El Govern apuja un 10% el pressupost per la despesa en deute, habitatge i Mossos

La consellera d’Economia, Alícia Romero, ha traçat uns comptes que, amb independència de si acaben prosperant o no, incrementen totes les seves partides de despesa, en tant que corregeix el desfasament pressupostari de no haver-les renovat des del 2023. Algunes carpetes creixen, en proporció, amb més força que d’altres, si bé l’absència de dades d’execució d’exercicis anteriors dificulta la transparència i l’evolució real de la despesa.

La partida que més creix percentualment amb les dades ofertes ahir per Economia és la destinada a pagar els interessos del deute, que consumirà aquest any 1.616 milions d’euros, el doble que fa tres anys. És la cinquena carpeta a què més diners destina la Generalitat. És a dir, paga més als seus creditors del que destina, per exemple, a tota la Conselleria d’Empresa i Treball, cosa que inclou, entre altres, polítiques industrials i programes per ajudar persones en atur a trobar feina.

Les altres dues grans partides que més creixen respecte als últims comptes públics aprovats són les destinades als departaments de Territori (35%) i Interior (34,5%). Precisament, entre tot el personal públic, on més gent han incorporat en els últims tres anys ha sigut en els Mossos, agents rurals i protecció civil. Aquest departament ja ocupa 32.987 persones i ha crescut un 23,4% des del 2023.

Si bé, per magnitud consolidada, la partida que més euros necessitarà serà Salut. La Generalitat destinarà a costejar la sanitat pública 13.840 milions d’euros, un 21,3% més del pressupostat el 2023. Aquest increment queda aquest any per sota de la mitjana del conjunt de departaments.

De totes maneres, en sanitat tots els governs dels últims anys han vist créixer la factura fins a nivells no assumibles amb el pressupost del mateix exercici. És per això que part de la despesa es desplaça i es paga a compte del pròxim pressupost –tècnicament es coneix com a despesa diferida–. Aquest pressupost fa pujar la despesa total a uns 16.500 milions d’euros, segons va explicar Economia.

L’altra gran partida consolidada és, com és habitual, l’educació. Col·legis i instituts tindran un pressupost de 8.356 milions d’euros, un 24,5% més que el 2023 i també amb un increment per sota de la mitjana. En termes absoluts, un de cada dos euros van a parar a aquestes dues partides.

El projecte de pressupostos traça uns comptes públics que creixen si es mesura en inversió per habitant (6.029 euros per català censat), així com en el pes que tenen en relació amb el PIB català. Si aquest 2026 es compleixen les previsions elaborades per la Conselleria d’Economia, el pressupost de la Generalitat equivaldrà al 14,8% del PIB.

Més de 300.000 funcionaris

Aquest increment pressupostari anirà acompanyat d’augment de plantilles. El sector públic català ja dona feina a més de 300.000 persones. Així queda desglossat en el projecte de pressupostos de la Generalitat de Catalunya, que constata un creixement de la plantilla de funcionaris i personal del 7,7% respecte als últims comptes presentats, del 2023.

Els comptes preveuen una despesa en personal de 17.701 milions d’euros, un 19,7% més que el que s’hi va destinar en el pressupost del 2023. El pes de les nòmines dins del conjunt dels comptes públics augmenta lleugerament i passa del 26,8% del total de despesa del sector públic al 28%.

La Generalitat podrà gastar més perquè està ingressant bastant més. La bona marxa de l’economia catalana, que durant l’últim lustre ha crescut i continua creixent a nivells molt superiors als de la mitjana europea, permetrà que a la caixa hi entrin aquest 2026 un total de 48.231 milions d’euros d’ingressos no financers, un 28% més que en els últims comptes registrats el 2023.

Notícies relacionades

Els comptes, al detall

Romero veu "marge" per incorporar les demandes d’ERC

Part d’aquests cabals arriben per l’augment de la transferència d’impostos com ara l’IVA i l’IRPF –que recapta l’Estat i després cedeix a Catalunya–, per l’augment de la recaptació d’impostos propis, com successions i patrimoni, i per la incorporació de nous tributs, com l’impost a la banca. Aquest any la Generalitat ingressarà un total de 367 milions d’euros.

Els comptes dissenyats per Romero preveuen més despeses que no pas ingressos, amb un dèficit de 329,6 milions d’euros, equivalent al 0,1% del PIB. El deute públic està previst que baixi un punt respecte a l’any anterior, fins al 27,4%, i el Govern confia a reduir-lo encara més, en concret fins al 22% del PIB, una vegada el Govern central compleixi el compromís adquirit de perdonar part del deute acumulat del FLA.