Merz i Macron posen fi al projecte del caça europeu de sisena generació FCAS

Alemanya i França han decidit no seguir endavant amb el projectat avió de combat europeu de sisena generació (FCAS, per les seves sigles en anglès) davant la impossibilitat que les dues principals empreses participants, Dassault i Airbus, aconsegueixin posar-se d’acord. Segons informacions coincidents entre el setmanari Der Spiegel , la televisió pública ARD i l’agència Reuters, que citen fonts governamentals alemanyes, el canceller Friedrich Merz i el president Emmanuel Macron han arribat a la conclusió que les diferències entre els dos consorcis són insuperables.

La construcció del caça europeu de sisena generació FCAS (sigles de Future Combat Air System), valorat en 100.000 milions d’euros i en la construcció dels quals estaven implicats Alemanya, França i Espanya (a través d’Indra), havia quedat pendent d’una decisió política, que havia sigut reiteradament ajornada pels desacords empresarials. Segons mitjans alemanys, Merz li va comunicar a Macron la seva decisió en una trobada durant la cimera entre la UE i els Balcans, celebrada la setmana passada a Montenegro.

Fonts coneixedores assenyalen a EL PERIÓDICO que la decisió, si es confirma oficialment (una cosa que podria passar a la pròxima fira aeroespacial ILA Berlín, que comença el dia 10), seria un pas necessari per posar fi al "carreró sense sortida" en què s’havia convertit el FCAS. A Airbus Espanya van rebutjar fer declaracions oficials.

Comunicat de l’Elisi

La ruptura del projecte de defensa ha deixat un mal gust de boca al país gal i moltes preguntes en l’aire. Davant rumors d’un distanciament diplomàtic entre París i Berlín, el palau de l’Elisi ha llançat un comunicat a última hora de la tarda de dilluns en què insisteix que la "cooperació francoalemanya és essencial per als dos països" en matèria de defensa i seguretat. Macron i Merz, continua el comunicat "van lamentar la impossibilitat que la indústria arribés a un acord sobre la continuïtat del projecte. Les autoritats alemanyes van considerar que no era possible exercir més pressió sobre les empreses implicades". Així mateix, l’Elisi s’ha mostrat obert a explorar altres vies i invertir en projectes europeus enfocats a "els interessos de seguretat nacional", informa Leticia Fuentes.

El dissens empresarial ha afectat el que era un projecte estrella per a l’estratègia defensiva europea i a més ha enterbolit el per si mateix ranquejant eix franco-alemany. Ja amb Olaf Scholz a la cancelleria, les relacions bilaterals de l’anomenat motor europeu van entrar en un punt mort. Merz s’ha esforçat a reactivar-lo des de la seva arribada al poder, el 2025, tot i que sense massa fortuna.

Notícies relacionades

El preu de l’habitatge va pujar un 12,9% fins al març

Iberdrola i Vodafone sacsegen el mercat amb una aliança

El FCAS va arrencar el 2017, encara amb la conservadora Angela Merkel en el poder. L’objectiu era substituir els avions Eurofighter i Rafale a partir del 2040. Es plantejava com la peça fonamental d’un "sistema de sistemes" o estructura defensiva de gran espectre. A més del caça, inclouria un sistema de drons interconnectats i plataformes de sensors denominades "Combat Cloud", a tall de xarxa integrada entre avions, drons i altres nuclis defensius. Per al conjunt del "sistema de sistemes" s’estimava un cost de 100.000 milions d’euros en la fase inicial, xifra que esperava doblar-se per al 2040, any previst per a l’entrada en servei del caça. Segons les fonts governamentals citades pels esmentats mitjans alemanys, aquest "sistema de sistemes" continuarà desenvolupant-se, com a puntal per a la defensa compartida i independentment del caça. La seva concreció i repartiment de competències s’haurà de formular en el pròxim consell intergovernamental francoalemany, que tindrà lloc al juliol. S’enquadra en els propòsits i necessitat europeus d’independitzar-se davant els Estats Units i fer front a la puixant Xina.

Que el caça no fructificava es va començar a veure arran de les pretensions franceses que el seu consorci armamentístic, Dassault, acaparés el control del 80% del projecte. Alemanya, representada per Airbus, insistia que la part gal·la s’havia de subjectar al 30% inicialment pactat. Malgrat el dissens, tant París com Berlín insistien a mirar de mantenir-lo amb vida o no donar-lo oficialment per mort.