Catalunya estudia que els metges d’urgències puguin donar la baixa i el treballador no hagi d’anar després al CAP

«Es continuarà avançant en el projecte de millora de les incapacitats temporals (IT) que té com a objectiu una millora de tot el procés d’atenció a les IT, per automatitzar les tasques i permetre una reducció de la burocràcia. Entre aquestes accions, es preveu un increment de les situacions en les quals és possible la prescripció de les IT des de l’hospital», recull l’acord firmat entre Salvador Illa i els màxims representants dels agents socials. «És un tema en marxa», reconeixen a aquest mitjà fonts de la conselleria, si bé refusen donar més detalls sobre l’entrada en vigor o l’abast que tindrà.

El canvi que prepara Salut busca simplificar tràmits als pacients i restar paperassa als metges dels CAP, a expenses dels facultatius dels hospitals. El nou esquema permetria que si una persona ha d’anar a urgències d’un hospital per una indisposició o accident, des del mateix hospital li podrien tramitar la baixa. Actualment, aquesta mateixa persona va a urgències i si queda hospitalitzat per una intervenció greu li poden donar la baixa. Però si l’atenció és menor, per exemple, es trenca un braç però l’envien a casa el mateix dia, després ha d’anar al seu CAP perquè li tramitin la baixa amb efecte retroactiu.

L’aplicació oficial deLa Meva Salut ja permet tramitar la incapacitat temporal en remot, si totes les parts disposen de la documentació actualitzada. No obstant, fonts consultades expliquen que no sempre el metge de capçalera rep de manera immediata tota la informació per acreditar la baixa o el treballador aconsegueix tramitar-la a través de l’aplicatiu. En molts casos, és la família o pròxims al pacient, per delegació, els que acaben anant al CAP a demanar que li tramitin la baixa. Tot això redunda en més temps d’espera per efectuar la paperassa i una certa incertesa des de l’empresa de l’empleat, que pot estar un temps sense saber exactament si està de baixa o quin és el motiu oficial de la seva absència.

Fre a l’increment de baixes

La Generalitat està provant d’activar diferents mecanismes per aturar l’augment progressiu del nombre i durada de les incapacitats temporals. Una tendència que es tradueix en problemes de salut per als treballadors, problemes de gestió per a les empreses i un cost creixent per a les arques públiques. No en va, el nombre d’incapacitats temporals s’ha pràcticament doblat a Catalunya en els últims 10 anys, alimentat per l’auge dels casos de salut mental i el tap de les llistes d’espera. El 2024, últimes dades disponibles d’un exercici complet, la Seguretat Social va registrar 2,3 milions d’informes de baixa.

La consellera de Salut, Olga Pané, ha posat sobre la taula diverses mesures des que va començar la legislatura per mirar d’aturar aquest fenomen, i ha generat diverses polèmiques pel camí. La primera va ser donar plusos als metges que donessin d’alta pacients, una cosa que va acabar retirant per la forta contestació social que va generar. El 2013, la justícia ja va considerar il·legal aquesta pràctica. A finals del 2025, tal com va avançar EL PERIÓDICO, va començar a penjar cartells pels centres d’atenció primària demanant als catalans que fessin un «ús responsable» de la baixa laboral. I, més recentment, va plantejar donar més pressupost als centres d’atenció primària que escurcessin la durada de les baixes musculoesquelètiques i de salut mental.

Aquesta última mesura ha aixecat també bastanta contestació social i ERC, els Comuns i la CUP van reclamar retirar-la. La líder dels Comuns, Jèssica Albiach, va afirmar que tenia el compromís del president del Govern, Salvador Illa, que «cap metge ni cap CAP veurà condicionades les seves condicions econòmiques pel nombre i durada de les baixes i que sempre prevaldran els criteris professionals». No obstant, Salut de moment no ha retirat el pla que conté, entre d’altres, aquesta proposta d’incentius als CAP que escurcin baixes.

Consensuat amb els agents socials

El canvi en el protocol de les baixes hospitalàries és fruit de l’acord entre les patronals i els sindicats més representatius de Catalunya. Acord mitjançant el qual el Govern també es compromet a invertir un mínim de 3.878 milions d’euros en el circuit d’atenció primària i que aquesta inversió representi almenys un quart de la inversió total en sanitat. Això busca, entre altres coses, descongestionar les llistes d’espera, un dels motius detectats que cronifica una part de les baixes, ja que molts treballadors tarden més a recuperar-se perquè la sanitat tarda a programar-los proves o intervencions.

Notícies relacionades

Empresas del Bages estudian trabajar en el sector de la defensa

L’any de la veritat

Que els treballadors puguin rebre la baixa als hospitals ho avalen CCOO i UGT, ja que entenen que facilitarà la vida dels treballadors malalts sense comprometre en cap cas la recuperació. Així com les patronals, especialment ho ha treballat Pimec, que recentment ha redoblat les seves campanyes per mirar d’aturar les absències d’empleats per motius mèdics. «És una manera d’optimitzar el trànsit de persones als centres d’atenció primària i minimitzar la congestió», explica el secretari general de Pimec, Josep Ginesta.

No obstant, aquesta mesura no s’ha consensuat amb tota la comunitat mèdica catalana. La presidenta de la Societat Catalana de Medicina d’Urgències i d’Emergències, Mireia Puig, afirma que la seva organització no té «cap notícia ni del contingut ni dels beneficis potencials de la proposta. Tampoc se’ns ha demanat opinió sobre possibles bondats o inconvenients d’aquesta iniciativa».