Foment xifra en 49.543 milions el dèficit d’inversió en infraestructures

L’informe no mesura la inversió executada, sinó la licitació, que s’interpreta com un indicador del ritme al qual les administracions són capaces de posar en marxa projectes. La conclusió és clara: aquest ritme ha estat persistentment insuficient durant més d’una dècada. En euros constants del 2025, la bretxa s’eleva a 58.748 milions. És el cost actual d’executar avui les infraestructures que no es van activar en el seu momentL’informe no mesura la inversió executada, sinó la licitació –el volum d’obra que surt a concurs–, interpretada com un indicador del ritme al qual les administracions són capaces de posar en marxa projectes. La conclusió és que aquest ritme ha sigut insuficient de manera persistent durant més d’una dècada. La dada guanya dimensió quan s’actualitza: en euros constants del 2025, la bretxa ascendeix a 58.748 milions. En termes pràctics, és el cost actual d’executar avui les infraestructures que no es van activar en el seu moment..

Per a Sánchez Llibre, la solució per revertir aquest dèficit acumulat és la unitat d’acció des de Catalunya. Va fer una crida a totes les forces polítiques del Parlament i al Govern per arribar al consens necessari que permeti "poder arribar a la unitat màxima possible per aconseguir un acord i acudir a l’Estat". El màxim responsable de la patronal va recordar que el 2024 van proposar sense èxit la creació d’una agència independent que fiscalitzés la inversió. També va afegir que el "fracàs" del consorci d’inversions, que la setmana passada no va superar el tràmit al Congrés dels Diputats, s’emmarca en la mateixa dinàmica. Per a Sánchez Llibre, la solució per revertir aquest dèficit acumulat i prolongat en el temps és la unitat d’acció des de Catalunya. Per això ha fet una crida a totes les forces polítiques del Parlament i al Govern per arribar al consens necessari que permeti "poder arribar a la unitat màxima possible per aconseguir un acord i acudir a l’Estat". El màxim responsable de la patronal ha recordat que el 2024 ja van proposar sense èxit la creació d’una agència independent que fiscalitzés la inversió. També ha afegit que el "fracàs" del consorci d’inversions, que la setmana passada no va superar el tràmit al Congrés dels Diputats, s’emmarca en la mateixa dinàmica.

La sèrie històrica mostra un canvi de cicle clar. El 2009, la licitació arribava als 5.737 milions d’euros, un 2,8% del PIB. A partir d’allà, la caiguda és abrupta: el 2011 cau a 1.043 milions (0,5% del PIB) i el 2012 toca mínims amb 797 milions (0,4%).La sèrie històrica mostra un canvi de cicle clar. El 2009, la licitació arribava als 5.737 milions d’euros, un 2,8% del PIB, per sobre del nivell de referència. A partir d’allà, la caiguda és abrupta: el 2011 cau a 1.043 milions (0,5% del PIB) i el 2012 toca mínims amb 797 milions (0,4%).

Durant anys, la inversió es manté en nivells molt baixos. Entre el 2013 i el 2019, la licitació oscil·la entre el 0,5% i el 0,8% del PIB. Ni tan sols en la recuperació recent s’arriba al llindar del 2,2%: el 2025, amb 3.990 milions licitats, la ràtio se situa en l’1,2%. El 2025, l’objectiu teòric –aquest 2,2% del PIB– equivaldria a 7.365 milions, gairebé el doble de la licitació real d’aquell any. La diferència anual negativa es repeteix exercici rere exercici i va acumulant dèficit.Durant anys, la inversió es manté en nivells molt baixos. Entre el 2013 i el 2019, la licitació oscil·la entre el 0,5% i el 0,8% del PIB. Ni tan sols en la recuperació recent s’arriba al llindar del 2,2%: el 2025, amb 3.990 milions licitats, la ràtio se situa en l’1,2%. En paral·lel, l’objectiu teòric –aquest 2,2% del PIB– creix amb l’economia. El 2025 equivaldria a 7.365 milions, gairebé el doble de la licitació real d’aquell any. La diferència anual negativa es repeteix exercici rere exercici, acumulant el dèficit.

Un dèficit sostingut

L’informe detalla com es construeix aquesta bretxa. Després d’un superàvit puntual el 2009 (+1.189 milions), tots els anys posteriors registren dèficits. Algunes fites il·lustren la magnitud del desajust: el 2012, el dèficit anual arriba als 3.641 milions; el 2016, se situa en 3.790 milions; el 2018 i el 2019, supera els 3.600 milions anuals. El 2024, torna a elevar-se fins a 3.570 milions.L’informe detalla com es construeix aquesta bretxa. Després d’un superàvit puntual el 2009 (+1.189 milions), tots els anys posteriors registren dèficits. Algunes fites il·lustren la magnitud del desajust: El 2012, el dèficit anual arriba als 3.641 milions. El 2016, se situa en 3.790 milions. El 2018 i el 2019, supera els 3.600 milions anuals. El 2024, torna a elevar-se fins a 3.570 milions.

La suma d’aquestes desviacions negatives explica el dèficit acumulat de 49.543 milions en termes corrents. Foment va remarcar que el problema no és només de volum de recursos, sinó de funcionament del sistema. L’informe insisteix a distingir tres plans: el pressupost, la licitació i l’execució. Adverteix que centrar-se només en el primer ofereix una visió incompleta.La suma d’aquestes desviacions negatives explica el dèficit acumulat de 49.543 milions en termes corrents. Foment remarca que el problema no és només de volum de recursos, sinó de funcionament del sistema. L’informe insisteix a distingir tres plans: el pressupost, la licitació i l’execució. I adverteix que centrar-se només en el primer ofereix una visió incompleta.

Les dades d’execució reforcen aquesta idea. Entre 2009 i 2023, l’Administració central va executar a Catalunya el 59,5% de la inversió prevista, deixant sense materialitzar 11.059 milions d’euros. En el cas de la Generalitat, el grau d’execució és més alt (88,7%), però acumula 3.147 milions sense executar. L’àmbit ferroviari concentra les ineficiències més grans. Adif va executar només el 48,6% de la inversió pressupostada entre el 2010 i el 2023 (4.792 milions de 9.864 de previstes). Si se suma Renfe, el grau d’execució conjunt amb prou feines arriba al 50,3%.Les dades d’execució reforcen aquesta idea. Entre 2009 i 2023, l’Administració Central va executar a Catalunya el 59,5% de la inversió prevista, deixant sense materialitzar 11.059 milions d’euros. En el cas de la Generalitat, el grau d’execució és més alt (88,7%), però també acumula 3.147 milions sense executar. L’àmbit ferroviari concentra les ineficiències més grans. ADIF va executar només el 48,6% de la inversió pressupostada entre el 2010 i el 2023 (4.792 milions de 9.864 previstos). Si se suma Renfe, el grau d’execució conjunt amb prou feines arriba al 50,3%.

El 2023, la inversió executada per l’Estat a Catalunya va ser de 1.028 milions, el 9,3% del total regionalitzat, molt per sota del pes de la comunitat en el PIB espanyol (18,8%) i en la població (16,5%). El grau d’execució estatal va ser del 44,6%, davant el 82,6% del conjunt de territoris.El 2023, la inversió executada per l’Estat a Catalunya va ser de 1.028 milions, el 9,3% del total regionalitzat, molt per sota del pes de la comunitat en el PIB espanyol (18,8%) i en la població (16,5%). Aquell any, el grau d’execució estatal va ser del 44,6%, davant el 82,6% del conjunt de territoris.

Fins al 2043

L’informe connecta aquests resultats amb altres anàlisis recents. La Cambra de Comerç va estimar en 53.800 milions la inversió necessària fins al 2043. La Cambra de Contractistes d’Obres de Catalunya (CCOC) alerta de problemes estructurals en la contractació, com l’augment de licitacions desertes o la falta de competència.L’informe connecta aquests resultats amb altres anàlisis recents. La Cambra de Comerç ha estimat en 53.800 milions la inversió necessària fins al 2043, mentre que la CCOC alerta de problemes estructurals en la contractació, com l’augment de licitacions desertes o la falta de competència.

També encaixa amb la situació europea i espanyola. Abans de la crisi, la inversió en infraestructures a Espanya s’acostava al 3% del PIB. Després de l’ajustament, va caure fins al 0,7% , encara avui, es manté per sota de l’1%. Segons va detallar el president de la CCOC, Lluís Moreno, recuperar els nivells històrics requeriria situar la inversió al voltant del 2,2%–2,25% del PIB, el llindar de referència utilitzat en l’estudi.També encaixa amb la situació europea i espanyola. Abans de la crisi, la inversió en infraestructures a Espanya s’acostava al 3% del PIB. Després de l’ajustament, va caure fins a l’entorn del 0,7% i encara avui es manté per sota de l’1%. Recuperar nivells històrics exigiria situar-se entorn del 2,2% – 2,25%, el llindar utilitzat en l’estudi, ha detallat el president de la Cambra de Contractistes d’Obres de Catalunya (CCOC), Lluís Moreno, que acompanyava el dirigent de Foment.

Notícies relacionades

Preu de la gasolina i el dièsel avui, 5 de maig a Espanya per la guerra de l’Iran: els carburants continuen a l’alça

Toni Reig, president d’UAlumni de la UVic: “L’Executive MBA és probablement una de les millors inversions professionals que he fet mai”

La patronal insisteix que el dèficit no és una xifra abstracta. Es tradueix en una cartera àmplia de projectes pendents, recollits en iniciatives com el CAT-100, que agrupa actuacions prioritàries en cinc àmbits: mobilitat ferroviària, xarxa viària, connectivitat internacional, transport de mercaderies i gestió de l’aigua. Entre aquestes figuren el desenvolupament de Rodalies, l’estació de la Sagrera, l’acabament de les línies L9 i L10, la prolongació de l’L8, el corredor mediterrani i els accessos al Port de Barcelona.La patronal insisteix que el dèficit no és una xifra abstracta. Es tradueix en una cartera àmplia de projectes pendents, recollits en iniciatives com el CAT-100, que agrupa actuacions prioritàries en cinc àmbits: mobilitat ferroviària, xarxa viària, connectivitat internacional, transport de mercaderies i gestió de l’aigua. Entre aquestes figuren el desenvolupament de Rodalies, l’estació de la Sagrera, l’acabament de les línies L9 i L10, la prolongació de l’L8, el corredor mediterrani, els accessos al Port de Barcelona o infraestructures hídriques com a noves dessalinitzadores.

La conclusió de l’informe és que el dèficit respon a un problema estructural en tot el cicle inversor. És necessari millorar la planificació, disposar de projectes madurs, licitar de forma sostinguda i executar amb eficàcia.La conclusió de l’informe és que el dèficit respon a un problema estructural en tot el cicle inversor. No n’hi ha prou amb pressupostar més: és necessari millorar la planificació, disposar de projectes madurs, licitar de forma sostinguda i executar amb eficàcia.