Nova cúpula en la tecnològica

De los Mozos pren el control d’Indra i Simón en serà president no executiu

L’exdirectiu de Renault, pròxim al PP, hereta les funcions d’Escribano

L’exconseller de Criteria tindrà un càrrec institucional amb responsabilitats més representatives i un seient en el consell

De los Mozos pren el control d’Indra  i Simón en serà president no executiu
3
Es llegeix en minuts
Yago González

El nou home fort d’Indra, el que està facultat per prendre les decisions estratègiques, és José Vicente de los Mozos. Després de la dimissió d’Ángel Escribano com a president executiu, el consell d’administració de la multinacional espanyola de defensa ha nomenat De los Mozos conseller delegat –càrrec que ja ocupava– i, sobretot, primer executiu de la companyia. Per la seva banda, el català Ángel Simón, exconseller delegat de Criteria, serà president d’Indra i tindrà un seient al consell. Però, a diferència d’Escribano, la presidència no serà executiva, sinó institucional. És a dir, amb funcions més representatives que netament empresarials.

Això vol dir que, en gran part, el nou capítol que ara s’obre en la cotitzada espanyola, una empresa amb 57.000 empleats, recaurà en De los Mozos. Un directiu que els últims mesos ha hagut de tractar delicats equilibris dins de la cúpula d’Indra mentre el Govern, a través de la Societat Estatal de Participacions Industrials (Sepi) –que té el 28% de les accions–, mirava de fer fora Ángel Escribano pel presumpte conflicte d’interessos que implicava la intenció d’absorbir l’empresa familiar, Escribano Mechanical & Engineering (EM&E).

El canvi d’actitud de l’Executiu respecte a Escribano, que feia poc més d’un any havia nomenat president d’Indra en substitució de Marc Murtra (ara a Telefónica), ha provocat força desconcert en el sector de la defensa i en l’àmbit de l’Ibex 35 en general, ja que precisament la tasca del madrileny al capdavant d’EM&E –una firma puixant els últims anys en la indústria militar– i la seva condició d’accionista d’Indra (té el 14,3%) és el que havia portat la Moncloa a elegir-lo com a líder de la multinacional. Una missió que anava més enllà de l’àmbit purament empresarial i que s’endinsava en la mateixa estratègia geopolítica de l’Estat, que vol convertir Indra en la gran empresa espanyola del sector militar en el context del rearmament de la UE.

Amb Escribano al pont de comandament, Indra estava cridada a créixer, penetrar en les divisions de la defensa i congregar en els seus projectes milers de pimes de tot Espanya, des d’enginyeries fins a empreses emergents tecnològiques, passant per fabricants de peces industrials o experts en logística. Empreses, per exemple, com les que es van donar cita el 17 de març al fòrum organitzat per Indra a Oviedo, l’últim gran acte de la companyia en què Escribano va exercir com a president.

Última crisi

Notícies relacionades

Justament aquell mateix dia es va desencadenar l’última gran crisi entre el directiu i el Govern de Pedro Sánchez. Mentre a Madrid s’expandia com la pólvora la fundada sospita que la Moncloa volia la dimissió d’Escribano, entre els assistents de la trobada d’Oviedo es multiplicaven les especulacions. Setmanes enrere havia esclatat un altre episodi semblant. ¿Era aquell el definitiu? Fonts de la mateixa Indra no negaven llavors les intencions de l’Executiu espanyol, i explicaven així l’enfocament professional d’Escribano que havia propiciat el xoc: "Ell és un empresari, no un polític. Lògicament, el president d’una empresa d’un sector tan regulat s’ha d’avenir amb el Govern, però una cosa és això i una altra és obeir no ja les directrius del Govern, sinó les del partit".

En tot cas, aquest tarannà ja pertany al passat després de la dimissió d’Escribano. Ara el seu testimoni, en el pla executiu, el pren De los Mozos, procedent del sector de l’automoció. Va néixer el 1962 a São Paulo perquè el seu pare havia emigrat per treballar a General Motors. Va tornar a Espanya quan el seu progenitor va aconseguir una feina a la fàbrica de Renault a Valladolid, i hi va entrar com a aprenent el 1978. Posteriorment va estudiar Enginyeria Aeronàutica i va arribar a ser director general adjunt en l’àmbit global de Renault. El 2023 va ser nomenat conseller delegat d’Indra. Fonts del sector el consideren pròxim al PP, concretament al de la Comunitat de Madrid, on presideix el comitè executiu del recinte firal Ifema.

Temes:

Govern Indra