¿Com afectarà a Catalunya la guerra a l'Iran? Torna el fantasma de la inflació del 2022 malgrat un impacte comercial limitat

"Estem monitorant la situació", ha reconegut la ministra portaveu, Elma Saiz, aquest dimarts després del Consell de Ministres. "El nostre mercat de treball s'està comportant de manera robusta, amb un creixement sostingut, que no per esperat deixa de ser lloable. Esperem que el conflicte de l'Iran es pugui desescalar i no tingui impacte en les nostres economies", ha desitjat el secretari de Treball, Paco Ramos, aquest dimarts en roda de premsa. Des de l'Administració no oculten la seva inquietud perquè aquesta nova guerra entorpeixi un creixement de l'economia i del mercat laboral que, durant l'últim lustre, ha estat dels més elevats del Vell Continent.

"El dubte ja no és si l'impacte del conflicte serà negatiu o no, sinó quant durarà el conflicte i, per tant, com de negatiu serà l'impacte per a la nostra economia", explica el secretari general del Col·legi d'Economistes de Catalunya, Àngel Hermosilla. "Ni de lluny tornarem a un episodi inflacionista com el del 2022, però sí que tindrà un impacte i ens obligarà a conviure amb tipus d'interès més alts", coincideix el catedràtic d'Economia de la UB Joan Tugores. Problemes logístics —dos de cada tres contenidors que arriben al port de Barcelona provenen d'Àsia—, especulació energètica i encariment de tipus d'interès i divises són alguns dels danys directes i indirectes derivats de la guerra a l'Orient.

¿Què compra i ven Catalunya a l'Iran?

Catalunya és una economia altament internacionalitzada, però l'Iran no és un dels seus destins més vinculants. El llarg historial de sancions internacionals contra el règim dels aiatol·làs ha desincentivat les relacions comercials, especialment des del 2018, quan la primera administració Trump va imposar sancions secundàries, és a dir, va amenaçar d'excloure del sistema financer nord-americà qualsevol empresa estrangera que fes negocis amb l'Iran.

Aquest moviment va provocar que molts empresaris europeus, catalans entre ells, decidissin abandonar el país i mirar cap a altres mercats. Segons dades facilitades per la Generalitat a EL PERIÓDICO, només 51 empreses amb seu a Catalunya estan donades d'alta com a exportadores regulars a l'Iran.

Poques companyies i un flux d'exportacions reduït. Durant l'últim any, les vendes d'empreses catalanes a l'Iran van sumar 49,4 milions d'euros, cosa que equival al 0,05% del total de les exportacions de Catalunya. És a dir, l'impacte de la reducció de les exportacions a causa de la guerra serà mínim. Per posar-ho en perspectiva, les exportacions a Estados Unidos representen el 4% del total de vendes i els aranzels de Trump amb prou feines han tingut un impacte generalitzat sobre els sectors que es preveien més afectats.

Principalment, els productes que escapen als embargaments i les restriccions són de caire bàsic, com paper i cartró (21,4%), fàrmacs (14,2%) i cosmètica (8,3%), segons les dades recopilades per l'agència de promoció exterior de la Generalitat, Acció. Catalunya ven poc a l'Iran i en compra encara menys. El 2025, les companyies catalanes van importar béns per valor de 27,3 milions d'euros, cosa que representa un 0,02% del total d'importacions. El producte 'estrella' són els reactius de diagnòstic per al sector sanitari.

El risc rau en l'efecte dòmino

La principal amenaça de la guerra a l'Orient Pròxim no rau tant en l'intercanvi comercial directe, sinó en els impactes indirectes i l'efecte dòmino que el conflicte provoqui a la regió. No és que l'Iran sigui un venedor mundial de petroli —que ho és, de fet, un dels majors i el seu principal client és la Xina—, sinó que geoestratègicament té la clau de l'estret d'Ormuz, un dels principals passos per on transita el petroli mundial que després entra, entre altres llocs, a Europa.

Notícies relacionades

Confirmat per Idealista: Barcelona és l’única capital on ha baixat el preu del lloguer interanual al febrer

Els experts temen una pujada dels preus dels bitllets d’avió per l’encariment del combustible

"El preu del petroli i el gas estan disparats i això tindrà dos efectes. Un, el directe, és que l'energia serà més cara per a les empreses, per a algunes més que per a altres, i això provocarà un primer augment de preus. El segon, indirecte, és que l'increment de la inflació, que després d'uns anys semblava que tornava a estar continguda, provocarà que el Banco Central Europeo (BCE) torni a apujar els tipus d'interès. I això sí que tindrà un impacte transversal en les empreses, ja que totes depenen del finançament", explica el catedràtic d'Economia de la UB Joan Tugores. "Ja el 2022, quan va esclatar la guerra d'Ucraïna, vam tenir un ensurt i vam dir que repensaríem el nostre mix energètic. Però quan els preus van tornar a baixar ens en vam oblidar", lamenta.

"Les empreses energètiques ja han començat a especular. Davant aquest tipus de conflictes, s'estima que entre un 10 i un 25% de l'encariment del preu del petroli o el gas s'explica per les pràctiques especulatives de les productores o dels fons d'inversió que hi ha al darrere", afirma Hermosilla. "Depèn de com evolucioni el conflicte, també pot desencadenar un problema logístic i alentir el flux comercial que ens arriba d'Àsia. I Catalunya importa una gran quantitat de productes d'Àsia", afegeix. Segons les últimes dades disponibles del Port de Barcelona, dos de cada tres contenidors descarregats durant el 2025 provenien d'Àsia, principalment de la Xina. "L'encariment del dòlar no ajuda, ja que moltes matèries primeres estan fixades en base a aquesta divisa i això pot encarir encara més els preus", apunta.