Espanya ha de doblar la productivitat per mantenir l’Estat del benestar

En un món de recursos limitats i en constant disputa, com evidencia la guerra al Pròxim Orient, saber fer més amb iguals recursos s’erigeix com una mena de petroli del segle XXI. "El creixement de la productivitat és el principal pilar sobre el qual se sustenta el creixement econòmic", recorda el Consell de la Productivitat d’Espanya, un organisme de creació recent, format per experts governamentals, independents, patronals i sindicats i que a principis d’aquest mes va publicar el primer informe sobre l’estat de la qüestió.

Un treballador espanyol va produir el 2024 l’equivalent a 77,8 dòlars l’hora, segons dades de l’OCDE. Hi ha sectors molt més productius que d’altres, però el resultat de dividir el PIB total d’una economia en les hores treballades dona aquesta mitjana. La mitjana a la UE és de 79,9 dòlars l’hora, és a dir, l’economia espanyola és un 2,6% menys productiva que l’europea. No obstant, dins del Vell Continent hi ha diferències notables, per exemple un alemany produeix l’equivalent a 98,4 dòlars l’hora; un italià, 79,3 dòlars; un portuguès, 59,8 dòlars, i un búlgar, 46,3 dòlars.

No sempre la productivitat d’Espanya ha estat per sota de la mitjana europea. De fet, fa 30 anys el PIB per hora treballada era superior a Espanya. No obstant, des del 2000, just coincidint amb el canvi de mil·lenni, l’economia espanyola sí que ha anat majoritàriament a remolc i la bretxa amb altres estats s’ha engrandit lleugerament. Per exemple, el 1995 la productivitat espanyola era un 19% inferior a l’alemanya, avui el marge és d’un 21%.

Jubilació dels ‘boomers’

Aquest diferencial s’explica, entre d’altres coses, perquè en l’economia espanyola sectors de baixa productivitat, com ara, per exemple, el turisme, han tingut històricament un important pes. També perquè els inversors han tendit a posar els diners en activitats de baix valor productiu, cosa que va arribar al seu màxim exponent durant la bombolla immobiliària. Així com l’elevat volum de microempreses –quatre de cada 10 assalariats es troba en una companyia de menys de 50 empleats–, on la capacitat d’innovació és limitada, entre d’altres.

Ser menys productius que la resta d’Europa o bastant menys que els Estats Units o la Xina és tant un problema present –més dificultats per competir en una economia cada vegada més globalitzada–, com a futur. Espanya, com la resta d’Occident, enfila la transició demogràfica més gran de la història recent: la jubilació dels baby boomers. Es retira una generació més nombrosa i la segueix una de menys nodrida, cosa que obligarà l’economia espanyola a ser més productiva si amb menys mans ha de produir el mateix o més. Segons projeccions del Consell de la Productivitat a Espanya, per compensar la retirada dels boomers, la productivitat per hora treballada, com a mínim, ha de doblar-se en els pròxims anys.

Malgrat l’historial negatiu, durant el recent cicle de creixement econòmic obert després de la pandèmia s’han començat a entreveure alguns brots verds. Així, un estudi publicat a principis d’any pel BBVA i l’Institut Valencià d’Investigacions Econòmiques (Ivie) revela que la productivitat dels treballadors espanyols està creixent al seu nivell més gran des de 1995 i que, en aquest sentit, Espanya se situa com el segon país de la UE que més ha cultivat fer més amb menys des del 2020. Tornant a les dades del Consell de la Productivitat, durant el període 2022-2025, la productivitat per hora treballada ha crescut a un ritme anual de l’1%. Aquesta taxa és el doble de la registrada entre 2014 i 2019, quan el creixement mitjà anual va ser del 0,5%.

Un dels motius que expliquen la recent millora de la productivitat està en les regles de joc del mercat de treball i la reducció obligada de la temporalitat que va imposar la reforma laboral del 2021. "Que hi hagi una proporció de treballadors més gran amb un contracte indefinit és bo, perquè significa que hi ha més incentius tant per part del treballador com de l’empresa per millorar en productivitat", diu Xavier Vives, president del Consell Assessor de la Iniciativa per la Productivitat i la Innovació (IPI) del Cercle d’Economia.

"Crec que sí que hi ha elements per considerar que aquest canvi no serà una cosa passatgera. Estem veient un augment en la mida empresarial, hi ha més inversions i el perfil de creació de l’ocupació està més tecnificat, és de més qualificació. S’han posat, així doncs, les bases per iniciar un procés de creixement de la productivitat", apunta l’economista de CCOO Natalia Arias.

Doble objectiu

Un altre repte que haurà d’enfrontar l’economia és doble. D’una banda, maximitzar el potencial de la IA per millorar en productivitat, però, de l’altra, repartir també de manera equitativa aquests guanys. En els últims 25 anys, la productivitat per hora ha crescut prop d’un 13%, mentre que la remuneració real ho ha fet en un 11%.

Notícies relacionades

Wallbox tanca el seu pla de rescat per refinançar el deute

La vaga del ‘handling’ continua amb retards i problemes puntuals

Els experts consultats per aquest diari coincideixen a assenyalar que l’economia espanyola no només ha de guanyar productivitat durant els pròxims anys creixent a través d’aquells sectors més productius, sinó que també ha d’exigir més a aquells gremis que històricament ho han sigut menys, com per exemple totes aquelles activitats relacionades amb el turisme, que millorin l’eficiència dels seus processos.

Un altre dels punts clau serà el paper de l’Administració. Mentre alguns fan seva la tesi de l’Estat emprenedor de l’economista Mariana Mazzucato i reclamen que l’Estat espanyol ha d’invertir més per corregir el diferencial d’inversió pública que històricament ha mantingut amb la Unió Europea, d’altres advoquen més per un Estat col·laborador, amb menys burocràcia –"Que no és desregular, compte, és reduir la càrrega burocràtica i simplificar"–, apunta la cap del servei d’estudis del departament d’economia de la CEOE, Edita Pereira. Més celeritat en l’assignació d’ajudes públiques –no necessàriament més quantitat– i més incentius fiscals per a la reinversió dels beneficis en activitat empresarial.