Les vendes de cosmètica, metall i oli als EUA cauen fins a un 40%

El que més exporta Catalunya als Estats Units és perfumeria i cosmètica, productes farmacèutics, maquinària, plàstics, productes químics orgànics, aparells i material elèctric, vehicles, altres productes químics, greixos animals i vegetals com l’oli d’oliva, combustibles, begudes (en gran mesura vi), producte de ferro i acer, paper, aparells mèdics, joieria, mobles, carn, cacau, sucs i roba. Per aquest ordre. D’aquestes 20 famílies d’articles que encapçalen la llista, set registren caigudes que arriben, en el cas més extrem, fins al 60%.

Segons dades d’Acció (agència de promoció econòmica de la Generalitat), el 2025 es va vendre un 21% menys de perfumeria i cosmètica catalana als Estats Units, prop d’un 40% menys de productes procedents de la indústria del ferro i l’acer, un 36% menys d’oli d’oliva, un 14% menys de vi i cava, un 8,4% menys de peces de vestir, aproximadament un 60% menys de joieria i un 16% menys de carn.

Dels 660 milions d’euros anuals el 2024 als 523 milions d’euros el 2025 en el primer cas, que és el més significatiu per volum de facturació. De gairebé 150 milions a menys de 90, en el segon. D’uns 138 milions a 88, en el cas de l’oli; i de 77 a 66 milions d’euros, en el cas del vi. Es van exportar l’equivalent a 72 milions d’euros en joies el 2024, una xifra que es desploma, en la caiguda més voluminosa d’aquesta llista, fins als 30 milions d’euros.

Amb tot, des del Govern resten una mica d’importància a aquestes reduccions i insisteixen en el missatge que estan llançant pràcticament des que va començar el ball de negociacions amb Trump: la clau és la diversificació de mercats i a això estan dirigint els seus esforços.

"El mercat nord-americà és importantíssim, però no és tan rellevant com es pot pensar d’entrada", emmarca Miquel Sàmper, conseller d’Empresa i Treball, en conversa amb EL PERIÓDICO. "No tenim una preocupació apressant perquè la nostra obligació és generar un camí que compensi aquestes pèrdues i, si és possible, les millori", s’explica, concedint que l’amenaça ja no és només aranzelària, sinó de com governa l’Administració de Trump i de com això incideix en el món, amb el cas de la guerra dels EUA i Israel contra l’Iran com l’exemple més evident. Sàmper s’abona, en qualsevol cas, al mantra que "cal convertir l’amenaça en oportunitat".

Interès per la Xina i l’Índia

Segons el seu relat, l’empresariat català ha augmentat el seu interès per la Xina, el Vietnam o l’Índia, cosa que ha fet, diu, que fins i tot amb aranzels o la crisi de la pesta porcina, Catalunya hagi tornat a superar els 100.000 milions d’euros anuals en exportacions totals. "Després de la globalització dels últims anys, un arriba a la conclusió que el món és petit, i és aquesta capacitat de diversificar riscos la que m’ha fet veure que hem de patir relativament: és evident que és un problema, però tinc fe en aquest esperit empresarial català i en l’ajuda que li brindem des de l’Administració pública", prossegueix Sàmper.

El Govern va preparar un paquet d’ajuts de fins a 1.500 milions per pal·liar les conseqüències dels aranzels, i fins al març en va repartir 30, una discreta proporció que es va relacionar amb el fet que l’impacte era inferior al previst. "No ens podem fiar de determinats països, així que el que hem de fer és que la UE estigui més unida que mai i anar a buscar socis fiables", diagnostica el conseller, que emmarca en aquesta filosofia que s’hagin accelerat els acords amb Austràlia, l’Índia o Mercosur i que s’estiguin estrenyent llaços amb el Canadà, on al setembre el Govern va anunciar l’obertura d’una delegació.

Notícies relacionades

Marubeni compra el 85% de Factorenergia per 204 milions

Funció Pública comença a negociar la reducció de jornada a 35 hores

Segons ha compendiat recentment la conselleria d’Unió Europea i Acció Exterior, capitanejada per Jaume Duch, la suma del conflicte a l’Orient Mitjà amb les guerres d’Ucraïna i Gaza, i amb la tensa relació amb els Estats Units, els ha fet "reforçar" la seva acció internacional, en sentit econòmic, però també des de l’òptica de les relacions acadèmiques i institucionals. Pensen en Europa prioritàriament, però també especialment en els països que formen l’arc mediterrani (el Marroc en concret) i a Àsia.

Aquest últim any, diferents càrrecs de la Generalitat (entre ells, el mateix president Salvador Illa) han fet viatges institucionals al Japó, la Xina i el Vietnam.