L’auge tecnològic de Catalunya reverteix la fuga de cervells: «me’n vaig anar perquè amb dues carreres i un màster, només optava a unes pràctiques de 900 euros»

Més o menys en la mateixa època, Josep Molins vivia a Alemanya. Havia estudiat Enginyeria Aeroespacial, també a la UPC; va realitzar un màster especialitzant-se en el sector espacial i va accedir a cursar un grau en Administració i Direcció d’Empreses que els oferia la UOC en paral·lel a la seva formació. En el seu cas, l’etapa professional va començar a Alemanya.

«Vaig buscar [feina] a tot arreu, Alemanya, Suïssa, França i també Espanya, però aquí només vaig rebre dues ofertes per a posicions de pràctiques», recorda Molins. «Després de quatre anys de grau, dos de màster i d’estar acabant la carrera d’ADE, aquí només optava a unes pràctiques de 900 euros», retrata ell mateix. A Alemanya, no obstant, li van oferir un salari de 3.500 euros bruts al mes.

Va estar cinc anys al país germànic fins que, com en el cas de Duarri, Sateliot es va creuar en la seva vida. Aquesta empresa catalana que desenvolupa i opera constel·lacions de nanosatèl·lits per aconseguir connectivitat 5G va decidir fer dels enginyers espanyols que van haver d’emigrar per falta d’oportunitats el seu filó de captació de professionals, l’element més cotitzat, actualment, en aquest sector. Del centenar de persones que conformen la seva plantilla (seran 150 abans d’acabar l’any), entre un 15% i un 20% responen a aquest perfil.

I no és l’única. Són diverses les empreses agrupades sota l’etiqueta ‘deep tech’ (desenvolupament de tecnologia d’alt nivell) que asseguren tenir diversos perfils així a la seva plantilla, cosa que confirma la més gran: que l’auge de la indústria tecnològica i espacial catalana està començant a revertir la fuga de cervells.

«No ens podem diferenciar perquè estem en una regió on sigui molt fàcil aixecar centenars de milions [de capital], no ens podem diferenciar per tenir un ecosistema de llarga trajectòria, on sí que ens podem diferenciar és en què fem una cosa molt interessant i ho fem amb una cultura diferent de la dela resta», afirma Xavi Escales, director de RRHH de Sateliot. L’empresa, dit per ell mateix, es troba just en la dicotomia de créixer com ho està fent, sense perdre aquesta cultura. «Per això és tan important per a nosaltres intentar buscar gent espanyola o catalana, per preservar aquests valors», afirma.

No parla de la migdiada –aclareix, mig en broma, mig de debò, Escales–, parla de somriure o preguntar què tal el cap de setmana abans de començar la jornada. «De no venir sol a treballar», resumeix. «Ens estem adonant que això és diferencial i ens està permetent atraure gent que busca un projecte atractiu després de portar anys fora i sentir-se una mica desangelada», prossegueix, abans de sumar un altre element clau: «Des de fa uns mesos, ens costa menys explicar aquest creixement de l’ecosistema a Catalunya, i això ens ajuda».

Els ingredients

«Avui hi ha més oportunitats», coincideix Adrià Argemí, cofundador i conseller delegat de Pangea Propulsion. La seva història és prova de tot l’anterior. Ell va estudiar, també, Enginyeria Industrial a la UPC, però va completar els seus estudis amb una enginyeria Aeroespacial a Tolosa (França), va entrar al mercat laboral via Airbus, i es va especialitzar fent un màster a Itàlia. Amb tot, quan es va decidir a muntar la seva pròpia empresa, la va constituir a Barcelona.  

«Tenia molt clar que volia tornar, no només des d’un punt de vista personal, també volia intentar aprofitar l’ecosistema emprenedor que hi havia i hi ha a Barcelona [va fundar l’empresa el 2018]», apunta aquest emprenedor. El risc era, alhora, l’avantatge: «Era una ‘rara avis’ dins de l’ecosistema, perquè la ciutat no era al mapa aeroespacial, però, havia estudiat aquí molts anys ¿per què no muntar-la aquí? És cert que hi havia ecosistemes on s’invertia molt més i on el teixit era més robust, però els ingredients els teníem», s’esplaia Argemí.

Set anys després són una plantilla d’entorn de 60 persones, un terç dels quals, espanyols. I bona part d’aquesta proporció, perfils repatriats.

Treballar amb els processos més avançats

«Hi ha molta gent jove, d’entre 20 i 30 anys, que veu que ja no necessita anar-se’n a Intel o a companyies de l’estil perquè tot això ho pot aprendre aquí: nosaltres estem treballant amb els processos més avançats a nivell mundial de semiconductors, amb nanòmetres i altres coses súper avançades», reflexiona, al seu torn, Cesc Guim, conseller delegat d’Openchip.

Ell és un altre cervell retornat, després de 20 anys treballant precisament per a Intel als Estats Units (tot i que els últims ho feia en remot des d’aquí), explica que es va animar a apostar per aquest projecte nascut al Barcelona Supercomputing Center (BSC ) quan va veure que la proposta era seriosa : tenia recursos, tenia recolzaments i tenia clares les possibilitats de competir de tu a tu amb la tecnologia americana.

«Aquí es comença a entendre que al talent cal pagar-li, però fins i tot així, hi ha gent que ha deixat feines en grandíssimes companyies i s’ha apuntat a Openchip per un salari menor, només pel projecte», afegeix Guim, com a prova de la reputació que està guanyant Catalunya com a ecosistema tecnològic de primer nivell. Ara mateix, l’empresa que dirigeix té 200 persones d’una trentena de nacionalitats diferents.

Utilitzar tecnologia local

Notícies relacionades

La Seguretat Social adverteix: si guanyes 300 euros al mes hauràs de donar-te d’alta com a autònom

Miguel Ángel Alcalá: "BBVA Spark Summit atrau capital i genera oportunitats a Catalunya"

A això s’aferra, de fet, per contrargumentar que tot aquest ‘retorn de cervells’ impliqui que els enginyers catalans acabaran tenint un perfil molt menys internacional, si se’ls eviten els anys treballant fora. «Al món en què ens movem, la globalització és per defecte: a la nostra oficina, el 90% de la gent parla tot el dia en anglès», explica. «L’ecosistema espanyol s’està movent en la bona direcció, en uns anys, segurament hi haurà moltes companyies com la nostra que crearan un bon ‘pool’ d’opcions», s’aventura Guim, que parla d’un horitzó tan pròxim com el 2030.

¿Què és el que pot ajudar que això realment passi? Com sempre, insisteix Argemí, de Pangea, més inversió i tota l’ajuda pública possible. «En aquest sector, el gran tractor sempre és institucional», s’explica. «Estem millorant, és un sector en creixement que la Generalitat està impulsant, però encara queda molt [per fer], encara sento que nedem a contracorrent perquè aquestes tecnologies no s’entenen gaire bé», reflexiona ell mateix. I a una cosa semblant apel·la Guim, d’Open Chip. «És important que Catalunya i Espanya consumeixi la tecnologia que les companyies desenvolupen aquí», reclama ell mateix. Això, ve a dir, ajuda tant com una injecció de capital pública o privada.