Espanya perd 270.000 llocs de treball en la pitjor pujada de gener des del 2012

L’ocupació ha arrencat el 2026 amb una marxa menys que la que duia al final de l’any passat, que tampoc és significatiu a l’hora d’aventurar com anirà l’any. L’exercici passat va començar amb signes evidents de desacceleració que es van acabar revertint a mesura que va avançar el calendari.

Entre els diferents gabinets d’estudis hi ha un consens bastant estès que l’evolució del mercat laboral serà bastant similar aquest any que el 2025. De moment, la xifra total d’ocupats està en 21,57 milions d’afiliats a la Seguretat Social, mig milió més que el gener de l’any passat.

Va baixar l’ocupació al gener i va pujar l’atur, tot i que ni de lluny, com és habitual des de fa uns anys, en la mateixa proporció. El nombre de persones inscrites a les oficines del SEPE va repuntar en 30.392 respecte al desembre, fins a un total de 2,43 milions de desocupats.

D’aquests 2,43 milions d’aturats, tres de cada quatre cobren algun tipus de prestació contributiva o subsidi. L’import mitjà de la prestació va ser de 1.039 euros bruts mensuals i la despesa total que va haver d’abonar el SEPE per costejar totes les pagues va ser de 2.107 milions d’euros, un 1,1% més que el que pagava fa un any.

El Govern ha justificat els mals números d’aquest mes passat pel temps, perquè el gener "ha sigut especialment advers per la climatologia", segons una nota del Ministeri d’Inclusió i Seguretat Social. No obstant, l’estadística no permet aprofundir més enllà en quines activitats s’han vist més perjudicades per les pluges i les neus, perquè la Seguretat Social estrena nova metodologia de càlcul per als diferents sectors econòmics i no ofereix una comparativa sobre quins han pujat o més aviat baixat amb més afany durant aquest primer mes del 2026.

Històricament, atenent el comportament d’altres anys, l’hostaleria i el comerç eren els sectors que lideraven la destrucció d’ocupació, contextualitzat pel final de la campanya nadalenca i l’aprimament de plantilles fins a les noves contractacions a la primavera.

L’estadística sí que permet entreveure que l’ocupació va caure majoritàriament entre persones nascudes a l’estranger (-1,5% respecte al mes passat) que entre el conjunt de la població treballadora (-1,2%). Els migrants són un col·lectiu més elàstic en aquest sentit, guanyen ocupació en els bons mesos amb més intensitat i la perden amb més afany durant les vaques flaques.

Espanya, no obstant, reté la cota dels tres milions de persones d’origen forà afiliades a la Seguretat Social. Representen el 14% del total de l’ocupació.

Igual com els migrants, les dones també són un col·lectiu l’ocupació del qual sol pujar més en mesos de bonança i baixar més en mesos dolents. Tots dos estan sobrerepresentats en gremis com el comerç i l’hostaleria, i les dones també han perdut més llocs de treball aquest gener que els homes. Del total de 21,57 milions d’afiliats, un 55,7% són homes i un 47,3%, dones.

Dades de Catalunya

Notícies relacionades

Creix la desconfiança entre el president del grup i el CEO

Isdin remodela el seu consell d’administració

Catalunya va liderar al gener la destrucció d’ocupació en el conjunt d’Espanya. La comunitat no porta uns mesos gaire pròspers en termes d’ocupació, sense que la seva situació sigui negativa en termes macro. El mes passat es va confirmar el sorpasso que feia temps que s’estava cuinant a foc lent i Catalunya va perdre el primer lloc com a territori amb més ocupats d’Espanya, en favor de la Comunitat de Madrid. Va arrencar gener amb una intensa destrucció d’ocupació, de 47.941 d’ocupats menys respecte al desembre, fins a un total de 3,82 milions de catalans cotitzant. És la xifra més alta d’ocupació a Catalunya de la sèrie històrica.

Per magnitud, la van seguir Andalusia (-41.461 ocupats) i Madrid (-37.448 ocupats), si bé totes les comunitats autònomes van tancar el gener amb menys gent treballant de la que tenien al desembre. Que els números vermells tenyeixin el mapa al gener és habitual. L’únic punt del territori on el saldo ha sigut positiu ha sigut Huelva (+3.275), l’única de les 50 províncies amb un guany, simbòlic, d’ocupació.