Dos anys d’embolics a la gran empresa familiar catalana

És dilluns 8 de gener del 2024. El fons nord-americà Gotham publica a la nit un missatge a X (abans Twitter) que desencadenarà, l’endemà, una tempesta com no n’hi havia hagut mai cap en la farmacèutica Grifols. Tampoc sabia llavors aquesta empresa familiar catalana que no seria l’única, entre les de la seva classe, que viuria un dels moments més crítics de la seva història. Aquell any va acabar amb la inesperada mort del fundador de Mango, succés que ha provocat, un any i mig després, la detenció del seu fill com a presumpte responsable de la mort. I, enmig de tot plegat, Puig ha anunciat que el seu pla per fusionar-se amb Estée Lauder no ha arribat a bon port, amb el consegüent maldecap borsari que això ha provocat.

Aquestes tres són les companyies familiars més importants de Catalunya per volum d’ingressos, només superades per l’embotelladora de Coca-Cola Europacific Partners, propietat de la família Daurella. Aquesta és l’única de les corporacions que ocupen les primeres cinc posicions de la llista que no ha viscut cap gran escàndol en els últims temps, ja que completa la llista Bon Preu, que també va viure, abans de la covid, un dels culebrons empresarials del moment pel desacord entre els dos germans fundadors.

El focus més intens apunta ara cap a Mango. La companyia va salvar la pèrdua del seu fundador fa un any i mig gràcies al fet que funciona amb una estructura més pròpia de companyia cotitzada que d’una empresa familiar. Això vol dir que tenia un consell d’administració molt professionalitzat i que estava relativament preparada per gestionar la successió d’Isak Andic. També va sortir considerablement airosa de les sospites que planaven sobre el seu fill Jonathan Andic pel cas, però la mediàtica detenció de la setmana passada, acusat d’homicidi per tota una sèrie d’indicis molt contundents, ha agafat desprevinguda la companyia, que aquests dies estudia exactament què ha de fer per mantenir el blindatge de la marca.

L’únic que ha robat protagonisme aquests dies a Mango ha sigut el final de l’operació que estava forjant Puig. Feia mesos que el grup de perfumeria i cosmètica propietat de la família Puig discutia amb Estée Lauder la manera d’integrar els seus negocis, però a finals de la setmana passada van anunciar que desistien de fer-ho i que continuarien per camins separats. En principi, ho han fet de bones maneres, però s’han adonat que hi havia obstacles importants en l’operació, com per exemple els canvis en la propietat d’una de les marques de la catalana (Charlotte Tilbury).

La qüestió és que Puig va perdre en un dia tot el que havia guanyat en borsa impulsada per la possibilitat de passar a formar part del gegant Estée Lauder, la qual cosa va agreujar un dels grans maldecaps que tenia, això és, que la seva valoració borsària no correspongui –segons el parer de la família fundadora– amb la que val realment Puig i que els inversors no acabin d’apostar decididament per la seva empresa, malgrat que fa anys que creix còmodament i compleix les projeccions que ofereixen trimestre a trimestre al mercat.

Grifols, que factura el doble que la primera (7.500 milions a l’any enfront dels 3.800 milions de la cadena de moda) i aproximadament 2.000 milions d’euros més que la segona (5.000 milions d’euros són els que va ingressar Puig l’any passat), ha aconseguit finalment amainar el temporal, tot i que encara pren decisions orientades a demostrar robustesa financera i professionalització en la gestió, després que Gotham l’hagi acusat, fa aquests dos anys, d’haver maquillat els comptes per aparentar valer més del que en realitat valia.

Des de començament d’aquest 2026 ha amortitzat anticipadament part del deute, ha refinançat o allargat venciments per no tensionar la tresoreria i ha anunciat que prepara la sortida a borsa d’un dels seus negocis als Estats Units. Tot això, a més, el primer any en el càrrec d’una nova presidenta, Anne-Catherine Berner.

Ficosa, Cacaolat o Tous

Mesos abans que esclatés aquest escàndol, per cert, un jutge va aprovar un pla de reestructuració que treia a la família Rubiralta la propietat de Celsa (fins aleshores una altra grandíssima empresa familiar catalana) i la transferia als fons creditors, en un altre succés escandalós que arrossegava la companyia dels anys previs.

El cas va continuar cuejant fins a finals de l’any passat, quan un jutjat mercantil va condemnar Francesc Rubiralta, que havia sigut administrador de la companyia, a pagar més de set milions d’euros als fons propietaris de la siderúrgia per haver-se lucrat en excés a costa de l’organització quan la governava i anava acumulant un deute milionari.

Hi ha, a més, un altre grup d’empreses familiars una mica menors però amb marques molt arrelades que també passen per moments convulsos. O, com a mínim, determinants en la seva història. Un exemple d’això és Ficosa: la família fundadora de l’empresa, la família Pujol, acaba de recuperar el 100% d’una propietat fins ara parcialment en mans de Panasonic i que està en plena reestructuració. Això s’està traduint, entre altres coses, en acomiadaments. Actualment negocia amb els sindicats més de cent destitucions a la fàbrica que té a Viladecavalls.

Notícies relacionades

El Marroc frena les compres de gas a Espanya de què depenia des del 2022

Els experts coincideixen: «Treure diners del caixer d’aquesta manera és posar-ho fàcil als estafadors»

Una marca icònica com Cacaolat també ha viscut moviments recents i ha passat a formar part del mateix grup que Colacao (Idilia Foods, de la família Ferrero), encara que la meitat del capital segueixi en mans de la família Carceller, propietària de Damm.

La família Tous ha recomprat la part de l’empresa que havia venut a un fons d’inversió, de manera que torna a ser única propietària de la cadena joiera que porta el seu cognom. Freixenet s’ha convertit definitivament en una empresa alemanya al vendre la família Ferrer la part del capital que encara ostentava de la cavista. Codorníu, que ja era propietat d’un fons d’inversió, torna a estar en venda. I Pronovias, que si bé és d’origen familiar i feia anys que estava en mans de fons d’inversió, està en ple canvi de propietari per evitar que la tanquin per problemes econòmics.