La construcció de pisos cau fins al segon pitjor registre en cinc anys

Els habitatges que es van construir l’any passat suposen un 9,8% menys que els aixecats el 2024. Això situa el 2025 com el segon pitjor any de l’últim lustre pel que fa a construcció de noves cases: només es van acabar les obres de menys immobles el 2023, quan se’n van entregar 87.565, i el 2020, en plena pandèmia, en què se’n van acabar 85.535. En aquest sentit, les perspectives no són gaire prometedores. Els pròxims anys, la construcció no creixerà exponencialment, segons el consens del mercat.

En l’últim informe, CaixaBank Research conclou que "difícilment veurem nivells d’habitatge acabat per sobre de les 100.000 unitats al llarg d’aquest 2026". Coincideix amb aquest plantejament Bankinter, que en un dels seus papers explica que la falta d’oferta "no es revertirà" en els pròxims tres o cinc anys per la inèrcia pels terminis de desenvolupament i construcció. "Ja podem dir amb tota seguretat que en els pròxims tres anys els habitatges acabats no cobriran ni la meitat de la demanda estimada, i per augmentar aquesta xifra a futur cal que les administracions públiques alliberin sòl i agilitin els desenvolupaments urbanístics i canvis d’ús", assenyala la nota.

El departament d’anàlisi econòmica de l’entitat liderada per Gonzalo Gortázar assenyala quatre factors de per què no es construeix massivament: l’escassetat de mà d’obra, els endarreriments en els subministraments, els colls d’ampolla en les infraestructures elèctriques i l’alta càrrega reguladora. En un informe anterior, el banc ja va destacar que "l’oferta no està acabant de respondre a aquesta fortalesa de la demanda".

Dues grans causes

El banc apunta en dues direccions: el volum de les empreses del sector de la construcció –el 84% tenen entre zero i dos empleats– i el percentatge d’ocupats en el sector de la construcció –al voltant del 7% del total, lluny del 13% a què es va arribar el 2008–. Un altre estudi recent, aquest de la Universitat de Las Hespérides, va assenyalar que la construcció és el sector amb més vacants laborals a Espanya. Al darrere d’això hi ha causes com l’envelliment dels treballadors, el dèficit de formació professional i l’augment del cost laboral per treballador –de l’11,2% entre el 2019 i el 2023–, a més d’un increment de prop del 30% en els costos de materials.

"Fa molt temps que alertem del dèficit d’habitatge acumulat a Espanya, que s’incrementa any rere any. Malgrat registrar un lleu augment en la producció d’habitatges iniciats, el ritme actual és insuficient per poder respondre al nombre creixent de noves llars. Si no solucionem el problema de falta d’oferta aplicant mesures en aquesta direcció, continuarem incrementant el dèficit, que es convertirà en estructural i costarà més de solucionar a curt i mitjà termini", afirma la principal patronal del sector, l’Associació de Promotores i Constructores d’Espanya (APCE).

En aquesta mateixa línia es mou la nota d’anàlisi de l’informe del CaixaBank Research. "Amb l’objectiu d’accelerar la resposta de l’oferta a curt termini, resulta clau agilitar de manera decidida les llicències i els processos urbanístics, així com activar el sòl públic que ja hi ha disponible", assenyala.

Notícies relacionades

La pugna entre la Sepi i Escribano debilita el lideratge d’Indra en defensa

L’agroindústria ja suposa el 18% del PIB català

Amb desnonaments

El Govern finalment deixa fora del segon reial decret llei que conté les mesures d’habitatge la prohibició dels desnonaments –una de les grans exigències de Sumar–, a fi d’aconseguir unir els suports al Congrés dels Diputats perquè aquest decret no acabi decaient. El text únicament conté l’extensió durant dos anys dels contractes que vencen a finals del 2027 i un límit les renovacions anuals al 2%.L’Executiu, d’aquesta manera, va decidir trossejar el pla de resposta econòmica que havia previst per a la guerra de l’Iran en dos decrets per poder unir així les majories parlamentàries. El primer, que conté una macrobaixada d’impostos a l’energia i als carburants, a més d’ajudes a transportistes, agricultors i pescadors, previsiblement també comptarà amb el sí o amb l’abstenció tant del PP com de Junts.De tota manera, l’ala de Sumar del Govern va exigir que s’incloguessin mesures d’habitatge en el decret. Per evitar, doncs, que aquest decret acabi decaient tot al Congrés dels Diputats, els canvis normatius que estan relacionats amb el mercat de l’habitatge es van plasmar en un segon text, que ha entrat en vigor aquest diumenge i es mantindrà almenys fins que es voti a la Cambra baixa, cosa que passarà durant els pròxims 30 dies.El segon decret inclou una limitació en les renovacions anuals dels contractes de lloguer a un màxim del 2% fins al desembre del 2027 i la pròrroga dels contractes de lloguer que vencin entre el 22 de març del 2026 i el 31 de desembre del 2027. La mesura oblidada en aquest reial decret llei és la prohibició dels desnonaments a famílies vulnerables, que en reiterades ocasions Sumar ha demanat que hi estigués inclosa durant les últimes setmanes. Finalment, el Govern ha apostat per no introduir-l’hi per tenir més possibilitats d’aprovar el text al Congrés.