El Banc d’Espanya llança aquest avís un any després de l’apagada: per què recomana tenir efectiu a casa

Quan es talla la llum, no només s’apaguen les cases: també ho fan els pagaments. El Banc d’Espanya ha aprofitat l’aniversari d’un any de la gran apagada que va afectar la Península per recordar una recomanació senzilla, però clau: tenir una mica d’efectiu a casa pot marcar la diferència en una emergència.

El missatge del supervisor no respon a una alerta puntual, sinó a una lliçó apresa. Durant l’apagada del 28 d’abril de 2025, els pagaments amb targeta, el comerç electrònic i moltes operacions digitals van quedar interromputs. La dependència de l’electricitat i de les telecomunicacions va deixar sense servei datàfons, aplicacions mòbils i fins i tot part de la xarxa de caixers.

Què va fallar quan se’n va anar la llum

Segons dades recopilades pel mateix Banc d’Espanya, el consum va arribar a desplomar-se de manera significativa durant aquelles hores. No per falta de diners, sinó per la impossibilitat d’utilitzar-los. Els mitjans de pagament electrònics van deixar de funcionar, i molts caixers van quedar inoperatius en no disposar d’energia, mentre que d’altres es van buidar ràpidament per l’alta demanda.

En aquell context, l’efectiu es va convertir en l’únic mitjà plenament operatiu. No torna l’electricitat, però facilita la vida, resumeix l’organisme en la seva anàlisi. És una idea que també comparteix el Banc Central Europeu: els diners físics continuen sent l’únic sistema de pagament que funciona sense connexió, sense bateria i sense intermediaris.

Entre 70 i 100 euros per persona

A partir d’aquella experiència, el Banc d’Espanya s’alinea amb altres autoritats europees i de protecció civil: disposar d’entre 70 i 100 euros per persona a la llar, o almenys del que sigui necessari per cobrir despeses bàsiques durant uns dos o tres dies.

No es tracta d’acumular grans quantitats, sinó de comptar amb una reserva mínima per a situacions excepcionals: comprar aliments, transport o qualsevol necessitat immediata. Els experts hi afegeixen, a més, un matís pràctic: és preferible guardar bitllets de poc valor, més útils als comerços en escenaris d’emergència.

Un recordatori, no una alarma

L’organisme insisteix que aquesta recomanació no implica cap risc imminent ni cap problema estructural del sistema financer. Espanya manté una xarxa de distribució d’efectiu àmplia i operativa, amb el suport de bancs i empreses de transport de fons que, després de l’apagada, van aconseguir restablir el servei en poques hores.

Notícies relacionades

Autonomia estratègica o irrellevància: el Cercle d’Economia debat com recuperar competitivitat a Europa

Alstom assegura al president Pedro Sánchez que al juny entregarà per fi els dos primers trens de Rodalies

L’avís arriba, a més, en un context quotidià. Aquest dissabte, 2 de maig de 2026, festiu en comunitats com Madrid encara que caigui en cap de setmana, molts comerços ajusten la seva activitat. Una situació normal, però que recorda fins a quin punt l’accés als mitjans de pagament pot estar condicionat per factors externs.

En paral·lel, Europa avança en el desenvolupament de l’euro digital, que inclourà opcions de pagament sense connexió. Així i tot, les autoritats monetàries mantenen un missatge clar: l’efectiu continuarà sent un pilar essencial, especialment quan tota la resta falla.