La legislatura catalana
Illa i ERC, més a prop que lluny
Després de setmanes de tensió i preocupació ha tornat l’optimisme a les files dels socialistes catalans. L’aprovació dels pressupostos sembla cada vegada més pròxima.
"A Catalunya hi ha molts aeroports", responen des del Palau de la Generalitat, quan se’ls pregunta sobre la "pista d’aterratge" que oferiran a ERC perquè validi al Parlament els pressupostos que el Govern va aprovar ahir. Estan convençuts que hi haurà acord, un optimisme del qual s’està contagiant també els republicans, després que fa just una setmana tot saltés pels aires. Hi ha tres escenaris possibles –pressupostos, suplements de crèdit o eleccions–, però es treballa amb un de sol: que Salvador Illa tingui els seus primers –i previsiblement únics– pressupostos d’aquest mandat.
La cronologia de la ruptura.
La d’ahir va ser la quarta data que els equips governamentals van comunicar als socis per tirar endavant el projecte. La coreografia pressupostària estava prevista per a finals de desembre, a fi que l’any arrenqués amb els nous comptes en vigor, però es va ajornar perquè Esquerra reclamava tancar abans el nou model de finançament. Després es va acordar ampliar el marge perquè el finançament s’estava encallant i no hi hauria una entesa fins després de final d’any. Amb la singularitat catalana pactada, tocava iniciar la negociació pressupostària, però Illa va ser hospitalitzat i es va desencadenar el caos de Rodalies. Les condicions no afavorien l’acord: ERC no volia ser vist com un soci de suport del Govern en plena crisi i el president estava de baixa. El termini es va fixar per al 27 de febrer. Així que ahir era el dia per aprovar els comptes en el Govern amb els suports garantits, però Oriol Junqueras va frenar en sec aquests plans després d’obtenir el compromís públic d’Illa amb la recaptació de l’IRPF i després d’haver-se citat amb el president del Govern espanyol, Pedro Sánchez, a la Moncloa per tancar els serrells de l’acord. Però unes declaracions del Ministeri d’Hisenda que lidera María Jesús Montero van capgirar els plans, ja que van donar cop de porta a la idea que es complís el compromís que Catalunya assumeixi aquest tribut. La ministra va trucar a la direcció d’ERC per recordar-li que no ha adquirit aquest compromís, malgrat que el PSOE va avalar en un comitè federal l’acord per a la investidura d’Illa i va subscriure un acord en la comissió bilateral del mes de juliol passat en la qual es va deixar per escrit que s’avançaria cap a la "gestió" d’aquest impost, tot i que sobre el paper no es recull que sigui de manera exclusiva ni de tot l’import.
L’estat de la negociació.
Els republicans van estripar les cartes i Illa va decidir mantenir el seu calendari, conscient que també ha de complir el compromís que a l’abril els comptes estiguin en vigor i que, com més es dilati, més complex serà encaixar el puzle. A més, ja havia tancat l’acord amb els Comuns.
En paral·lel, va incrementar les reunions amb els republicans per reconduir una crisi que, si bé continua amenaçant la convalidació dels comptes, s’està resolent i hi ha mostres d’això: ERC no va presentar ahir l’esmena a la totalitat que va prometre –tot i que té temps per fer-ho i utilitza aquesta carta com a factor negociador– i van acordar donar aire a la negociació fixant el primer debat per al 20 de març, una setmana després del que estava inicialment previst. Aquesta serà la prova de foc: si no hi ha acord i ERC presenta el seu veto, el projecte decaurà; però si hi ha possibilitats d’entesa, continuarà la tramitació parlamentària perquè el 24 d’abril Catalunya tingui nous pressupostos.
Les possibilitats d’acord.
Notícies relacionadesEn el Govern defensen que no hi ha alternativa al fet que Esquerra aprovi els pressupostos. Això significa que no volen tornar a garantir-se l’estabilitat a través de la negociació dels suplements de crèdit –fet que permet afegir recursos als comptes prorrogats–, i diuen que no descarten avançar les eleccions catalanes. Però ni el PSC ni ERC volen un avanç electoral: Illa corre el risc de no sumar amb els seus socis actuals i Junqueras no es pot presentar a uns comicis perquè continua inhabilitat al no haver-se-li aplicat l’amnistia. ERC allarga la mà per a l’ampliació de recursos perquè sap que la tresoreria de la Generalitat està sota pressió i així no dona al president el principal triomf del mandat, però el Govern juga amb el botó electoral per pressionar un partit que no té candidat. Els dos actors tenen al cap el precedent de Pere Aragonès, que va avançar la cita amb les urnes després del veto dels Comuns als comptes, i va perdre el comandament del Palau i 13 escons.
La qüestió no és tant qui cedeix, sinó qui es mou primer. En els dos costats de la taula negociadora hi ha més avantatges que desavantatges a l’hora de pactar els pressupostos i són conscients que és ara o mai. L’any vinent les eleccions municipals i generals impossibilitaran qualsevol acord, i les catalanes estan previstes per al 2028. Així que les opcions d’arribar a firmar el projecte de pressupostos passen perquè Illa arrenqui a Sánchez un gest del PSOE que no sigui discutit per Montero, mentre tanquen l’encaix en la reforma de la Llei orgànica de finançament de les comunitats autònomes perquè Catalunya pugui anar assumint progressivament la recaptació dels impostos. A ERC demanen "una via transitable", mentre que en el Govern cimenten "una pista d’aterratge".
