El BBVA obté el seu quart rècord anual de benefici consecutiu amb 10.511 milions

El banc anuncia un dividend ordinari complementari de 0,6 euros per acció, amb la qual cosa el total de l’any serà d’un màxim històric de 0,92 euros

El BBVA obté el seu quart rècord anual de benefici consecutiu amb 10.511 milions
3
Es llegeix en minuts
Pablo Allendesalazar
Pablo Allendesalazar

Periodista

ver +

El BBVA va tancar amb un nou rècord de benefici l’exercici en què va veure frustrar-se la seva oferta de compra (opa) del Sabadell. El banc d’origen basc va guanyar 10.511 milions d’euros el 2025, el 4,5% més que a l’exercici anterior i el benefici més gran de la seva història per quart any consecutiu. Com va anunciar després de conèixer-se el desenllaç de l’operació d’adquisició del seu rival, l’entitat també va confirmar ahir la seva intenció d’accelerar la remuneració prevista als seus accionistes. Així, pagarà un dividend complementari de 0,6 euros per acció a l’abril.

La millora del resultat es va basa en primer lloc en l’increment del crèdit (11,6%), que va permetre que els ingressos per la diferència d’interessos entre els préstecs i els dipòsits augmentessin (4%) malgrat la baixada dels tipus d’interès de referència. També hi va contribuir l’augment dels ingressos per comissions (2,8%). Les despeses (1%) i les provisions (5,7%) van créixer menys, cosa que va portar que la pujada final del resultat fos del 4,5%, que hauria sigut del 19,2% si no hagués sigut per l’evolució negativa del tipus de canvi d’algunes de les divises en què opera. Fruit d’això, la rendibilitat sobre el capital va arribar al 19,3% i el banc va anunciar que espera que s’incrementi aquest any "fins a nivells entorn del 20%".

Per mercats, Mèxic continua sent el principal contribuidor al benefici del grup (5.264 milions, -3,4%), per davant d’Espanya (4.175 milions, 11,3%). A més distància se situen Turquia (805 milions, 31,8%), el Perú (295 milions, 29,9%), Colòmbia (143 milions, 58,5%) i l’Argentina (133 milions, -27,1%). La resta de negocis a Llatinoamèrica (Xile, Veneçuela i Uruguai) va aportar 155 milions (14,5% més), mentre que la resta de negocis (banca majorista als Estats Units, Europa i Àsia i els bancs digitals a Itàlia i Alemanya) van guanyar 627 milions, 22,9% més. El banc va anunciar el juliol passat que preveu guanyar 48.000 milions d’euros entre el 2025 i el 2028 i que això li permetria disposar d’uns 36.000 milions per remunerar els seus propietaris, dels quals 13.000 milions s’havien de distribuir "a curt termini". Més de 6.000 milions correspondran a la retribució ordinària a càrrec dels beneficis i prop de 7.000 milions més a una remuneració extraordinària pel repartiment de l’excés de capital que acumula l’entitat.

Quant a la retribució ordinària, ja va pagar 1.844 milions mitjançant el dividend avançat rècord de 0,32 euros per acció abans d’impostos que va abonar el 7 de novembre. Ara ha anunciat que el dividend complementari que pagarà a l’abril serà de 0,6 euros (3.405 milions de desemborsament), amb la qual cosa el total de l’any serà d’un rècord de 0,92 euros, un 31% més que el 2024. S’hi suma la recompra d’accions per valor de 993 milions que va anunciar amb càrrec als resultats del 2024.

Pel que fa a la remuneració extraordinària, a mitjans de desembre va anunciar un nou programa de recompra d’accions per un import màxim de 3.960 milions d’euros, el més gran de la seva història. Així, el BBVA té un objectiu autoimposat de capital d’entre l’11,5% i el 12%, molt superior al mínim que li exigeixen els supervisors, i va tancar l’any passat amb un capital del 12,7%, la qual cosa implica un excés sobre l’objectiu del 12% de 2.777 milions d’euros, xifra en línia amb els 2.800 milions que falten per repartir al banc per arribar als 13.000 milions promesos a curt termini.

Notícies relacionades

Forta caiguda a l’Ibex 35

En paral·lel, l’Ibex 35 va culminar la sessió borsària d’ahir amb la seva pitjor caiguda des del novembre passat, deixant-se un 1,97%, amb una forta caiguda per al BBVA del 8,81%. La patacada de l’índex es va deure, principalment, a dues raons diferents: que els analistes i inversors han jutjat "massa conservadores" les estimacions de resultats del BBVA per al 2026, i el contagi de les vendes al sector tecnològic nord-americà.