Previsió d’una altra collita incerta

Paella amb arròs basmati: la importació massiva a baix preu amenaça els agricultors espanyols

El sector reclama al Parlament Europeu que aprofiti una votació prevista aquest dimarts per revisar la clàusula de salvaguarda que protegeix l’arròs de països tercers

El delta de l’Ebre assaja cultius alternatius a l’arròs davant l’augment de la salinitat del terreny davant el mar

Paella amb arròs basmati: la importació massiva a baix preu amenaça els agricultors espanyols

Jordi Otix

3
Es llegeix en minuts
María Jesús Ibáñez
María Jesús Ibáñez

Periodista

ver +

L’entrada massiva d’importacions d’arròs procedent de països com Cambodja, l’Índia i Birmània a baix preu està accelerant l’abandonament del cultiu d’aquest producte a les zones tradicionals d’Espanya, perquè als agricultors cada vegada els surt menys a compte. El sector demana a la Unió Europea «mesures dràstiques» per assegurar el seu futur i recorda que varietats autòctones com l’arròs bomba, el de Sènia o el de l’Albufera, tots tres autoritzats per la Denominació d’Origen Arròs de València, deixen de ser viables. A aquest pas, alerten, la paella s’haurà d’elaborar amb arròs basmati, arribat de fora.

«Sense mesures correctives urgents, la producció d’arròs no té futur a Europa. No hi ha temps a perdre: o actuem ara o l’arròs europeu desapareixerà dels nostres camps», alertava a finals de la setmana passada el Comitè d’Organitzacions Agràries i Cooperatives Comunitàries (Copa-Cogeca), un dels ‘lobbies’ que representen el sector agrari europeu davant de les autoritats de Brussel·les.

La situació no és greu només a Europa. També els Estats Units, el Marroc o les Filipines han advertit l’amenaça per a la viabilitat de les seves explotacions que suposa l’«augment vertiginós de les importacions» i les «pràctiques comercials deslleials». Asseguren que en les últimes dues dècades les importacions des dels països de l’Extrem Orient han augmentat un 250%.

Arxiu – Cultiu d’arròs en una imatge d’arxiu /

AVA-ASAJA – Arxiu

Aquest dimarts, el Parlament Europeu ha de ratificar la legislació que actualitzarà el denominat Sistema de Preferències Generalitzades (SPG), i els agricultors reclamen als eurodiputats que aprofitin la votació per rebaixar el llindar de la clàusula de salvaguarda prevista per a l’arròs i assegurar la supervivència d’un «sector històric» a Espanya, Itàlia i, ja en menor mesura, a Grècia, Portugal, França, Bulgària, Romania i Hongria. El sindicat COAG ha demanat que aquest llindar passi de les 562.000 tones que s’estan important en l’actualitat i es torni al nivell del 2019, quan entraven 380.000 tones.

I és que a més de l’increment de les importacions, els productors d’aquí estan havent de bregar amb l’augment dels costos de producció que ha suposat l’esclat de la guerra de l’Iran i han de conciliar tots amb les estrictes normes que els imposa la Unió Europea davant el producte «que ve de fora i no compleix els mateixos requisits», asseguren.

Previsions per a aquesta campanya

La situació a Espanya és especialment complicada en vista de la incertesa amb què comença la nova campanya de l’arròs, el cultiu del qual s’ha vist marcat aquest any pels «últim episodis meteorològics, que han alterat el seu calendari habitual i generen dubtes sobre la producció final», afirma el sindicat Unió de Pagesos, membre de la plataforma estatal Unió d’Unions (UdU).

Notícies relacionades

Les condicions del terreny, amb excés d’humitat en algunes zones i forts vents posteriors, han dificultat els treballs previs de plantació. Això ha obligat a prioritzar varietats més resistents tant a la meteorologia adversa com als factors extrems de vent, cosa que pot afectar les varietats més sensibles. Creix així mateix la preocupació per l’aparició de fongs, «afavorits per la humitat, la manca de condicions climàtiques estables i un augment de les temperatures», avisa el sindicat agrari català.

Mentrestant, l’assessor polític a la Copa-Cogeca, Pedro Peña, ha explicat a Efe que des de la sequera que va fuetejar el camp europeu entre 2022 i 2023, el percentatge d’importacions sobretot de Cambodja i Birmània, «que tenen una capacitat de producció incommensurablei l’arròs del qual «és molt més barat», no ha parat de créixer. En els últims anys, a més, al tornar al règim habitual de pluges, els productors europeus han recuperat milers d’hectàrees de cultiu i això ha provocat una acumulació de reserves, que han obligat a abaixar els preus en origen per poder vendre.