualsevol crisi de govern o possible canvi de color polític. A més, el concurs dels consistoris, que hauran d’adoptar i posar en pràctica les tesis del projecte en un termini de tres anys, ajudarà a apuntalar els objectius de l’acord.

Falten diners

El document parteix d’una premissa que ningú discuteix: “Existeix un ampli consens en la comunitat educativa a l’hora de destacar l’infrafinançament de l’ensenyament”. “El sistema –diu l’informe del Síndic– presenta importants dèficits d’inversió pública per garantir el dret a l’educació en igualtat d’oportunitats”. Aquesta estretor de les arques públiques es tradueix en serveis complementaris que acaben repercutint en l’economia de les famílies. El material escolar, les colònies, les excursions, la tecnologia..., una sèrie de conceptes que, lògicament, afecten de manera més intensa els nuclis més desfavorits. La conclusió és lògica i evident: les escoles amb un entorn socioeconòmic més favorable poden tirar endavant projectes educatius molt més atractius que els centres amb una composició social més fràgil. Aquesta, segons el Síndic, “és una de les espirals de reproducció de la segregació escolar”.

Per resoldre aquest fenomen, el pla preveu avançar en la gratuïtat de l’educació, “discriminant positivament en la transferència de recursos als centres i les famílies més desfavorides”. O el que és el mateix, més diners per als que més ho necessiten. ¿Significa això que les concertades acomodades rebran menys recursos? Pot ser. En aquest cas, aquestes escoles tindrien dues opcions. Mantenen la seva quota i les famílies paguen més per cobrir el que ja no posa la Generalitat, o compensen la reducció de finançament baixant ells el cobrament a través, per exemple, de fundacions. El projecte també preveu establir una proporció màxima d’alumnat amb necessitats educatives específiques per centres d’una mateixa zona a través d’una normativa d’admissió i millora de la distribució dels estudiants entre diferents escoles. 

Tancar escoles sense solució

La primera mesura que proposa el pacte és un nou decret d’admissions de l’alumnat, que anirà acompanyat d’un esforç més gran en matèria de transparència de dades. Més enllà de les mesures ja anunciades per la conselleria (ja no donaran punts les malalties digestives o cròniques ni tenir germans en el centre o un pare exalumne) el pacte preveu una proporció màxima d’estudiants amb necessitats educatives específiques per centre d’una mateixa zona, una oficina electrònica de preinscripció, la protecció dels centres d’alta complexitat o la persecució més gran del frau augmentant les exigències d’acreditació del criteri de proximitat amb l’escola elegida. En el cas que no es trobi la manera de resoldre la segregació escolar d’un centre concret, el pacte contempla la possibilitat de refundar-lo o fins i tot tancar-lo "si es constata la impossibilitat de revertir aquesta situació de clar desequilibri en la composició social del seu entorn".

En la firma del pacte, Ribó ha afirmat que la segregació escolar "és l’únic problema greu que té l’educació a Catalunya". "És una fal·làcia parlar d’adoctrinament com a problema perquè és mentida", ha afegit. Davant de la demanda generalitzada de recursos econòmics per tirar endavant el pla, el Síndic ha preferit apel·lar al "compromís", recordant que són els municipis, de la mà de les entitats i el Govern, els encarregats de detectar situacions per actuar amb rapidesa. "Ha de ser una voluntat política i també cívica", ha concretat, abans de convidar que l’educació s’emporti el 6% del PIB català.

Sense obligacions

El conseller Bargalló, després d’escoltar cinc alcaldes que li han demanat més mitjans per poder combatre la segregació amb garanties, ha remarcat que la política educativa no té sentit sense la implicació dels ajuntaments i ha agraït també la implicació de les escoles concertades. El responsable d’Educació ha llançat també un triple compromís. Primer ha fet referència a un "canvi cultural de tota la societat": "El dret a l’elecció del centre s’ha de centrar en què i no amb qui estudien els nostres fills". En segon lloc, ha recordat que la conselleria ja té entre mans un canvi legislatiu sobre les admissions a les escoles públiques i concertades. I per acabar, s’ha compromès a respondre a aquesta demanda de mitjans econòmics per fer front als reptes del pacte. Amb el desig que passades les eleccions generals, municipals i europees el Parlament sigui capaç de desembussar els pressupostos, ara congelats, s’ha compromès a dotar les propostes del seu corresponent xec. El pacte es posa a caminar i es faran reunions semestrals per avaluar el seu efecte al món real.

Neix, no obstant, amb un parell de pedres a la sabata. Primer, que ni la Federació d’Associacions de Pares i Mares de Catalunya (Fapac) ni el sindicat Ustec, majoritari en el sector, recolzen la mesura perquè consideren que beneficia l’escola concertada. El problema, com sol passar amb la cosa pública, que la firma dels polítics no obliga absolutament a res.