Anar al contingut

"És curiós: tothom aprova els màsters"

Alumnes d'aquests cars postgraus expliquen que són sobretot una inversió per poder treballar

Es mostren indignats pel 'cas Cifuentes' i temen que afecti el prestigi dels seus estudis

Valentina Raffio

Anna Mas Talens

"És curiós: tothom aprova els màsters"
"És curiós: tothom aprova els màsters"
"És curiós: tothom aprova els màsters"
"És curiós: tothom aprova els màsters"

/

"Avui dia sembla que si no tens un màster no ets ningú", explica Sergio Segura Guerrero (màster en Periodisme Digital i Noves Narratives a la UOC, 2.900 euros). "Hi ha dies en què em llevo a les cinc del matí per poder compaginar els estudis i la feina. Saber que hi ha gent a qui regalen el títol em genera molta ràbia i impotència", afegeix l'estudiant. L'escàndol dels postgraus que en aquestes últimes setmanes ha esquitxat diversos polítics aixeca molta indignació entre els estudiants que, avui dia, estan cursant estudis de màster. Sobretot, en un context en què no tenir aquesta mena de formació pot tancar les portes del mercat laboral.

"Dir que només tens una carrera és com dir que no tens res", comenta Mónica Alexandra Alves Cunha (màster en Biblioteca Escolar i Promoció de la Lectura a la UAB-UB, 2.900 euros). Davant l'escàndol que ha implicat polítics de la talla de Cristina Cifuentes i Pablo Casado, l'estudiant respon: "Em sembla increïble que algú que estigui treballant en política pugui colar aquesta mena de mentides en el seu currículum i després als altres ens exigeixin tots els documents compulsats per poder optar a una feina molt més mal remunerada. M'emprenya perquè la gent que s'ho prepara bé no té els llocs de treball que mereixeria i, moltes vegades, els que estan a dalt de tot no poden acreditar els seus coneixements".

Mónica Alexandra Alves, estudiant del màster de Biblioteca Escolar i Promoció de la Lectura de la UAB-UB. /FERRAN NADEU

Després de l'esclat de la bombolla de les falses titulacions, són molts els estudiants que consideren que l'escàndol pot afectar el prestigi dels seus títols. "Abans, quan deia que estava fent un màster, la gent se sorprenia positivament. Ara em fan la broma de si me l'estic traient com Cifuentes", afirma Anna Nuel González (màster en Psicopedagogia a la UAB, 2.900 euros). No obstant, davant la possible pèrdua de rellevància dels estudis, l'estudiant matisa: "Crec que més enllà de les bromes, aquest escàndol no ens afectarà gaire perquè se sobreentén que els altres treballem molt per poder treure'ns el títol".

Pagar per poder treballar

En principi, els estudis de postgrau estan pensats per complementar el que s'ha après durant la carrera. Per a alguns, cursar un màster és obligatori per poder accedir a determinats càrrecs en la seva professió. És el cas dels estudiants d'Enginyeria, Arquitectura, Professorat de Secundària o Dret, entre d'altres. Per a la resta, els estudis de màster es plantegen com una eina per especialitzar-se i diferenciar-se dels altres graduats de la seva promoció. D'una manera o una altra, avui el màster és considerat com una inversió gairebé indispensable per poder introduir-se en el mercat laboral.

Beatriz M. Rius (màster en Formació del Professorat d'Educació Secundària i Batxillerat UPF-UOC, 2.600 euros i màster en Història de la Ciència UAB-UB, 2.900 euros) reflexiona: "Els màsters són un producte molt curiós perquè al final, per més especialitzats que siguin, els aprova tothom. En canvi, a la carrera pots estar repetint durant vuit anys sense que ningú t'aprovi". En aquesta mateixa línia, l'estudiant afegeix: "Hi ha alguns màsters en què l'important no és la formació que obtens, sinó tenir un títol i l'estatus dels estudis. Per això mateix aquest escàndol deixa en evidència el que ja se sabia: en molts màsters no és important el que hagis après, que en alguns casos no és gaire, sinó el fet que obtinguis un títol".

Alejandra R. León (màster en Comunicació Científica i Ambiental a la UPF, 8.600 euros i màster en Història de la Ciència, 4.000 euros, en els dos casos a preu d'estudiant de fora de la Unió Europea) explica: "Avui dia fer un màster és una inversió de temps i diners. I cada vegada més sembla que és indispensable tenir-ne un. Però no pel coneixement que puguis adquirir, que també podries fer-ho pel teu compte sense cap problema, sinó pels contactes que puguis treure". Per un altre costat, l'estudiant afegeix: "Hi ha molta gent que entra al màster per les oportunitats que s'ofereixen als antics alumnes, com és el cas de beques i ofertes de treball internes. El que puguis aprendre o no t'acaba sent igual si saps que a l'acabar els estudis pots optar a un lloc de treball".

En aquest sentit, per a alguns estudiants matricular-se en un màster significa poder tenir accés a una nova borsa de pràctiques curriculars i extracurriculars especialitzades que, a diferència de les que s'ofereixen durant el grau, solen ser remunerades.

Estudiar a preu d'or

A Espanya, cursar un màster segueix sent un luxe al qual no tots poden accedir. Per això mateix, són molts els estudiants que s'han indignat al constatar el tracte de favor cap a alguns. "El que em sembla més trist és que hi hagi gent que s'inventi uns estudis quan n'hi ha molts que voldrien estudiar, però no poden fer-ho per falta de recursos. Això és el que em sembla més indignant de tot aquest cas", reflexiona Francesc Millán (màster en Periodisme Internacional a la URL, 6.600 euros).

Ander Redin, estudiant d'un màster de Biologia Cel·lular i Molecular a la USAL i d'un altre d'Història de la Ciència a la UAB-UB / JORDI COTRINA

Paradoxalment, són molts els estudiants que consideren que després d'acabar la carrera, fins ara considerada com a formació bàsica, no disposen de tots els coneixements i les eines necessaris per entrar en el mercat laboral. En aquest sentit, Ander Redin (màster en Biologia Cel·lular i Molecular USAL, 1.250 euros, i màster en Història de la Ciència UAB-UB, 1.450 euros, en els dos casos amb descompte per família nombrosa) afegeix: "L'ideal seria que les carreres tinguessin la qualitat suficient perquè després no haguessis de fer aquestes coses per obligació i que tan sols et plantegessis cursar un màster per amor a l'art".

Per un altre costat, l'estudiant conclou: "És molt graciós que els mateixos que s'omplen la boca amb la cultura de l'esforç i la meritocràcia després s'aprofitin d'aquesta manera de les institucions públiques. Això mostra el poc respecte que els tenen. La gent amb poder fa piruetes per poder-se esforçar el mínim possible mentre ens diuen als altres que ens reinventem i que ens esforcem". 

0 Comentaris
cargando