Lagarde avisa que el BCE "està preparat" per pujar els tipus si la guerra a l’Iran impacta en la inflació

La presidenta del màxim supervisor de la política monetària de la Unió Europea (UE), Christine Lagarde, ha afirmat aquest dimecres en un discurs que "la indecisió no paralitzarà el BCE a l’hora de complir el seu compromís d’assolir una inflació del 2% a mitjà termini". Tanmateix, la banquera francesa no ha deixat clar que hagi de pujar els tipus immediatament, com insisteixen a descomptar els analistes. "No actuarem fins a comptar amb la informació suficient sobre la magnitud i la persistència de l’impacte", han estat les paraules de la presidenta.

En un discurs pronunciat en la inauguració del cicle de conferències organitzat a Frankfurt per l’Institut per a l’Estabilitat Monetària i Financera de la Universitat Goethe, recollit per 'Europa Press', Lagarde ha subratllat que la situació actual del BCE dista molt de la de fa quatre anys, a l’inici de la invasió russa a Ucraïna. La diferència rau en el fet que, ara, la institució compta "amb una estratègia dissenyada per a un món de més incertesa", motivada per l’agreujament de la tensió geopolítica dels darrers anys.

Tot i que l’Agència Internacional de l’Energia (AIE) ha catalogat la guerra entre els EUA, Israel i l’Iran com "l'amenaça més gran de la història per a la seguretat energètica", Lagarde ha subratllat que els factors presents en la crisi actual mostren "una menor repercussió" que la derivada de 2022, per un factor clau: un context macroeconòmic més favorable —en aquell moment les conseqüències de la crisi de la Covid-19 encara eren palpables—.

"Si aquesta crisi es manté continguda als mercats energètics, el seu impacte en la inflació podria ser limitat. Però si s’intensifica o persisteix, la transmissió de la inflació podria accelerar-se", ha advertit Lagarde, mostrant clarament els dos camins que s’obren davant del BCE: el d’un conflicte prolongat que obligui a pujar els tipus d’interès, o, per contra, el d’una solució primerenca, que permeti a la institució amb seu a Frankfurt mantenir la seva política no intervencionista.

Notícies relacionades

La filial que Grifols traurà a borsa als EUA val al voltant de 25.000 milions d’euros

Així pots demanar la devolució de la taxa d’escombraries, segons l’OCU (i quan fer-ho)

Encara que no hagués d’actuar, Lagarde ha afirmat que el BCE està preparat. Aquesta predisposició es deu a una major agilitat, en mantenir "un enfocament basat en dades, reunió a reunió, sense comprometre’s prèviament amb cap trajectòria de tipus d’interès per no tenir les mans lligades en un entorn en què les perspectives poden canviar ràpidament".

Arran de la invasió russa d’Ucraïna, el consell de govern del BCE va emprendre amb els tipus un llarg camí a l’alça. Entre juliol de 2022 i setembre de 2023, la institució va portar els tipus del 0% —on romanien des de 2016 i durant tota la pandèmia— al 4,5%, en un intent de pal·liar les conseqüències sobre la inflació derivades de la guerra d’Ucraïna. Des del 31 de maig de 2024, la institució els ha anat reduint progressivament fins a assolir el nivell actual, del 2,15%, en què romanen des de juny de 2025.