L'alumne que practica esport extraescolar millora al col·legi

Els alumnes que fan activitats extraescolars fora de l’horari del col·legi guanyen dos mesos de progrés acadèmic, no només perquè reforcen algunes matèries, sinó perquè, al mateix temps, adquireixen més agilitat a l’hora d’adquirir coneixements i milloren en habilitats socials i actituds individuals, segons un estudi dut a terme per la fundació Jaume Bofill i l’Institut d’Avaluació de Polítiques Públiques (Ivàlua).

L’impacte és encara més gran si l’estudiant que participa en aquestes extraescolars és fill d’una família amb pocs recursos econòmics i formatius. En aquest cas, subratlla l’estudi, el progrés acadèmic arriba a ser l’equivalent a dos mesos i mig de classes ordinàries.

L’estudi, presentat ahir, recomana entre altres coses que l’activitat extraescolar tingui una durada equilibrada, que potenciï les capacitats de l’alumne i que sigui flexible, no una obligació o un càstig per a l’estudiant. Les extraescolars, va recordar Edgar Iglesias, professor de Pedagogia Aplicada a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), van néixer com una solució amb la incorporació de la dona al món laboral i per facilitar la conciliació de la seva vida familiar.

La recerca de la Bofill i Ivàlua constata, així mateix, que els estudiants de primària milloren el seu rendiment escolar, mentre que els de secundària mostren una actitud més positiva amb l’aprenentatge. En concret, l’estudi assenyala que les activitats esportives incideixen favorablement sobre l’èxit escolar i redueixen l’abandonament, mentre que les activitats de caràcter artístic tenen més efecte sobre la capacitat de l’estudiant per relacionar-se amb els altres.

COMPTE AMB ELS DESAFAVORITS

Amb tot, l’informe precisa que aquest tipus d’activitats s’han convertit, sobretot en els últims anys, amb la crisi, en un «espai de reproducció de desigualtats socials». L’assistència a extraescolars pot ampliar la bretxa que hi ha entre estudiants amb recursos i alumnes que són fills de famílies desafavorides i que, per tant, no poden pagar les classes de reforç.

Notícies relacionades

Una FP lligada a l’evolució social

D’estudiar un grau d’FP a replantar coral a les Maldives

A això s’hi suma, prossegueix l’informe, l’oferta heterogènia, amb una gran diversitat de proveïdors i qualitat de serveis, que existeix actualment, «cosa que provoca una important variabilitat d’impacte en els aprenentatges», assegura l’informe. «No tothom hi pot accedir, ni en les mateixes condicions», avisa. Les dues entitats recomanen que es faci una avualuació sobre com funcionen les activitats que ofereixen empreses i entitats (acadèmies, clubs esportius) o administracions públiques.

Les associacions de pares, els ajuntaments i fins i tot els pediatres són agents promotors d’activitats extraescolars que, a Catalunya, tenen una gran implantació. El 2012, últim any del qual hi ha dades disponibles, 600.000 menors catalans van participar en extraescolars esportives i 350.000 més ho van fer en activitats de música o artístiques, va il·lustrar Iglesias.