Avís de la Seguretat Social a qui es jubila: poden rebutjar la pensió si no compleixen aquestes condicions

Un dels errors més comuns és pensar que n’hi ha prou amb haver cotitzat durant molts anys per poder jubilar-se sense problemes. En realitat, el sistema de la Seguretat Social exigeix complir determinades condicions específiques que van més enllà del simple nombre total d’anys treballats.

Carència específica

A partir del moment en què un treballador inicia els tràmits per retirar-se, la Seguretat Social revisa diversos aspectes del seu historial laboral. Entre aquests hi ha l’anomenada carència específica, un requisit recollit a l’article 205.1.b de la Llei General de la Seguretat Social. Aquesta norma estableix que, a més del temps total cotitzat, és obligatori haver cotitzat almenys dos anys dins dels quinze anys immediatament anteriors a la jubilació.

Aquest requisit pot resultar determinant fins i tot per a persones amb llargues carreres laborals. De fet, un treballador podria haver acumulat més de 40 anys cotitzats al llarg de la seva vida i, així i tot, veure rebutjada la seva pensió si no compleix aquest període mínim recent de cotització. La norma exigeix que aquests 24 mesos de cotització estiguin inclosos dins dels últims quinze anys previs al moment en què es genera el dret a la prestació.

Per entendre com es calcula aquest període, la Seguretat Social utilitza el concepte de "fet causant", que és el moment exacte en què neix el dret a cobrar la pensió. En la majoria dels casos coincideix amb la data en què el treballador deixa de treballar. Tanmateix, quan la persona es troba en una situació assimilada a l’alta -com pot ser la desocupació amb prestació- o fins i tot quan ja no està donada d’alta al sistema, el fet causant sol fixar-se en la data en què es presenta formalment la sol·licitud de jubilació.

També hi ha particularitats per a qui accedeix a la jubilació des de situacions en què no existeix obligació de cotitzar, com passa amb alguns convenis especials o períodes d’excedència. En aquests casos, el càlcul dels quinze anys no es fa des de la sol·licitud de la jubilació, sinó des del moment en què va finalitzar l’obligació de cotitzar del treballador. Aquesta diferència pot ser clau per determinar si es compleix o no la carència específica.

Cotitzar 15 anys

Complir aquest requisit és només una de les condicions necessàries per accedir a la pensió contributiva. La normativa també estableix l’anomenada carència genèrica, que consisteix a haver cotitzat almenys 15 anys al llarg de tota la vida laboral. Aquest període mínim permet accedir al 50% de la base reguladora de la pensió, percentatge que augmenta a mesura que s’acumulen més anys cotitzats. A més, el treballador ha de trobar-se en situació d’alta o assimilada a l’alta a la Seguretat Social en el moment de sol·licitar la prestació, tot i que hi ha algunes excepcions previstes per la llei.

Edat de jubilació

Notícies relacionades

Poden els meus pares vendre la casa sense donar-me res? L’advocada Laura Lobo explica què diu la llei sobre l’herència

El Govern ressuscita el projecte de l’Eix Transversal Ferroviari per a un corredor mixt de passatgers i mercaderies

Pel que fa a l’edat de jubilació, el sistema espanyol continua ajustant-se progressivament. El 2026, l’edat ordinària se situa en 66 anys i 10 mesos per a qui hagi cotitzat menys de 38 anys i 3 mesos, mentre que es podran retirar als 65 anys els qui superin aquest període de cotització. Aquest límit continuarà augmentant gradualment fins al 2027, quan l’edat legal tornarà a incrementar-se uns mesos més dins del calendari previst per la reforma del sistema de pensions.

Així i tot, si la Seguretat Social denega la pensió per no complir el requisit de la carència específica, el treballador no perd definitivament el seu dret. La legislació estableix que el dret al reconeixement de la pensió de jubilació és imprescriptible, fet que significa que es pot tornar a sol·licitar en el futur quan es compleixin totes les condicions exigides.