Lucas Díaz: "Espanya té falta d’inversió en infraestructures d’aigua"

Potser perquè el sector de l’aigua pateix els seus problemes en silenci. No tenim tractors per treure al carrer. I també perquè el servei d’aigua és de bona qualitat, tenim un servei continu les 24 hores. I d’això n’hem d’estar orgullosos.

¿Qui finança l’aigua?

La finança el ciutadà, tant per mitjà de l’Administració directament com mitjançant el preu de l’aigua. L’aigua a Espanya és molt barata, amb un preu mitjà de 2,22 euros per metre cúbic. Hi ha localitats amb preus més alts i d’altres en què surt més bé de preu, però el preu mitjà és a la cua d’Europa.

¿I què implica que l’aigua sigui tan barata? ¿Quin és el risc?

El risc és que la falta d’inversió et deixa una situació de vulnerabilitat davant el canvi climàtic perquè no ets tan fort davant una crisi hídrica o davant una gran pluja. Una gran part de les nostres xarxes i infraestructures tenen més de 40 o 50 anys. Tenim índexs de renovació entre el 0,20% i el 0,25%, quan l’Associació d’Empreses Constructores i Concessionàries d’infraestructures (SEOPAN) parla d’un 2% anual. Això vol dir que canviem una canonada cada 400 anys, quan la vida mitjana d’una canonada és de 50 anys. Tenim un problema real de manca d’inversió en infraestructures d’aigua.

¿A quant haurien de pujar aquests 2,22 euros per tenir unes inversions suficients?

SEOPAN parla de 104.000 milions d’euros de necessitats d’infraestructura en embassaments, canonades, plantes de tractament d’aigua potable o residual. I l’últim informe de l’Associació Espanyola de l’Aigua Urbana (DAQUAS) diu que caldrien uns 5.700 milions d’euros anuals per garantir la sostenibilitat del cicle urbà de l’aigua. Els últims anys només s’ha arribat a la meitat d’aquesta xifra.

¿Pot arribar el moment que quan obrim l’aixeta no surti ni mica d’aigua?

No s’ha de ser alarmista. Les conseqüències de la falta d’inversió són xarxes envellides, infraestructures obsoletes, capacitat limitada per adaptar-nos al canvi climàtic... i una de les més greus és el problema de les fuites d’aigua. A Espanya, el 26% de l’aigua subministrada no es registra.

¿Què vol dir que el 26% de l’aigua subministrada no es registra?

Vol dir que una part es perd perquè una canonada pot tenir un petit porus d’un mil·límetre que dona una pèrdua d’aigua incalculable i, damunt, de vegades els comptadors no comptabilitzen adequadament, a més dels possibles fraus. Cal abordar la digitalització de les xarxes amb sistemes de sensorització que informin d’on són les pèrdues més grans per poder-hi actuar. S’ha d’acabar de digitalitzar tot Espanya i no només l’aigua urbana, sinó també l’aigua de reg. El control de l’aigua ha de ser general.

¿Hi hauria d’haver una gestió més centralitzada de l’aigua?

La governança de l’aigua hauria de ser més centralitzada, sí, amb un coordinador, una mena d’àrbitre, com tenen d’altres països de l’entorn, com ara Portugal o Itàlia.

Cal un regulador constructiu que ajudi i lluiti perquè cada dia tinguem més aigua i perquè hi hagi menys pèrdues. L’aigua és la font indispensable de vida, cal tenir-ne cura i com que és limitada hem d’establir noves fonts de subministrament.

¿Per exemple?

La reutilització de l’aigua a Espanya hauria de ser una obligació a tots els territoris. A Espanya som en una mitjana entre un 7% i un 13% de reutilització. Si reutilitzem tota l’aigua que ara mateix no reutilitzem seríem en una xifra entre 3.500 i 4.000 hectòmetres cúbics addicionals que podríem tenir a disposició dels consumidors.

¿El concurs de l’Àrea Metropolitana de Barcelona implica que la gestió anterior de l’aigua no ha sigut bona?

No. Aquestes licitacions són finestres d’oportunitat perquè els serveis públics després de molts anys de la mateixa gestió es modernitzin. El concurs obert per l’Àrea Metropolitana de Barcelona propiciarà unes inversions de gairebé 170 milions en un marc de col·laboració publicoprivada.

¿Acudiran a la licitació?

Sí, per descomptat.

¿Hi aniran tots sols o en aliança amb algun altre grup?

Tenim capacitat per anar-hi tots sols, però no sé quina decisió prendrem perquè hi ha molta gent muntant UTEs (unions temporals d’empreses) i equips perquè és un concurs molt gran.

Notícies relacionades

No és un adeu. És un fins aviat

Indra espera multiplicar per quatre la presència industrial el 2027

El concurs implica trencar el gairebé monopoli d’Aigües de Barcelona, que és el titular del subministrament d’aigua a Barcelona i a 22 ciutats més

Aigües de Barcelona ha sigut una empresa molt catalana, però ara està participada per Veolia, que és una empresa francesa. Som al carrer Balmes, 36, des de l’inici d’Aqualia. I Catalunya és un territori estratègic per a Aqualia. Des de la nostra delegació amb seu a Barcelona prestem servei a més de 3,3 milions de persones a 241 municipis amb una facturació, el 2024, de 251 milions d’euros i una cartera de contractes valorada en 1.926 milions. Catalunya pot ser un territori de fort creixement per a la companyia. Tenim capacitat per fer-ho més bé que ningú més. El que importa és la gestió, les xifres que es facin i la capacitat de donar resposta al ciutadà. I nosaltres som una empresa tan catalana com Aigües de Barcelona i sens dubte més que Veolia. Coneixem el territori, les seves particularitats i els punts sobre els quals cal incidir.