L’AMB obre el debat sobre construir un nou túnel per a Rodalies sota la Diagonal

Ara, el Pla Director Urbanístic Metropolità (PDUM) que redacta l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) posa sobre la taula una sèrie de propostes per encarrilar l’assumpte. I tot i que el full de ruta sobre la mobilitat metropolitana –que està aprovat inicialment i encara ha de superar diversos tràmits administratius abans de rebre el vistiplau definitiu– no tanca la porta a cap opció, sí que guanya números en l’extens document la possibilitat que el tercer túnel discorri sota l’avinguda Diagonal.

"És l’eix en què més o menys tothom està d’acord", resumeix Javier Ortigosa, cap de la Secció de Mobilitat i Estructura Urbana del PDUM. "La Diagonal és una gran via amb molta demanda", resumeix.

L’AMB no té competències sobre la planificació d’infraestructures o del servei ferroviari, però sí que té la responsabilitat de preveure a curt, mitjà i llarg termini la mobilitat a l’àrea de Barcelona. Per això, el PDUM posa sobre la taula com hauria de ser el túnel per la Diagonal, però deixa molt obertes les opcions de com connectar-lo amb la resta de la xarxa de Rodalies.

El pla metropolità proposa que la nova galeria –que hauria de discórrer a més de 50 metres sota terra, per sota de línies de metro i col·lectors– tingui, a títol orientatiu, quatre parades que permetin connectar amb altres modes de transport públic: Zona Universitària, Av. Sarrià-Francesc Macià, Passeig de Gràcia (que enllaçaria amb l’estació de metro de Diagonal) i Monumental.

Des de Monumental, les opcions per a l’extrem nord són diverses. Una és que el túnel continuï per la Diagonal per donar servei al Poblenou i el 22@ abans de connectar amb l’R1 a l’estació de Sant Adrià. Aquesta opció, no obstant, deixa el tercer túnel sense connexió directa amb l’actual estació de la Sagrera-Meridiana o amb la futura estació d’alta velocitat, una cosa que al PDUM consideren "indispensable" per a la mobilitat metropolitana i, per extensió, la catalana.

Connexió amb l’R1 o l’R4

Per això, guanyen pes en el document les opcions de connectar el túnel de la Diagonal amb un nou traçat de la R1, que es desviaria després de passar per l’estació d’Alta Velocitat de la Sagrera abans d’arribar a la del Clot. Una altra possibilitat és que el túnel connecti directament amb l’actual traçat de la R4, tot i que aquesta opció implicaria excavar una galeria a prop de l’àmbit de Glòries, on el profund túnel de la Gran Via i les afectacions sobre el parc complicarien l’operació.

La indefinició sobre aquestes opcions és una cosa buscada pel PDUM, que pretén posar sobre la taula totes les possibilitats perquè les administracions competents –el Ministeri de Transports o el Departament de Territori de la Generalitat, entre d’altres– facin finalment el seu propi pla. I és una cosa que valoren molt positivament associacions com Promoció del Transport Públic (PTP). "S’ha de començar a tenir un debat aviat", reclama el vicepresident de l’entitat, Carles Garcia.

Garcia explica que l’entitat encara no s’ha decantat per cap de les opcions proposades per connectar el túnel amb la Meridiana o el Maresme, però sí que veu amb bons ulls que, des de Zona Universitària, la galeria connecti amb una línia de Rodalies que arribi a Cornellà i Castelldefels. Atendria així la vella reivindicació d’un metro del delta, és a dir, un enllaç ràpid entre les ciutats del puixant delta del Llobregat i el centre de Barcelona. És una de les opcions que proposa el PDUM, que no obstant tampoc es tanca a una eventual connexió de la tercera galeria amb la línia de Sant Joan Despí cap a Martorell.

L’opció que prefereix la PTP, de fet, ja estava recollida en el Pla Territorial Metropolità de Barcelona (PTMB) del 2010. Aquest document del Departament de Territori plantejava el tercer túnel de la Diagonal com una possible prolongació de l’hipotètic metro del delta. El 2022, el Ministeri de Transports va licitar un estudi d’alternatives per a aquesta nova línia que tornava a posar sobre la taula aquest tercer túnel, però de moment no se’n coneixen resultats. El tercer túnel també apareix citat breument al Pla de Rodalies com una de les actuacions a estudiar a llarg termini, tot i que sense una dotació pressupostària específica.

Ara, el PDUM proposa un canvi de registre i separa el metro del delta del tercer túnel perquè no es condicionin mútuament. De fet, Ortigosa sosté que té més sentit començar a construir la galeria des de les Glòries cap a la Zona Universitària i no a l’inrevés. Això es deu al fet que l’efecte embut que provoquen els dos túnels actuals de Barcelona es dona a l’accés nord quan coincideixen les línies del Vallès i del Maresme. "Per aquí entren l’R4, l’R3, l’R2 Nord i també l’R1", recorda el tècnic.

¿Horitzó 2050?

Sigui com sigui, unes obres d’aquesta envergadura no veuran la llum aviat. "És una cosa que, en el millor dels casos, veurem d’aquí a 20 anys", aclareix Ortigosa. Garcia, de la PTP, no obstant, assegura que l’obra és tècnicament viable. "S’han fet coses més difícils", resumeix, tot i que admet que falta dimensionar la inversió que caldria.

Altres experts, com el director del Centre d’Estudis del Transport Tèrminus, Joan Carles Salmeron, advoquen per arribar com més aviat millor a consensos perquè el tercer túnel sigui una realitat cap al 2050. "És imprescindible tenir un tercer túnel a Barcelona, però hem d’estar tots d’acord en on fer-lo i no podem allargar-nos gaire en el temps perquè una actuació d’aquest estil poden ser 20 anys o més", defensa.

Notícies relacionades

La UE amplia l’expedient a Espanya per les traves a l’opa del BBVA al Sabadell

Telefónica i la Sagrada Família, units per la celebració de l’Any Gaudí

Tot i assumir aquest llarg termini, el PDUM fa l’anàlisi de la possible demanda que absorbiria el tercer túnel. El resultat és clar: una eventual galeria sota la Diagonal la farien servir més persones que les que continuarien fent servir el túnel de la plaça de Catalunya. Segons calcula el PDUM, el túnel de la plaça de Catalunya podria passar d’operar al 105% de la seva capacitat –com es preveu que succeeixi a curt termini– a fer-ho al 68%.

Els resultats varien lleugerament segons la línia que passi per la galeria. La xarxa ferroviària de proximitat doblaria àmpliament la capacitat que té ara i tindria més flexibilitat per desviar trens en cas d’incidències.