Magisteri imposarà el 2017 un test d'accés sobre lògica i pensament crític a Catalunya

José Antonio Marina explicava en l’entrevista mantinguda la setmana passada amb aquest diari que en una visita recent a Barcelona va ser requerit per la consellera d’Ensenyament, Irene Rigau, per mantenir un intercanvi d’impressions. La trobada, va explicar el filòsof i pedagog, autor del Llibre Blanc de la Professió Docent, va durar gairebé tres hores. De la trobada, Marina en va extreure un parell d’idees que ara es veuen recollides en l’esborrany entregat al Ministeri d’Educació: la necessitat de millorar la preparació dels professors, que en algunes etapes educatives és clarament insuficient, i el reforç de la figura del director de centre educatiu.

De fet, bona part de les deficiències formatives que apunta l’esborrany del llibre blanc estan sent objecte de reforma a Catalunya des de ja fa tres anys, quan l’equip del Programa de Millora i Innovació a la Formació de Mestres (MIF) va iniciar els seus treballs. El MIF acaba d’anunciar a més una nova Prova d’Aptitud Personal (PAP) per als estudiants que vulguin accedir als graus universitaris de mestre en educació infantil i primària, que s’aplicarà a partir del curs 2017-2018. Els estudiants de batxillerat i de cicles formatius de grau superior tindran una prova d’accés més llarga (d’una jornada més, en principi) que la resta dels seus companys, ja que, a més dels exàmens comuns, hauran de superar exercicis escrits per avaluar «les seves competències en comunicació i en habilitats logicomatemàtiques, així com la capacitat de reflexió i raonament crític». Fins ara, la PAP únicament avaluava les llengües catalana i castellana i requeria una mitjana de 5, amb una nota mínima de 4 en cada una de les dues proves.

Notícies relacionades

Magisteri tindrà un examen específic d'accés el 2017

Les facultats d'Educació apugen el llistó per atraure alumnes brillants

Així, els aspirants a estudiar Magisteri hauran de demostrar una «bona comprensió lectora i la seva capacitat de síntesi de documents sobre temes d’interès general. Així mateix, també determinarà l’expressió escrita de l’alumne i un domini suficient de l’ús de la llengua», assenyala Miquel Martínez, professor de Pedagogia a la Universitat de Barcelona i coordinador del MIF. En el cas de la competència logicomatemàtica, l’estudiant haurà de resoldre sense calculadora exercicis, problemes i situacions d’aplicació, mentre que per mostrar capacitat de reflexió i raonament crític se l’avaluarà en l’àmbit cientificotècnic i de coneixements generals.

CENT HORES A L’ANY DE RECICLATGE

Quan ja estiguin en exercici, els docents haurien seguir «un nombre d’hores obligatori de formació continuada presencial», proposa el Llibre Blanc de la Professió Docent, que recorda que «als països de gran nivell educatiu poden arribar a 100 hores anuals». Aquesta mesura, no obstant, queda bastant allunyada de l’experiència catalana, on el reciclatge del professorat ha experimentat al llarg dels últims anys una retallada pressupostària de més del 90% per part d’Ensenyament.