Balanç anual del 2025
Les ‘start-ups’ catalanes ja generen 3.000 milions d’euros de negoci
La comunitat compta amb 2.400 empreses emergents de base tecnològica que donen feina a 30.000 persones
El 2025 es van fundar a Catalunya 378 start-ups o empreses emergents, en van tancar unes 90, van ser adquirides o van sortir a borsa 30 més i aproximadament 150 es van retirar de la classificació per ser ja massa grans. Així que la comunitat va guanyar en total 114 start-ups en un any. Tot i que és tot just un 5% més, l’ecosistema es frega les mans pel que hi ha més enllà d’aquest saldo: el negoci que generen aquestes empreses s’ha disparat, i més encara ho ha fet el nombre de persones contractades. Són gairebé 3.000 milions d’euros de facturació anual, un 26% més, i més de 30.000 treballadors, un salt del 34% que evidencia que aquestes empreses són cada vegada més importants per a l’economia catalana.Catalunya va guanyar un centenar d’‘empreses emergents’ el 2025. Es van fundar 378, però van tancar unes 90, van ser adquirides o van sortir a borsa 30 més i aproximadament 150 van sortir de la classificació per ser ja massa grans. Així que Catalunya ha guanyat 114 ‘start-ups’ en un any. No semblen massa (és tot just un 5% més, en percentatge), però l’ecosistema es frega igualment les mans per tot el que hi ha més enllà d’aquest saldo: que el negoci que generen aquestes empreses emergents s’ha disparat d’un any a l’altre, i més encara ho ha fet el nombre de persones contractades. Són gairebé 3.000 milions d’euros de facturació anual en total, un 26% més, un salt del 34% que evidencia que aquestes empreses són cada vegada més importants per a l’economia catalana.
"Comencem a tenir dades d’importància i pes dins de l’economia", va resumir ahir el secretari d’Empresa i Competitivitat de la Generalitat, Jaume Baró, que va presentar l’informe elaborat per Acció junt amb el conseller d’Empresa i Treball, Miquel Sàmper. Aquests 2.947 milions d’euros d’ingressos anuals equivalen al 0,9% del producte interior brut (PIB) de la comunitat. "Les nostres start-ups ja no són tan start-ups, cada vegada s’engreixen més, i això té moltes conseqüències positives", va afegir."Vam començar a tenir dades d’importància i pes dins de l’economia", ha resumit el secretari d’Empresa i Competitivitat de la Generalitat, Jaume Baró, que ha presentat l’informe elaborat per Acció aquest dilluns al costat del conseller d’Empresa i Treball, Miquel Sàmper. Es referia al fet que aquests 2.947 milions d’euros d’ingressos anuals equivalen al 0,9% del Producte Interior Brut (PIB) de la comunitat. "Les nostres empreses emergents ja no són tan ‘start-ups’, cada vegada engreixen més, i això té moltes conseqüències positives", ha afegit.
Entre els dos van perfilar un teixit que compta actualment amb 2.403 start-ups, 429 de les quals són scale-ups, és a dir, companyies que fa tres anys consecutius que incrementen més d’un 20% la facturació anual o que han tancat com a mínim una ronda d’inversió de més d’un milió d’euros. Són un 5% més que l’any anterior, nova "mostra de maduresa de l’ecosistema".Entre tots dos han perfilat un teixit que compta actualment amb 2.403 empreses emergents, 429 de les quals són ‘scaleups’, companyies que fa tres anys consecutius que incrementa més d’un 20% la facturació anual o que han tancat mínim una ronda d’inversió d més d’1 milió d’euros. Són un altre 5% més que l’any anterior, nova "mostra de maduresa de l’ecosistema".
Augmenta el percentatge d’empreses que ingressen més de mig milió d’euros a l’any (del 32% el 2022 al 52% aquest any) i la taxa de companyies amb més de 10 empleats (del 30% el 2022 al 40% aquest any). Creix el nombre de societats dedicades a la tecnologia o ciència puntera (deep tech) fins a les 374, i n’hi ha més de 300 nascudes de la investigació universitària o de centres d’investigació (spin-offs).També ho és que augmenti el percentatge d’empreses que ingressen més de mig milió d’euros a l’any (d’un 32% el 2022, al 52% que radiografia l’informe d’aquest any) o la taxa de companyies que tenen més de 10 empleats (del 30% el 2022, al 40% aquest any). Creix, així mateix, el nombre de societats que es dediquen a la tecnologia o ciència puntera (‘deeptech’) fins a les 374 i ja hi ha més de 300 nascudes d’investigació universitària o procedent de centres d’investigació (‘spin-off’).
Les primeres, va dir Baró, són les que han d’ajudar que Catalunya respongui als principals reptes globals. "Entre tots hem de fer que aquest volum creixi", va dir el secretari a una audiència en la qual hi havia representades la Mobile World Capital, Tech Barcelona, Norrsken, 4YFN, Barcelona Health Hub, Biocat, Barcelona Activa. Les segones, les spin-offs , són les que permeten avaluar "com funciona el model d’innovació del país", ha afegit Baró, remarcant una altra fita: ser la segona regió de la Unió Europea que més d’aquestes empreses recompta.Les primeres, ha dit Baró, són les que han d’ajudar que Catalunya respongui als principals reptes globals. "Entre tots hem de fer que aquest volum creixi", ha llançat el secretari a una audiència en la qual hi havia representades la Mobile World Capital, Tech Barcelona, Norrsken, 4YFN, Barcelona Health Hub, Biocat, Barcelona Health Hub, Biocat, Barcelona Activa... Les segones, les ‘spin-offs’, són les que permeten avaluar "com funciona el model d’innovació del país", ha afegit Baró, aprofitant per remarcar una altra fita: ser la segona regió de la Unió Europea que més d’aquestes empreses recompta.
Rondes de finançament
Notícies relacionadesEncara hi ha un altre indicador que deixa constància que Catalunya està fent avanços en el seu objectiu de ser un ecosistema punter en creació de start-ups i que tinguin pes en l’economia. La ronda d’inversió mitjana és de 5,6 milions d’euros. El 2025 es van captar 1.131 milions d’euros en operacions de finançament, un volum un 8% superior al de l’any previ, tot i que encara llunyà als rècords del 2021 i el 2022. Van influir en aquest creixement les rondes centmilionàries de SpliceBio i Perk, però, sense aquestes, la tendència és de creixement, van remarcar Baró i Sàmper.Hi ha encara un altre indicador que dona constància que Catalunya està fent avenços substancials en aquest objectiu de no ser només un ecosistema punter en creació d’‘empreses emergents’, sinó també que aquestes ‘start-ups’ tinguin pes en l’economia. La ronda d’inversió mitjana ja és de 5,6 milions d’euros. El 2025 s’han captat en total 1.131 milions d’euros en operacions de finançament, un volum un 8% superior al de l’any previ, tot i que encara llunyà als rècords del 2021 i 2022. Han influït en aquest creixement les dues rondes centmilionàries de SpliceBio i Perk, però, encara sense aquestes, la tendència és de creixement, han remarcat Baró i Sàmper.
El conseller va emfatitzar la bona notícia que el nombre de rondes d’inversió tancades hagi caigut menys a Catalunya que en altres hubs rivals (aquí ha sigut un 25%, mentre que París registra un retrocés del 39%; Madrid, del 30% i Dublín, del 29%). Baró va atribuir això al múscul que està agafant la indústria de la salut i les ciències de la vida. "Aquest sector ens ajuda a amainar algunes variacions", va apuntar. El conseller ha emfatitzat la bona notícia que és que el nombre de rondes d’inversió tancades hagi caigut menys a Catalunya que en altres ‘hubs’ rivals (aquí ha sigut un 25%, mentre que París registra un retrocés del 39%; Madrid, del 30% i Dublín, del 29%), una cosa que Baró ha atribuït al múscul que està agafant la indústria de la salut i les ciències de la vida. "Aquest sector ens ajuda a amainar algunes variacions", ha apuntat. nEl de la salut és, de fet, el sector predominant en nombre d’empreses, seguit del de la tecnologia aplicada als viatges i a l’oci, el de les finances, el del comerç electrònic o el dels sistemes i solucions per a empreses. Quant a la comparativa europea, Catalunya ni avança ni retrocedeix al llistat de regions més importants en termes d’emprenedoria: és el cinquè, per darrere de París, Berlín, Estocolm i Amsterdam. És el sisè pol que més rondes de finançament ha tancat i el vuitè, en volum de diners rebuts per aquesta via.
- Audiència Provincial de Madrid Anul·lada la decisió del jutge de portar Begoña Gómez davant un jurat
- 45 anys després El Govern desclassifica avui els documents del cop del 23F
- Publicitat El sector públic haurà de publicar els diners que destina a mitjans de comunicació
- Negociacions per a les comunitats Feijóo conclou que Vox no vol entrar als governs després de parlar amb Abascal
- Escàndol a la Policia L’advocat de la denunciant de l’ex DAO diu que hi ha una altra assetjada
