Més mates per burlar la segregació de la LOMCE

Els estudiants catalans dels sis cursos de primària i de tercer d'ESO rebran a partir del curs que ve una hora més de classe de Matemàtiques a la setmana, segons va anunciar ahir la consellera d’Ensenyament, Irene Rigau, després de la presentació al Govern de la Generalitat dels esborranys dels futurs decrets de currículums de primària i secundària, amb els quals s’estableix com s’implantarà a les escoles catalanes la llei orgànica per a la millora de la qualitat educativa (LOMCE).

A més a més de resoldre el dèficit d'hores de Matemàtiques que fins ara ha tingut l'escola catalana, el propòsit és que, amb aquest reforç -seran, en total, 175 hores addicionals a primària i 35 hores més a tercer d'ESO-, s'eviti la separació o segregació d'estudiants a tercer d'ESO (als 15 anys) segons el seu nivell en aquesta matèria, tal com s'hauria de fer a partir del mes de setembre que ve si s'apliqués la LOMCE al peu de la lletra.

Els dos decrets de la Conselleria d'Ensenyament, que no inclouen de moment què passarà amb el nou batxillerat i que previsiblement s'aprovaran abans que acabi aquest curs, esquiven en bona mesura les disposicions més polèmiques de la llei promoguda pel ministre José Ignacio Wert: mantenen el model d'immersió lingüística i eviten, en principi, la polèmica segregació prematura d'alumnes a secundària per encaminar-los cap a batxillerat o FP.

«Hem ajustat administrativament els aspectes que permeten garantir la validesa del títol»,  va subratllar ahir Rigau, que va presentar els seus nous plans d'estudis als membres del Consell Executiu. La consellera va reiterar, com ja va fer quan es va implantar la LOMCE a primària el setembre passat, que «administrativament els dos decrets permeten complir amb la llei estatal i pedagògicament són fidels al model educatiu català». Aquests nous plans d’estudis, va afirmar Rigau, «neixen amb voluntat de quedar-se», passi el que passi amb la LOMCE, una llei que, segons s’han compromès totes les forces polítiques de l’oposició al Congrés, serà derogada tan bon punt el PP perdi la majoria. 

DOBLE OPCIÓ A ESO / Una de les grans novetats del text que Ensenyament ha presentat per a la secundària és que en el quart i últim curs d'ESO, els estudiants no tindran per què decidir si volen cursar batxillerat o bé FP, com també preveu la LOMCE. En lloc d'això, els alumnes catalans tindran la possibilitat d'optar per una nova modalitat mixta o compactada, que els permetrà accedir, a continuació, a qualsevol dels dos estudis postobligatoris.

«En la compactada, que serà d'oferta obligatòria a tots els instituts de Catalunya, un mateix professor impartirà conjuntament matèries que, segons la LOMCE, pertanyen a l'itinerari d'ensenyances acadèmiques i altres del d'ensenyances aplicades», va explicar Rigau. Així, per exemple, l'assignatura de Física i Química (una matèria de l'opció acadèmica) s'estudiarà conjuntament amb les Ciències Aplicades (corresponent a l'altra opció). Els estudiants que escullin aquesta modalitat s'hauran d'examinar, això sí, de dues assignatures més en la revàlida d'ESO, «però això els permet, almenys, triar sobre què volen fer en un futur», va insistir.

CULTURA RELIGIOSA / Ensenyament, va explicar Rigau, ha estat treballant durant tres anys en aquests dos decrets, «d'acord amb les recomanacions de la Unió Europea i del model d'aprenentatge per competències». «Vam començar a elaborar-los abans que s'aprovés la llei del ministre Wert, però, a l'aparèixer el nou text normatiu estatal, s'hi van incorporar el seu esperit i altres indicacions, com ara els horaris i l'estructura de les assignatures», va assegurar la consellera.

Notícies relacionades

Els insubmisos a la 'llei Wert' critiquen que la Generalitat no aposti per una escola "laica i inclusiva"

Activista i pensador

Entre les qüestions que la Generalitat respecta de la LOMCE hi figura la Religió com a assignatura avaluable. Com a alternativa per als estudiants que no l'escullin, es crea una nova matèria de Cultura i Valors Ètics, que inclourà continguts de cultura religiosa. «Es tracta que els alumnes aprenguin temes relatius a altres cultures i civilitzacions, com per exemple per què algunes religions dejunen, i que, a la vegada, sàpiguen interpretar i contextualitzar  escrits i obres d'art», va indicar la titular d'Ensenyament.

Segons els plans de Rigau, que durant els pròxims mesos seran presentats mitjançant jornades formatives a prop de 10.000 docents (perquè aquests, al seu torn, els traslladin «en forma de cascada» a la resta de professors dels seus centres educatius), els estudiants d'ESO rebran també més hores de classe de Primera Llengua Estrangera, fonamentalment Anglès, de manera que quan acabin l'educació obligatòria la majoria d'ells puguin acreditar un domini d'aquest idioma de nivell B1, segons el marc europeu de referència.