Altruisme que fa créixer

Trenquen estereotips dia rere dia. Fan saltar pels aires la màxima tendenciosa que parla d'una joventut desposseïda de compromís i d'implicació. Destrossen la idea que la societat és cada vegada més individualista. I fan miques la cantarella  que diu que amb 24 hores al dia no hi ha temps per a tot. Molts d'ells s'atreveixen a combinar estudis i experiències laborals amb incursions en el món del voluntariat social en qualsevol de les seves múltiples accepcions. I encara se les apanyen per reservar-se un espai per compartir una mica de temps amb la seva gent.

El que sí que es poden descriure com a grans espais són els que queden per cobrir per a necessitats bàsiques en una societat com l'actual, en què les condicions són especialment dures per als col·lectius més vulnerables. Ho és per a no poques famíliesde Collblanc-Torrassa, el barri de l'Hospitalet en què desenvolupa la seva tasca l'Associació Educativa Itaca. Aquest ha estat el centre triat per l'Estefanía Durán per iniciar la seva singladura en l'univers de l'altruisme. No ha tingut cap dubte. De fet, no hi havia competència possible perquè és el mateix centre al qual ha assistit ella des que era petita a l'acabar les classes. «Des que era una nena passava les tardes i els estius aquí, a Itaca. M'agrada el tracte que rebia, les facilitats que em donaven. Ara volia ser jo qui aportés aquestes sensacions als nens petits», explica.

«Al complir 18 anys ja els feia un cop de mà de manera esporàdica, però al juny em vaig oferir per col·laborar en el casal d'estiu», exposa l'Estefanía. Ha trencat el gel amb nens de 6 i 7 anys. «Col·laboro amb els monitors en les activitats d'oci, els portem d'excursió, ajudo al menjador», comenta. Sense cap compensació econòmica. «Hi ha gent que no entén que passis hores allà, cuidant nens i sense cobrar ni un cèntim. El que en realitat no entenen és que no tot són diners. El voluntariat és una oportunitat única i impagable», argumenta.

Orgull

A l'Estefanía la fa sentir «molt orgullosa» pensar que la seva tasca està contribuint a pal·liar una mica «tanta injustícia com hi ha a la societat». Una satisfacció que també senten els seus pares amb la generositat que demostra ella sent encara tan jove. La sensació es reforça al constatar el creixement interior que experimenta la seva filla. «¡És que jo també aprenc moltes coses, eh! Els nens no se n'adonen, però m'ensenyen el seu món. I amb ells aprenc el significat de la solidaritat, el valor de compartir. Coneixes persones de molts països, altres cultures, altres formes de fer les coses. Convius», explica, ufanosa.

Tant l'omple l'experiència que, una vegada finalitzats els estudis de Gestió Administrativa, s'ha decidit a fer un viratge en el seu rumb professional. «Ara vull treure'm el curs de monitora d'esplai», explica l'Estefanía. I mentre amplia currículum, té l'esperança de seguir trobant temps per oferir als que ho necessitin. «M'encantaria col·laborar amb una oenagé en què pogués mantenir el contacte amb nens», afirma.

Notícies relacionades

Una FP lligada a l’evolució social

D’estudiar un grau d’FP a replantar coral a les Maldives

Aquest mateix destí, el de col·laborar amb nens, és el que voldrien per a elles Andrea Ponce i Nerea Navarro, dues estudiants de 15 anys del Prat que acaben de viure la seva primera experiència col·laborativa. No obstant, el destí els va deparar per a l'estrena l'extrem oposat: totes dues van participar en el programa 'Connecta Jove', una iniciativa de la Fundació Catalana de l'Esplai per formar joves d'instituts que de forma voluntària ajuden persones grans a superar la bretxa digital. «Els ensenyem a fer servir el teclat i el ratolí, a usar funcions bàsiques i programes senzills, com el Word», explica l'Andrea.

No sabrien dir qui va rebre més, si els avis pel seu baptisme informàtic o elles mateixes per la càlida acollida. «Al principi em feia molta vergonya perquè em costa parlar en públic, però ells m'ho van posar molt fàcil. He agafat molta confiança en mi mateixa», afegeix l'Andrea. La Nerea creu que l'experiència hauria de formar part de la realitat de tots els joves. «Els serviria per adonar-se que no tot es redueix al seu món, que hi ha gent que necessita suport i que ells mateixos també poden necessitar ajuda quan menys s'ho esperin».