Compte amb les estafes en la declaració de la renda: aquestes són les cinc més comunes

Aquesta tècnica consisteix a enviar correus electrònics fraudulents que semblen provenir de l’Agència Tributària, però que en realitat són falsos. Aquests correus solen incloure enllaços a llocs web falsos que semblen legítims i que demanen a l’usuari que proporcioni informació confidencial, com el seu número d’identificació fiscal (NIF) i la seva contrasenya. Amb aquestes dades, els ciberdelinqüents poden accedir a tota la informació fiscal de les persones, inclosos els seus comptes bancaris.

Els ciberdelinqüents poden infectar els ordinadors dels usuaris amb ‘codi maliciós’ per robar informació confidencial, com contrasenyes o dades bancàries. Aquest ‘codi maliciós’ pot propagar-se a través de correus electrònics fraudulents, descàrregues de software maliciós o llocs web falsos. El mètode és simple: envien un correu a la víctima simulant ser l’Agència Tributària, en la qual li demanen dades o l’insten a ampliar informació accedint a un enllaç i, quan es prem per obrir aquest enllaç, es descarrega el virus que infecta el disc dur de l’ordinador, la tablet o el telèfon mòbil.

Alguns ciberdelinqüents poden enviar als usuaris falses declaracions de la renda que semblen haver sigut emeses per l’Agència Tributària. Aquestes declaracions solen incloure enllaços a llocs web falsos que sol·liciten informació confidencial, com el número de compte bancari de l’usuari.

Alguns ciberdelinqüents poden promocionar productes o serveis falsos relacionats amb la declaració de la renda que prometen reemborsos o deduccions fiscals. Aquests productes o serveis solen ser fraudulents i poden resultar en pèrdues financeres per a l’usuari.

Els usuaris que realitzen la declaració de la renda des d’una connexió wifi pública corren el risc que les seves dades siguin interceptades per ciberdelinqüents. Els estafadors poden utilitzar eines de pirateig (‘hacking’) per interceptar les dades dels usuaris i robar la seva informació confidencial.