Toni Reig, president d’UAlumni de la UVic: “L’Executive MBA és probablement una de les millors inversions professionals que he fet mai”

L'ADN professional de Toni Reig, nou president d’UAlumni de la UVic, conflueixen la precisió tècnica i la visió estratègica que exigeix el mercat actual. Com a director de Màrqueting de Proquimia, ha liderat la projecció d'una marca que és referent internacional en higiene i tractaments químics. Reig no és el típic executiu de despatx. La seva trajectòria és la d'un professional forjat en el dinamisme de l'empresa familiar de gran escala, on ha sabut transformar processos complexos en propostes de valor competitives. Aquesta experiència en primera línia de foc empresarial és la que ara trasllada a la xarxa d'antics alumnes de la Universitat de Vic, amb el ferm propòsit que el talent que surt de Vic no sols es quedi a la comarca, sinó que lideri la transformació econòmica de tot el territori català.

El seu nomenament com a president d’UAlumni arriba en un moment de maduresa professional clau, consolidant un perfil que equilibra perfectament l'arrelament territorial amb una mentalitat oberta al món. Al llarg dels anys, Reig ha demostrat que la formació no és una etapa estanca, sinó un engranatge continu que ha d'adaptar-se als canvis d'un entorn cada vegada més volàtil. Aquesta capacitat d'adaptació va ser la que el va portar a estudiar l’Executive MBA de la UVic. Un salt qualitatiu en la seva carrera que li va oferir eines de gestió que li permetessin mirar més enllà del màrqueting tradicional. Sobre aquesta necessitat d'aprenentatge constant, aquesta evolució personal, el valor de la xarxa acadèmica i la visió estratègica que va adquirir mentre compaginava la seva carrera amb l’Executive MBA que va cursar a la UVic, aprofundim en aquesta entrevista on ens revela les claus de la seva trajectòria i lideratge.

Tens una formació tècnica de base i molta experiència en el sector públic. En quin moment vas sentir que necessitaves passar per un Executive MBA per aconseguir ser un bon líder?

Jo ja havia exercit el lideratge molt abans del màster, primer al món associatiu, com a president del Consell Nacional de la Joventut de Catalunya, comissari internacional dels Minyons Escoltes i Guies, entre altres responsabilitats, i després al sector públic, com a director general de Joventut i director del Consell Català de l'Esport. En paral·lel, havia anat construint una carrera al sector de la informàtica, que és la meva formació de base. Quan feia set anys que estava a l'administració vaig sentir la necessitat d'encapsular tot aquell coneixement que m'havia arribat per vies molt diverses: associacionisme, sector tecnològic, gestió pública, iniciatives personals... L'EMBA em permetia posar cada cosa a la seva caixeta i acabar de formar el que tenia parcial o desendreçat. Quan vaig veure el programa de la UVic-UCC, em va quedar clar que era el complement ideal i que, a part d’incrementar els meus coneixements, em donaria molta més seguretat a l'hora de prendre decisions.

En algunes ocasions has dit que l'Executive MBA et va servir per "ordenar" el que ja sabies. Podries posar-me un exemple real d'alguna cosa que feies "per intuïció" i que el màster et va ensenyar a fer amb un mètode professional?

Sí, un exemple és la planificació estratègica. Jo ja havia fet plans estratègics, però els construïa a partir de necessitats, objectius i accions, amb metodologies i dinàmiques apreses al món associatiu. A l'EMBA vaig descobrir més metodologia: l'anàlisi PESTEL, les cinc forces de Porter, el Business Model Canvas, el Balanced Scorecard... En finances em va passar el mateix. Jo havia treballat amb temes financers, fins i tot els havia programat, però el màster em va donar les eines per llegir un balanç des de la mirada del directiu, no del tècnic.

Quin és l’actiu més valuós que et vas endur de l'aula de l'EMBA que no es pugui aprendre en un altre lloc?

Els companys i companyes, sens dubte. Un EMBA és un espai una mica màgic. Barreges gent molt interessant amb continguts nous i es genera un brou difícil de trobar en cap altre lloc. Aprens tant del professorat com dels companys, cadascun amb el seu sector i la seva mirada. I el millor és que aquesta xarxa dura molts anys. Vuit anys després de graduar-me encara mantinc converses i col·laboracions amb gent de la meva promoció.

Parlem de lideratge. Has passat pel món associatiu, el polític i l'empresarial. Quina eina específica apresa a l'EMBA utilitzes avui per gestionar el teu equip que no tenies abans?

Sempre he exercit un lideratge proper i empàtic. M'agrada que la gent estigui còmoda, que pugui fluir fent allò que li agrada i que senti que forma part d'un projecte. La comunicació és clau. Tothom ha de saber on anem i notar que la seva feina és important i valorada. L'EMBA no em va canviar aquesta manera de ser, però em va donar mètode. Em va ajudar a entendre la complementarietat de perfils dins d'un equip (per exemple amb els rols de Belbin) i a posar nom a què motiva realment les persones. Donar-los propòsit, autonomia, reptes per fer aflorar el talent i reconeixement pel que fan. I també em va donar mètodes per prendre decisions amb dades i compartir-les amb l'equip. Quan tothom veu el mateix tauler, el compromís és molt més gran.

El món canvia molt ràpidament. Creus que la manera de liderar equips actual és fonamentalment diferent a la de fa una dècada? Quin rol hi juga la formació contínua executiva?

És radicalment diferent i la formació contínua hauria de ser una etapa fixa de qualsevol carrera professional. Jo estic convençut. De fet, aquest any he cursat el Programa Plus Executive de la UVic-UCC i ha estat un gran encert. M'he reciclat i he aprofundit en temes com la intel·ligència artificial o metodologies Agile, que el 2017, quan vaig cursar l'EMBA, o no existien o no eren tan punteres. La IA és l’exemple més recent de la importància de la formació continua, ja que està redefinint els processos a una velocitat que no havíem vist mai i obliga el directiu a estar al dia.

Estudiar un EMBA sent directiu és un repte de conciliació brutal. Per al professional que tem no tenir hores al dia, com va canviar la teva productivitat o la teva manera de prioritzar després de passar pel programa?

Va ser intens, però assumible. Tinc tres filles i, l'any del màster, tenien entre 6 i 9 anys, però la meva mare sempre em diu que "els cansats fan la feina", i és veritat. Quan més fas, més ganes tens de fer, i quan una cosa t'agrada de debò, les hores acaben sortint d'algun lloc. En el meu cas, em llevava molt d'hora i aprofitava les primeres hores del dia, amb el cap clar i la tranquil·litat del matí, quan tothom dorm. Pel que fa a la productivitat posterior, el màster t'ensenya a treballar en equip, amb terminis curts i amb informació incompleta i, segurament, quan acabes, prioritzes amb més claredat i delegues molt més. Crec que és especialment útil per a perfils que ja tenen experiència, com directius, comandaments intermedis o perfils tècnics, que volen fer un salt a escala de visió global i presa de decisions.

Acabes de ser nomenat president d'UAlumni. Què ha significat per a tu, com a exalumne de la UVic-UCC, implicar-te en el col·lectiu UAlumni?

Feia anys que formava part de la Junta d'UAlumni. La Universitat m'ha aportat molt, no només en coneixement, sinó també en experiències vitals i professionals, i implicar-m'hi ha estat la meva manera d'agrair-ho i de continuar-ho vivint. La meva vocació sempre ha estat altruista i molt vinculada a l'associacionisme, així que ajudar des d'on pugui ser útil és gairebé una manera d'entendre la vida. A més, com a osonenc, tinc una identificació especial amb la UVic-UCC, que ha transformat positivament la ciutat i la comarca en les darreres dècades. Acceptar la presidència, després de l'embranzida d'Abel Conill i la consolidació amb David Griera, ha estat un relleu natural. La millor manera de fer créixer la universitat és sumant entre tots.

Quins projectes o iniciatives vols impulsar des d'UAlumni per apropar el món empresarial als estudiants i exalumnes de la UVic?

UAlumni ocupa una posició estratègica dins del projecte universitari. Som una comunitat de més de 10.000 membres i això ens converteix en un pont natural entre la universitat, les empreses i el territori. La meva visió és que UAlumni sigui un agent rellevant dins l'ecosistema de la UVic-UCC, i per això la meva prioritat és construir un pla estratègic que defineixi cap on volem anar els pròxims anys. Una línia clau és la formació contínua. Els alumni la necessitem per mantenir-nos competitius i la UVic-UCC té una oferta excel·lent per donar-hi resposta. De fet, més d'un miler dels nostres alumni ja han tornat a confiar en la universitat per continuar formant-se. En paral·lel, s’han de reforçar projectes ja rodats com el Portal d'Ocupació, les beques als estudiants de CFGS, els UAlumni Stories...

Com a nou president d'UAlumni, quina diferència detectes entre un cap que "mana" i un líder que ha passat per una formació executiva d'aquest tipus?

La diferència principal és la mirada. El cap que "mana" treballa des del càrrec, s'enfoca a la tasca i decideix sovint en solitari. El líder amb formació executiva ha incorporat dues coses que no s'improvisen: visió global i consciència de l'impacte de les seves decisions sobre les persones. Quan s’ha de decidir, cal buscar el coneixement de qui més en sap dins de l'equip o ponderar les opinions de tothom quan s'escau. Saber extreure aquest coneixement col·lectiu és, per a mi, una de les habilitats més importants. Un bon líder és, abans que res, una persona empàtica. Algú que escolta més que parla i analitza cada membre de l'equip per entendre què necessita i quins reptes l'ajudaran a créixer. Això vol dir alinear la persona amb el projecte i delegar amb una bona quota de llibertat. Quan algú se sent confiat, dona el millor de si mateix.

Mirant enrere, hi ha alguna cosa que canviaries de com vas viure la teva experiència del màster? Algun aprofitament que et vas deixar i que avui saps que tenies a l'abast?

No soc gens de mirar enrere i menys per lamentar-me. Penso que sempre s'és a temps de tot, sempre que tinguis clara la direcció. No comparteixo allò que diuen que el tren passa una sola vegada a la vida. En passen molts de trens, si camines pel costat de la via. L'important és saber on vols anar. Si de res me'n penedeixo, és d'alguna classe que em vaig perdre per compromisos professionals.

Notícies relacionades

Alexander Sell: "L’euro és una catàstrofe, però el mercat comú és una bona idea"

Berlín mostra preocupació per no disposar dels Tomahawk dels EUA

Si tinguessis davant un professional que avui està mirant el fullet de l'EMBA de la UVic, quina seria la pregunta que s'hauria de fer per saber si està a punt per fer el pas?

Endavant i sense por. No conec ningú que se n'hagi penedit, i tothom n'ha tret molt benefici. Tota la gent a qui l'he recomanat me l'ha agraït després, i continuaré recomanant-lo, perquè no és només un benefici per a la vida professional, sinó també per a la personal. Una vegada estàs a dins, tot es fa i tot flueix. Si ho miro amb perspectiva, és probablement una de les millors inversions professionals que he fet. Si t’ho estàs plantejant, probablement ja estàs a punt per fer el pas.

On trobar la Universitat de Vic - UCC: