Cau la demanda estrangera i augmenta l’esforç financer per comprar

El dinamisme del mercat residencial està començant a topar de morros amb un sostre: els llindars d’accessibilitat, és a dir, el percentatge dels ingressos que destinen els compradors al pagament del préstec per adquirir l’immoble. Això s’està traduint en un fre en els principals mercats, com Madrid, les Canàries, les Balears i el País Valencià, on les compravendes avancen a menor ritme que en l’agregat nacional, a més d’un replegament del públic estranger.

Les últimes dades de la taxadora Tinsa by Accumin són reveladores: el 26% dels municipis presenten taxes d’esforç teòric de compra per sobre del 35%, considerat el llindar raonable, però a vuit localitats s’arriba al 45%, considerat crític. Aquest indicador, que busca mesurar com d’accessible és per a una llar mitjana adquirir un primer habitatge, està evidenciant que la gent no pot comprar. I es nota en les operacions.

Notícies relacionades

La Cambra alerta que baixa la proporció de dones a les TIC

La seu del Banc d’Espanya a BCN acollirà un laboratori d’IA

Les dades de compravendes de l’últim any de l’INE –que van llançar un creixement mitjà de l’11,5%– apunten que en els principals motors residencials del país la tendència alcista està disminuint. El País Valencià i Madrid, tercer i quart mercat amb més nombre de compravendes, respectivament, amb prou feines van registrar creixements del 6,1% i 4,8% el 2025, entre els més baixos del país. Això, per contra, no es reflecteix en els preus.

Comencen a sorgir veus que demanen cautela. Una de les primeres a assegurar en públic que el mercat podria haver tocat sostre és CaixaBank. Pedro Álvarez, economista de l’entitat, va assenyalar fa unes setmanes que s’havia arribat a un màxim i que esperaven "una mica menys d’activitat" en els pròxims anys en un escenari de "més estabilitat". ¿Quins són els primers signes? El primer i més clar és que, tot i que el 2025 es van registrar 714.237 compravendes, la dada més alta des del 2007, en la segona meitat de l’any van aparèixer "mostres d’estabilització, no d’acceleració addicional". El segon té a veure amb el paper dels estrangers, responsables de prop d’una de cada cinc vendes de cases a Espanya, que, en el segon i tercer trimestre (no hi ha dades del quart), van reduir la compra de cases en un 1,2% i un 1,3%, respectivament, en xifres interanuals.